elmodernismeacatalunya

17
El Modernisme a Catalunya Principals fites i autors

Upload: teresa-llado

Post on 10-Jul-2015

663 views

Category:

Education


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Elmodernismeacatalunya

El Modernisme a Catalunya

Principals fites i autors

Page 2: Elmodernismeacatalunya

L’ Art nouveau a Europa

• A finals del segle XIX es produeixen a Europa un seguit de moviments artístics que amb nom divers volen anar cap a la modernitat tot i rebutjant els gustos del passat. Aquests moviments artístics i culturals reben el nom de Modernismo a Espanya, Art Noveau a França, Modern Style a Anglaterra i Jugendstil a Alemanya.

Page 3: Elmodernismeacatalunya

Formes artístiques del Modernisme europeu

• Els moviments de renovació artística propis del Modernisme prenen formes molt diverses.

• Aquí assenyalarem aquells trets propis del simbolisme i el decadentisme com:

• Exaltació dels universos decadents.

• Allunyament dels referents realistes.

• Rebuig per allò vulgar i materialista.

• Exaltació de la figura de l’ artista.

Page 4: Elmodernismeacatalunya

El Modernisme a Catalunya

L’ etapa modernista a Catalunya es pot explicar en quatre etapes:

• 1a. Etapa: (1892-93). Hi destaca la importància de la revista “L’ Avenç” i es van perfilant les dues tendències del Modernisme català: els decadentistes i els vitalistes.

• 2a. Etapa: (1894-98). Triomf del decadentisme.

• 3a. Etapa: (1898-1900). Importància de la revista “Catalònia” i reacció antidecadentista.

• 4ª. Etapa: (1900-1906). “Joventut” i “El Poble Català”..

Page 5: Elmodernismeacatalunya

La imatgeria modernista

Page 6: Elmodernismeacatalunya

Aspectes rellevants

• Ja hem vist la importància de les publicacions durant el Modernisme: revistes com L’ Avenç, Catalònia o El Poble Català van ser decisives pel seu pes ideològic en la implantació i desenvolupament del Modernisme.

• L’altre pilar del Modernisme a Catalunya, a banda de les revistes varen ser Les Festes Modernistes que es van celebrar a Sitges, organitzades per Santiago Rusiñol.

Page 7: Elmodernismeacatalunya

La bohèmia modernista

• L’ artista es converteix en una figura central durant el Modernisme. Els mateixos artistes es veien a ells mateixos com a éssers superiors, dotats d’ unes qualitats que el gran públic no podia comprendre. Es consideraven sacerdots de l’ Art i duien una vida allunyada de les convencions de la societat burgesa.

• A la vida dels artistes se la coneixia com bohèmia. Destaquem la bohèmia rosa o daurada i la bohèmia negra.

Page 8: Elmodernismeacatalunya

Santiago Rusiñol

• Santiago Rusiñol (1861-1931) és un dels representants més destacats del corrent simbolista dins del Modernisme català.

• Pintor, poeta, narrador i dramaturg és un exemple arquetípic de la versatilitat de l’ autor modernista i també ho va ser de la bohèmia .

• Va ser una de les ànimes de les Festes Modernistes i ha deixat per a la literatura catalana obres tan importants com: L’ auca del senyor Esteve, L’ héroe, El pati blau, L’ alegria que passa…

Page 9: Elmodernismeacatalunya

Santiago Rusiñol: obra

Page 10: Elmodernismeacatalunya

La narrativa modernista

• La novel·la modernista va tenir moltes formes: la novel·la rural amb autors destacats com Víctor Català o Raimon Casellas

• La novel·la costumista amb autors com Santiago Rusiñol.

• La novel·la decadentista on va destacar Prudenci Bertrana

Page 11: Elmodernismeacatalunya

Poesia modernista: Joan Maragall

• Representant màxim de la poesia modernista, a banda de poeta, va destacar com a articulista a “Diario de Barcelona”. També va fer traduccions.

Page 12: Elmodernismeacatalunya

Art nouveau

Page 13: Elmodernismeacatalunya
Page 14: Elmodernismeacatalunya
Page 15: Elmodernismeacatalunya
Page 16: Elmodernismeacatalunya
Page 17: Elmodernismeacatalunya

MODERNISME/ NOUCENTISME

• Ruralisme• Subjectivitat• Gaudi de la llibertat• Gèneres: novel.la, teatre i

poesia• Acceptació parcial del

Romanticisme• Rebuig de la civilització

sorgida de la Revolució industrial

• Natura misteriosa i font de desassossec.

• Civilitat• Objectivitat• Intel.lectualització• Gèneres literaris: articles

periodístics, assaigs, poesia.• Rebuig del Romanticisme.• Acceptació de la civilització

sortida de la Revolució industrial.

• Visió de la ciutat com a espai urbà que acull tothom.

• Natura: no genera agressivitat en les persones. És un lloc que cal ordenar