núm.1162 49

Especial

empresaLa millor oferta en

serveis per a l’empresa

50 núm.1162

Amb l’enviament de l’es-borrany per internet, l’ús del ja popular Programa PADRE, o la possibilitat que a les mateixes ofi cines de l’Agència Tributària ens facin la declaració, avui la campanya de la renda suposa per a moltes persones menys maldecaps que els que els com-portava fa alguns exercicis. No obstant, des de les gestories i assessories s’aconsella, en primer lloc, revisar bé l’esborrany abans de donar el vist-i-plau. “Hisenda

La campanya de la renda 2010 ja es troba

en marxa i fi ns el 30 de juny hi ha temps per

presentar els números. Fer la declaració

avui és més àgil que anys enrera, però

els gestors aconsellen seguir deixant-se

assessorar per un expert.

Per Xavier AmatFotos: Arxiu

Especial

empresa

núm.1162 51

té de nosaltres una informació limitada, aquella que li envien caixes i bancs, les empreses, i potser els organismes ofi cials. Però segurament no sap d’altres coses de la nostra vida que ens poden servir per desgravar”, explica Joan Ponsa, assessor fi scal de l’Assessoria Xifrà. Per aquest motiu, aconsella posar-se en mans d’un expert a l’hora d’omplir la declaració, i també recorda que el servei que ofe-reixen a les ofi cines d’Hisenda “no és vinculant. És a dir, si hi ha un error en les dades, ells no se’n responsabilitzen. A les gestories la persona sempre trobarà una atenció molt més personalitzada, mirant els pros i contres en cada cas”.

De novetats de cara a fer la renda de 2010 no n’hi ha gaires respecte a ara fa un any. Antoni Agustí, de l’Assessoria Flaquer, destaca “l’increment de la tribu-tació per les rendes del capital mobiliari i dels guanys patrimo-nials, del 18% al 19-21%, segons la quantia”, així com també la “progressiva desaparició de les deduccions fi xes, com els 400 euros en les rendes del treball”. Un dels punts interessants per al món empresarial és la reducció

de la tributació de les PIMES, sempre i quan mantinguin o generin ocupació.

Canvi en l’obligació de de-clarar

Com sempre, la campanya de la renda es refereix a la situació entre l’1 de gener i el 31 de desembre de l’any anterior, en aquest cas el 2010, i el termini per presentar-la és el 30 de juny. Joan Ponsa no creu que ni la situació de crisi econòmica ni el fet que pel mig hi hagi unes eleccions municipals i a molts llocs també autonòmiques provoquin un endarreriment en les devolucions de diners. “És difícil dir quants dies triguen a fer l’ingrés. A algunes persones al cap d’un parell de setmanes ja els han fet la transferència, i per a d’altres tarden alguns mesos. En general, si des de

l’Agència Tributària no es troba cap incidència, acostuma a ser un procés força ràpid, però si per exemple la persona té algun deute pendent o una multa per pagar, aleshores és possible que tot el procés quedi aturat força temps”, informa. Cal esmentar també com a novetat, segons explica Antoni Agustí, que “el límit pel que una persona està obligada a declarar passa enguany d’11.200 a 10.200 euros quan hi ha dos o més pagadors”. En general, pocs canvis, però Agustí també recalca que aquest exercici serà “el darrer en què la deduc-ció per l’adquisició d’habitatge serà generalitzada. A partir de la declaració corresponent a 2011 només les rendes inferiors a 24.000 euros podran deduir per la compra d’un habitatge”. Però d’això temps hi haurà per parlar-ne l’any vinent.

A les gestories la persona trobarà

una atenció personalitzada

Especial

empresa

“És el darrer any en què la deducció per hipoteca és generalitzada

Pasa a la pàgina 4

“

www.assegurancesfeli.com

52 núm.1162

Cada vegada més acadèmies d’idiomes

ofereixen cursos dirigits al sector

empresarial. L’anglès segueix estant al

capdavant de l’oferta i de les sol·licituds,

però ja no es fa estrany trobar llocs a la

comarca on aprendre l’alemany o el xinès.

El domini d’idiomes pot ser clau en el món empresarial a l’hora d’intentar vendre a l’exterior o internacionalitzar el negoci, o simplement per entendre millor el món econòmic global en què ens trobem immersos. Per aquest motiu, les acadèmies programen cursos específi cament dirigits a empreses, ja sigui a treballadors o a directius, i en molts casos a mida de les necessitats. Ja fa anys que l’anglès és l’idioma “internacional” per excel·lència i sense competidor, però a poc a poc d’altres llengües també es van fent un lloc i, si fa ben pocs anys calia anar a Barcelona per rebre’n formació, ara a Mataró i

Per Xavier AmatFotos: Arxiu

Especial

empresa

www.gestoriabarcelo.com

núm.1162 53

Especial

empresa

al Maresme ja es poden cursar gran quantitat d’idiomes. “En els darrers temps hem quedat força sorpresos de la demanda que hem tingut per aprendre

alemany i xinès”, informa Jordi Costa, director de l’acadèmia Inlingua. En aquest centre, a més a més de l’anglès i dels dos esmentats també imparteixen

francès, italià, àrab, japonès, portuguès, rus, o català i caste-llà per a estrangers. “Volem ser com uns grans magatzems dels

“Hi ha molta demanda

d’alemany i de xinès

Pasa a la pàgina 6

www.gestomart.com

54 núm.1162

Especial

empresa

idiomes, estem oberts a totes les necessitats i intentem no dir no a cap persona o empresa que demani adquirir el coneixement d’una nova llengua”, explica.

El mateix Costa, però, reconeix que l’anglès se segueix emportant la palma, i l’estadística li diu que un 80% dels alumnes d’Inlingua hi fan anglès, mentre que tots els altres idiomes junts sumen el 20% restant. Des d’International House, el seu director, Dennis Akers, encara destaca més la importància d’aprendre anglès. “Fins i tot persones que tinguin la idea d’anar a treballar a Alemanya, de ben segur que a l’empresa que aniran, si és una multinacional, els hi serà més útil l’anglès que

no pas l’alemany”, considera. A l’acadèmia que dirigeix, no obstant, no tanquen tampoc la porta a la formació en altres idiomes, malgrat segons quina experiència no els ha acabat de funcionar: “Vam programar classes de xinès, però és una llengua molt complexa per als europeus i no va tenir gaire sortida. Ara mateix no en fem”, diu.

Sempre s’hi és a temps“És un gran misteri saber per

què unes persones tenen més facilitat que d’altres per aprendre idiomes. El que està demostrat és que no té res a veure amb la intel·ligència”, manifesta Dennis Akers. Tant ell com Jordi Costa estan convençuts, però, que

a qualsevol edat s’és a temps d’aprendre’n “ni que sigui una mica, per sobreviure”, diu Akers, si bé “quan des de més petit es comenci, millor”, considera Costa. I també estan d’acord que no hi ha res com viure una bona temporada al país en què es parli l’idioma que es vol aprendre per tal d’adquirir-lo més fàcilment, tot i que també destaquen l’evolució de les acadèmies d’idiomes, “amb professors nadius, parlant-se la llengua d’aprenentatge des del primer dia de classe, i amb cursos molt enfocats a les necessitats dels alumnes o de les empreses si és el cas”.

Ve de la pàgina 5

www.cronda.com

núm.1162 55

Especial

empresa

El turisme de congressos i convencions és

un àmbit amb força potencial a Mataró la

comarca, per la seva ubicació i serveis

El turisme de congressos i convencions, conegut genèrica-ment com a turisme de negocis, és un àmbit amb força potencial a Mataró i la comarca del Ma-resme, segons admeten diversos agents consultats per Capgròs. La inauguració, fa uns mesos, del parc tecnològic del TecnoCampus pot servir com a revulsiu per a aquest tipus de turisme en una comarca on l’activitat turística es troba en ple desenvolupament. “Mataró té l’avantatge de trobar-se a l’inici d’un gran projecte i estem a temps per determinar el tipus de turisme de negoci i d’oci que volem i proposar ofertes concre-tes i adaptades per a un turisme sostenible”, explica Christophe Prigent, gerent de l’Hotel Ibis situat al costat del TecnoCampus. Prigent assegura que la proximitat el parc tecnològic fa que hi hagi força demanda de turisme de

Per RedaccióFotos: Arxiu

Pasa a la pàgina 8

www.mataroprint.com

www.fi nquesferreres.com

56 núm.1162

negocis a Mataró, i posa com a exemple dos esdeveniments com han estat l’entrega dels Premis Blocs i el congrés Recuwatt. Prigent també destaca l’oferta hotelera i de restauració que hi ha a la comarca, que és “molt diversa i que respon a tot tipus de clients”. Tot i això, el perfi l del turista de negocis, segons coincideixen en afi rmar responsables del sector, respon normalment a un home d’entre 35 i 45 anys acostumat a viatjar.

No només els hotels i altres establiments d’allotjament es benefi cien del turisme de con-gressos i convencions. També els restaurants tenen en aquest tipus de clientela una important

font de negocis i per això, molts establiments han preparat les seves instal·lacions i les han equipat amb videoprojectors i altres serveis. Les empreses que opten per fer els congressos o reunions de negocis són majoritàriament grans companyies de sectors com el farmacèutic, explica Araceli Garcia del restaurant Can Baladia. Aquests empresaris aprofi ten les instal·lacions que ofereixen els restaurants per fer-hi les trobades de feina i tot seguit el dinar d’empresa, que acostuma a ser un menú ràpid. A banda de congressos i reunions d’empresa, molts restaurants i hotels acullen també sessions de training per a executius, que normalment també es fan fora de l’empresa. Christian

Robert, del Castell de l’Oliver, explica que tot i el potencial que té la comarca del Maresme, de moment encara no hi ha restau-rants plenament especialitzats en el turisme de negocis. La proxi-mitat de Barcelona representa una competència important, així com també la crisi econòmica que ha fet que les empreses s’hi mirin més a l’hora de fer aquestes despeses. Però tot i això, explica Robert, la comarca té un gran potencial per la seva ubicació i clima, per la seva oferta hotelera i de restauració i també per les ofertes d’oci i cultura.

Especial

empresa “Molts establiments han preparat

les seves instal·lacions

Ve de la pàgina 7

www.castelldeloliver.es

núm.1162 57

www.clinicaissa.com

58 núm.1162

Article d’opinió sobre les possibilitats del

turisme de negocis a la comarca

Una de les raons per viatjar són els negocis. Quan parlem de turisme de reunions ens estem referint bàsicament a congressos i convencions, tot i que en el pri-mer dels cassos es fa referència a activitats i esdeveniments adreçats a entitats, clubs o organitzacions en general i en canvi quan parlem de convencions ens referim més a l’àmbit de l’empresa. Els formats de les reunions, que acostumen a durar entre dos i tres dies, també poden prendre altres formes com: conferències, seminaris, symposiums, que acostumen a ser més curts.

Aquests esdeveniments es poden realitzar en espais com hotels, palaus de congressos o centres de conferències d’entitats com hospitals, universitats o grans empreses. Per una ciutat, gaudir de diferents centres on

Per Josep Lluís Martí

Gestor públic i consultor turístic.Fotos: Arxiu

Especial

empresa

www.impremaspe.com

núm.1162 59

Especial

empresapoder realitzar congressos i convencions de distint format, pot representar un avantatge competitiu important de cara a la seva projecció tant turística com econòmica en general. Cal tenir en compte que en una reunió d’aquest tipus s’ha de diferenciar entre dues activitats: el temps de les sessions i el temps lúdic o de diversió dels congressistes, i això requereix d’oferta com-plementària en la pròpia ciutat o ben a prop.

Per poder crear una línia de turisme de reunions, congressos o convencions a Mataró, igual que en d’altres ciutats, calen a banda de les pròpies infraestructures per la reunió, altres infraestruc-tures d’allotjament, transport, restauració, oci, comerç etc...que conformen aquesta oferta complementària. Per una ciutat, els benefi cis d’aquesta activitat no són només econòmics, sinó també tècnics, socials i culturals.

Hi ha estudis acurats que

distribueixen el impacte eco-nòmic en la ciutat, que genera la despesa individual de cada congressista de la següent forma: allotjament (44%), restauració (18%), inscripció al congrés (12%), transport (8%), oci (8%), comerç (7%) i varis (3%). La despesa mitjana per congressista es calcula entre 250 i 350 al dia segons la ciutat.

Els criteris que utilitza el mercat per seleccionar una ciutat on realitzar una reunió són prin-cipalment la proximitat amb

“La despesa mitjana per

congressista és d’entre 250 i 350

al dia

Pasa a la pàgina 12

60 núm.1162

infraestructures aeroportuàries i estacions, les vies de comuni-cació, els hotels i els palaus de congressos. A més n’hi ha d’altres complementàries com l’índex de seguretat ciutadana, el clima i l’orografi a, l’oferta gastronòmica, lúdica i cultural i l’organització de la població.

Mataró està en aquest moments en una situació d’enlairament

Especial

empresa

alta. Així mateix, la ciutat gaudeix de sufi cients infraestructures de comunicació, d’una bona oferta gastronòmica i lúdica, d’un pol comercial important i de totes aquelles característiques típiques d’una ciutat mediterrània.

En l’actualitat, els sectors que generen més reunions i per tant més demanda de infraestructures -com les del centre de conferèn-cies del Tecnocampus- són el mèdic sanitari, el universitari i l’empresarial. És per això que la ubicació física i el posicionament de màrqueting d’aquest espai és ideal, doncs aplega precisament els centres de formació universi-tària dedicats a aquests sectors, a banda dels edifi cis dedicats a les activitats empresarials.

“Els sectors que generen més reunions són el mèdic i l’empresarial

en aquesta forma de turisme atenent al fet de la implantació del Tecnocampus, a l’existència de dos hotels amb capacitat per a realitzar reunions de petit i mitjà format i tenint també en compte el naixement proper d’un nou hotel al Port de la nostra ciutat. L’entorn de Mataró, en quant a infraestructures d’allotjament està dimensionat i presenta una oferta de qualitat mitja i mitja-

Ve de la pàgina 11

www.collett-detectives.com

núm.1162 61

www.baladia.cat

62 núm.1162

núm.1162 63www.capsulamedia.com

64 núm.1162

Un article sobre el “núvol”, concepte de

les dades emmagatzemades a suports

informàtics remots

Cap a on anem?Ja tenim el núvol aquí, ben

posadet a sobre els nostres caps. I no marxarà, al contrari, s’anirà fent més i més gran fi ns cobrir tot el cel de dades. No parlem però, de meteorologia, parlem de la Xarxa.

El que s’anomena “núvol” dins de l’àmbit d’Internet (de l’anglès cloud computing), es refereix per entendre’ns, al concepte de que les dades estan emmagatzemades a suports informàtics remots, és a dir, no als nostres dispositius, si no a servidors sempre accessibles des d’Internet. Aquest concepte, tot i no ser nou, esdevé del tot lògic i pràctic a una societat on les dades digitals emmagatzemades augmenten en tots els àmbits.

A nivell empresarial, en realitat

Per David RuizFotos: Arxiu

Especial

empresa

ja fa uns quants anys que es treballa d’aquesta manera, amb aplicacions accessibles des de la xarxa, sense la necessitat d’instal-lar programari a cada ordinador. El que passa és que ara les dades personals també hi comencen a estar d’una manera massiva: el correu electrònic, els vídeos de youtube, tots els arxius i infor-mació que pengem a Facebook, les fotos del Picasa...

De tot això sorgeixen preguntes, son segures les dades al núvol? Aquesta mateixa setmana ha sortit a la llum un atac hacker al gegant Sony, que ha aconseguit extreure dades personals de més de 77 milions de persones d’arreu del planeta, incloses targes de crèdit, que tenien desades al servidor de dades de les seves PlayStation. 77 milions d’usuaris i contrasenyes es diu ràpid. Es pot arribar doncs

a la conclusió de que no hi ha res, absolutament res que sigui segur al 100%. Al menys no de moment. Ara, la qüestió és, estan més segures les dades a l’ordinador de casa teva?

Aviat arribarà el moment en que tots els arxius informàtics estaran a suports remots, als que podrem accedir des de l’ordi-nador de casa, el mòbil, la tele, el cotxe, o la tablet. Un suport sempre accessible, amb grans prestacions i amb capacitat de replicació, per tal de que mai es perdi res. Ja no caldrà tenir cd’s, ni dvd’s, ni memòries USB, ni discs multimèdia connectats a la tele. Els ordinadors actuals, per tant, es convertiran simplement en dispositius de connexió. En un futur proper tots durem sempre

www.fl aquer.org

núm.1162 65

a sobre un aparell que farà aquesta funció. Una mica més gran que els smartphones actuals, i més petit que els ipads. Serà el nostre únic dispositiu portàtil d’accés a la xarxa, una fusió de tot el que tenim ara. Amb ell accedirem a totes les nostres dades, serà el nostre telèfon mòbil i sistema de vídeo conferència, la nostra tarja de crèdit, el nostre DNI, el nostre reproductor multimèdia, la nostra càmera de foto i vídeo d’alta defi nició, el nostre GPS, la nostra consola de jocs portàtil i molt més. Amb un sistema operatiu instal·lat a la pròpia xarxa, on Google, Mi-crosoft i Apple seguiran competint ferotgement. I si el perdem no passarà res, n’agafarem un altre, posarem la nostre contrasenya i tot estarà al seu lloc, tal qual ho havíem deixat. Al núvol. Al cel. Tingueu Fe.

www.lsplanada.com

66 núm.1162

www.euromasmobles.com

núm.1162 67

68 núm.1162

Quin paper juguen les assessories en un moment econòmic com l’actual?

Les assessories que pugnen per ser diferenciades, juguen un paper molt important. Les que s’han organitzat com empreses, han apostat per professionals qualifi cats, han invertit en comunicació interna i externa, eines tecnològiques, son les que ara poden donar suport de valor a les empreses clients. La clau és ajudar a millorar la gestió mitjançant l’anticipació i la comprensió dels paràmetres de risc i prediccions.

Què es pot fer davant la crisi actual?

Entrevista amb David Hospedales (44

anys), assessor d’empreses amb 20 anys

d’experiència laboral i director d’una de les

assessories més grans d’Espanya, Ribé

Salat.

Per Salva FernándezFotos: Romuald Gallofré

Especial

empresa

Gestionar-la. Un cop tenim un problema que no depèn ex-clusivament de nosaltres, l’hem de saber gestionar. Una mesura pràctica, concreta, podria ser treballar amb pressupostos, gesti-onar els ratis d’alerta de ‘empresa, la compte d’explotació. Buscar solucions: estrènyer l’estructura, ser més efi cients, vendre més i assegurar els cobraments. Nosal-tres ens encarreguem de donar eines perquè es pugui decidir què fer en cada moment. Cal fer-li front a una nova situació per superar-la.

Quins passos s’han de se-guir?

És complicat donar unes línies generals, però com he dit

abans, el primer pas es treballar amb un pressupost: Hem de saber què ingressem, quines despeses tenim i com adecuar les despeses als ingressos reals (cobraments). Per estrany que sembli, hi ha empreses que no funcionen amb pressupost, i això pot suposar un error de gestió en una situació com l’actual.

Això provoca decisions com-plicades en segons quines situacions.

Les persones prenen decisi-ons, i les persones són la solució als problemes de les empreses. Cal deixar-se assessorar per experts, ja que si prenc una decisió sense ser-ne professional corro un risc innecessari. Si no confi es en el

núm.1162 69

70 núm.1162

Especial

empresateu assessor, canvia d’assessor. Però algú ha d’ajudar-te com empresari.

En quin sentit?Abans es gestionava bà-

sicament obligacions legals de l’empresa, (comptabilitat, impostos, assegurances socials). Ara s’imposa la consultoria i un factor que canviarà defi nitiva-ment la relació amb el client, el feedback: que necessita la meva empresa. Abans es gestionava amb intuïció, interpretació subjectiva de la realitat... Ara l’empresari té altres necessitats perquè el mercat ha canviat sensiblement. El seu, el nostre, el global. Necessita l’expert curtit en mil batalles que li proposarà possibles solucions del seu cas.

L’empresa es deixa assessorar més?

Si. Són conscients de la im-portància que té l’assessorament avui en dia. S’accentua més en empreses més petites que bus-quen l’assesoria de proximitat. Busquen el consell i les petites gestions de la seva empresa. No obstant les empreses grans tenen la tendència a externalitzar (outsourcing) tot allò que no li aporti valor, com generar nòmi-

nes, comptabilitat, informes. És perdre recursos interns.

I la crisi afecta a les asses-sories?

Molt. Estem vivint un moment que mai s’havia viscut abans: És moment de fusions, d’unions perquè el tancament d’empreses ha afectat directa-ment al sector. Nosaltres, afor-tunadament, hem anat creixent cada any fruit de la innovació i l’anticipació.

A què es deu el creixement?A una planifi cació que ens

fa créixer gradualment. Vam començar petits, però teníem molt clar on volíem arribar. Així es treballa dia a dia, no esperant grans coses, sinó petites, però moltes. I després van arribant els clients més grans. No perdre l’ori-entació cap a la petita i mitjana empresa però obrir la possibilitat de començar treballant amb la gran empresa. Aquest, potser, es el punt d’infl exió: quan veiem que estem bé en el nostre àmbit i anem a trucar a les portes de les empreses grans.

I què diuen?Costa, perquè són clients

per prescripció que s’aconseguei-

xen a llocs fora de la normalitat. No son clients fets a l’ofi cina sinó fora d’ella. Cal ser proactiu, i un bon dia decidir trucar i dir, escolta: perquè no parlem?

És el mateix tipus de client?Són diferents, tot i que

funcionen de maneres molt si-milars. Inclús diria que els petits empresaris són més exigents per-què ho viuen molt més de prop i no estan acostumats a delegar feines que han fet tota la vida. Naturalment als grans clients els hi oferim serveis adaptats i que normalment son processos d’externalització.

Però la relació no se centra només amb els grans em-presaris?

No. Tenim la cartera molt diversifi cada. Cal cuidar al client i treballar dia a dia. La clau és treballar com sempre: sóc igual que quan vaig començar en un despatx de cinc metres quadrats. El meu somni era, potser, tenir l’assessoria referent a Espanya.

Fins quan se segueix treballant així, fi ns que passi la crisi?

Sempre s’ha de treballar pas a pas. La crisi crec que ha tocat fons i ara toca remuntar. Ens trobem en una crisi bàsicament de confi ança derivada d’una crisi fi nancera a nivell mundial. El més greu ja ha passat tot i que és cert que hi ha problemes d’accés al crèdit. Sigui com sigui el proper canvi polític nacional marcarà el punt d’infl exió real per saber on ens trobem exactament. Això sí, toca adaptar-se ja que res tornarà a ser com abans. Tot ha canviat i ara hem d’oblidar-nos de la realitat que vam viure. Ja no existeix ni existirà més.

www.assessoriaxifra.com

núm.1162 71

www.ribesalat.com

72 núm.1162

www.asisa.es