liberalisme i nacionalisme
TRANSCRIPT
Liberalisme i nacionalisme
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
ÍNDEX
1. ANTECEDENTS. 2. NAPOLEÓ BONAPARTE
1. La França de Napoleó Bonaparte.2. El domini d’Europa
3. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ: Congrés de Viena.
4. ¿Què és el liberalisme?5. Les revolucions liberals(1820-1848)6. La construcció dels estats nacionals
1. Nació i moviments nacionalistes.2. Els primers moviments nacionalistes.3. La primavera dels pobles.4. La unificació d’Itàlia.5. La unificació d’Alemanya.
1. ANTECEDENTS.La República Burgesa(1795-1799). Caiguda dels jacobins i s’estableix la
burgesia com la gran beneficiària de la revolució.
Aprovació de la Constitució de 1795 que restableix el sufragi censitari i defineix nou poder executiu(el Directori).
Poder legislatiu dividit en dues cambres: consell d’Ancians i el Consell dels 500(conservadors).
El directori reprimeix amb duresa les revoltes populars dirigides pels sectors més esquerrans(sans-culottes i els jacobins) que defensaven la continuïtat de la revolució.
Conspiració dels iguals(Babeuf) pretén una societat igualitària va ser avortada i executats.
Directori ha de fer front a la reorganització moviment reialista també.
Èxit més important del Directori va ser la seva política exterior expansió cap al Rin i Savoia, el seu exèrcit gaudeix de gran prestigi.
Situació moltes tensions socials, inestabilitat i problemes econòmics burgesia veu l’exèrcit com la única possibilitat de mantenir l’ordre social(mantenir fronteres i defensa) i els principis revolucionaris de 1791.
El 18 de Brumari(9 de novembre de 1799)-COP D’ESTAT DE NAPOLEÓ i accedeix al poder.
Va clausurar la revolució definitivament e inicia el Consolat.
Napoleó
http://www.youtube.com/watch?v=kuLqBWsmqII&sns=em
2. NAPOLEÓ BONAPARTE(1799-1814).Quan Napoleó s’imposa com a dictador militar clausura la revolució, però té la intenció de consolidar els principis assolits al 1791: un règim liberal amb predomini dels propietaris.
2.1. La França de Napoleó Bonaparte. Inici del Consolat Napoleó comparteix el poder amb
dos cònsols(triumvirat). 1802es declara cònsol únic i vitalici. Redacció nova constitucióexecutiu fort, sufragi
censitari als més rics i anul·la la declaració dels Drets. Napoleó posa fi a les protestes populars i reprimeix el
jacobinisme i les tendències democràtiques. Reialistes els integra al règim amb mesures com
retorn dels emigrats i restabliment culte catòlic per mitjà d’un Concordat.
Concentració del poder en les mans de Napoleóes declara Emperador al 1804.
2. NAPOLEÓ BONAPARTE(1799-1814). Napoleó crearà: noves institucions i reformes
que consolidessin les conquestes de 1791. En primer lloc:
Creació d’un codi Civil(1804). Codi de Comerç(1807). Codi Penal(1810)sanciona la igualtat davant la llei,
dret de propietat, llibertat individual, de consciència, de treball i lliure accés als càrrecs públics.
En segon lloc: Centralització administrativa:
prefectes(representants del cap d’Estat) dels departaments que eren els encarregats d’aplicar les disposicions de govern.
Desenvolupament ensenyament públic.
2. NAPOLEÓ BONAPARTE(1799-1814).2.2. El domini d’Europa.L’acció exterior va ser gran component etapa napoleònica. Després de ser coronat emperador i que l’interior s’estabilitzés, va emprendre política de conquestes que el va dur a dominar Europa( des del Elba fins a la P.I.)Volia crear un imperi centre França i implantar les institucions revolucionàries per fer trontollar els règims absolutistes. La seva condició d’invasor, ús de la força i explotació econòmica dels territoris conquerits va generar fortes resistències(absolutistes, liberals)
El domini francès sobre Europa va assolir el seu màxim al 1812. A partir d’aleshores el seu fracàs amb Rússia, les dificultats amb Espanya i la formació d’una gran coalició europea(1813) van provocar el declivi de Napoleó. Ocupació de París de les forces coalitzades al 1814 va provocar: Destitució de Bonaparte(illa d’Elba) i Restabliment dels Borbó (Lluís XVIII)
Tot i així, el descontentament popular, amb la restauració de l’absolutisme, va afavorir el retorn de Napoleó(100 dies).Va ser definitivament derrotat a la Batalla de Waterloo(1815) i confinat a la illa de Saint Helena fins la seva mort.
3. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ.La derrota de Napoleó va deixar pas al període de la Restauració, que amb algunes modificacions, es va prolongar fins al 1848. Va ser un sistema polític dissenyat per les potències vencedores(Àustria, Prússia, Rússia i Gran Bretanya) amb l’objectiu de restablir l’absolutisme i impedir que sorgissin nous moviments revolucionaris.
3.1. El sistema de la Restauració: el Congrés de Viena.Grans potències reunides al Congrés de Viena(1814-1815) sota el canceller austríac Metternich(gran inspirador dels principis de la Restauració).
L’objectiu fonamental: Retorn situació anterior a la Rev.Francesa. Posar fi als principis sobirania nacional i
constitucionalisme. Absolutisme rebuig a la revolució. Legitimisme dret del monarques hereditaris,
deposats per Napoleó, recuperar el seu tro. En alguns països veuen impossible retornar a l’absolutisme i es van fer certes concessions per atreure a la burgesia partidària de reformes.França de Lluís XVIIIpromulga carta atorgada que reconeix alguns drets polítics i el funcionament de dues cambres amb atribucions limitades.Imperi Austríac, Imperi Rus o EspanyaRestauració va suposar retorn a l’Antic Règim.Gran Bretanya continua el sistema parlamentari.
3.2. La reordenació del mapa Europeu.Al Congrés de Viena es va establir:1. Remodelació fronteres d’Europa.2. Principis per regir la política
internacional. 1.Remodelació les fronteres d’Europa d’acord amb els interessos potències vencedores(no tenen compte els interessos nacionals dels pobles).Objectiu equilibrar les forces de les grans potències per mitjà de les restes imperi Napoleònic i les zones d’influència del món.3. Beneficiaris: Imperi Rus, Austríac i regne
de Prússia. Gran Bretanya manté hegemonia marítima.
4. Perjudicats: França torna a les fronteres de 1789.
3.2. Regir la políticia internacional.Es van establir dos principis per regir la política internacional, els quals van ser:1. Celebració de congressos per arbitrar
solucions davant possibles alteracions d’equilibri internacional.
2. Dret d’intervenció en els països amenaçats per una revolució liberal, de l’exèrcit de la Santa Aliança, que estava format per França, Rússia i Àustria.
4. ¿QUÈ ÉS EL LIBERALISME?Liberalismeconjunt de transformacions ideològiques i polítiques que es van produir a Europa i Amèrica a partir del s.XVIII i a la fi de l’imperi Napoleònic(1815) van conformar un corrent ideològic, una doctrina política i econòmica que coneixem amb el nom de liberalisme.
Tenia el seu referent en la Declaració dels Drets de l’home i del Ciutadà(1789) que cohesionava la societat basant-se en els ciutadans que integraven la nació, unificada per l’Estat.
El terme liberalisme serveix per identificar un conjunt d’idees que van ser la base dels sistemes polítics creats per les revolucions burgeses del segle XIX. Fonamentades: Societat està formada per individus(no
estaments) i defensa dels drets de tots els éssers humans a la llibertat individual. Llibertat a tots els camps de l’activitat humana: econòmic(comerç),polític(llibertat opinió, associació), religiós,etc i el respecte als altres.
En la política, els liberals contraris al poder absolut i són partidaris d’un sistema parlamentari, la separació de poders(executiu, legislatiu i judicial)i, la sobirania nacional representada en les Corts o Parlaments. La Constitució és la norma fonamental i defineix els principis bàsics de la relació entre els individus, la societat i Estat.
CONCLUSIÓ el Liberalisme posa fi a: La concepció tradicional del poder
com a patrimoni dels monarques,que l’exercien per delegació divina,
en unes societats dividides en estaments i assentades en els privilegis de sang.
Durant la primera meitat del segle XIX va adquirir un caràcter revolucionari, impulsat per la burgesia i , en bona part, per les classes populars sobretot urbanes.
Preguntaos, en primer lugar, señores lo que en nuestros días un inglés, un francés, un habitante de los Estados Unidos de América entiende por la palabra libertad.Es, para cada uno de ellos, el derecho de no estar sometido más que a las leyes, y no poder ser detenido, ni encarcelado, ni ajusticiado, ni maltratado de ninguna forma, a causa de la voluntad arbitraria de uno o diversos individuos. Es, para cada uno de ellos, el derecho a expresar su opinión, escoger su trabajo y ejercerlo, a disponer de su propiedad (...), a ir y venir sin necesidad de permisos, y sin rendir cuentas de sus motivos.Es, para cada uno de ellos, el derecho a reunirse con otros individuos, para hablar de sus intereses, para practicar el culto que él y sus asociados prefieran, o simplemente para ocupar sus días y sus horas de una forma conforme a sus inclinaciones o sus fantasías. En fin, es el derecho, para cada uno de ellos, de influir sobre la administración del gobierno, (...) con sus representaciones, peticiones, demandas, que la autoridad está obligada a tener en cuenta.
Discurso de Benjamin Constant, 1815.
5. LES REVOLUCIONS LIBERALS(1820-1848).Les idees liberals s’havien expandit per Europa i la Restauració no va poder frenar la difusió del nou ideari. Tres grans onades revolucionàries(1820,1830 i 1848) va comportar la fallida del sistema de la Restauració i van posar fi a l’absolutisme.
5.1. Les revolucions de 1820 i 1830.Durant la Restauració dels Liberals van passar a organitzar-se en societats secretes. Els francmaçons eren el grup més important, els carbonaris italians i els decabristes russos.Aquestes societats estaven formades per comerciants, estudiants, intel·lectuals i professionals liberals, es consideren hereves de la Il·lustració i de la Revolució Francesa i preconitzaven la insurrecció contra l’absolutisme. Es va estendre sobretot a les ciutats(els pobles confiaven que s’incorporin quan l’aixecament hagués començat).
1. La primera onada revolucionària va produir-se entre 1820 i 1824primera fallida i temporal del sistema de la Restauració. Triomf a Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont, va obrir un curt període liberal que fou sufocat per les forces absolutistes. A Espanya i a Itàlia la intervenció de la Santa Aliança va ser molt dura i forta(molts exiliats, detinguts i executats).
Segona onada revolucionària entre 1829 i el 1839. la intervenció popular va afavorir la derrota del poder aristocràtic a l’Europa occidental. La revolució es va iniciar a França el 1830 i va significar l’enderrocament dels Borbó i la implantació monarquia constitucional amb Lluís Felip d’Orleans. Es va expandir més enllà de les fronteres franceses i va comportar la independència de Bèlgica(alteració mapa 1815). A Polònia el moviment independentista va ser eradicat per l’exèrcit rus.
Finals del 1830 desapareix l’absolutisme a Europa occidental i s’obre camí cap al liberalisme moderat(referent era constitució de 1791). Consolidació de la gran burgesia propietària i la aristocràcia que mantenia el poder econòmic a canvi de renunciar als privilegis estamentals.
Es va forjar una èlit liberal moderada que monopolitza l’acció política i marginava a la petita i mitjana burgesia, però sobretot a les classes populars.
Defensa del sufragi censitari per part dels liberals moderats i limiten l’exercici de les llibertats: associacions obreres queden prohibides.
4.2. L’experiència democràtica i social: 1848. Al 1848 es posa fi al sistema de la Restauració. Les causes van ser: Insuficiència de les reformes de 1830 i Malestar generat pel creixement del
capitalisme que es traduïa en el deteriorament de les condicions de vida d’artesans i obrers.
Aquesta nova onada revolucionària va adquirir diverses formes i continguts, és a dir: Europa oriental: abolició del
feudalisme(excepte Rússia). Europa occidental: obre les portes als nous
ideals democràtics que defensen la sobirania popular i el sufragi universal masculí davant del sufragi censitari vigent fins aleshores.
La revolució es va iniciar a París, al febrer de 1848,el govern de Lluís Felipc d’Orleans restringeix les llibertats: dret de reunió, llibertat de premsa...).El moviment va acabar amb l’assalt al Palau Reial, la fugida del rei i la proclamació de la República. Es va tractar d’un govern provisional amb participació de republicans, socialistes i radicals inicien un programa de reformes polítiques i socials. Aquestes reformes polítiques i socials van ser: Sufragi universal masculí. Supressió de l’esclavitud Abolició de la pena de mort Intervenció de l’Estat en la vida econòmica
amb la finalitat de garantir el dret de treballar dels aturats(creació de tallers Nacionals).
Es van celebrar eleccions amb sufragi universal masculí i el resultat va ser un govern de republicans moderats(van tancar els Tallers Nacionals i van liquidar les reformes que s’havien iniciat).
Al juny de 1848 es produeix un enfrontament entre la burgesia i el proletariat per liquidar les reformes socials. La rebel·lió va acabar amb la intervenció exèrcit(1500 afusellats i 2500 detinguts).
Burgesia es cohesiona al voltant d’un govern fort, que garantís el funcionament d’un règim liberal davant les aspiracions populars.
Al desembre, l’accés de Lluís Napoleó Bonaparte, Napoleó III, al poder va respondre a aquestes necessitats i va culminar amb la proclamació del Segon Imperi(1851).
L’impacte de la Revolució de París es va estendre per Europa: Imperi austríac: es converteix en una
monarquia constitucional i la servitud va ser abolida.
Rússia: és la única que continua amb les estructures senyorials.
CONCLUSIÓ:Al 1848 es va completar la revolució burgesa i s’inicia el protagonisme de les forces socials populars. Va plantejar nous horitzons polítics i va anunciar l’evolució del liberalisme a la democràcia.
6. LA CONSTRUCCIÓ D’ESTATS NACIONALS. La implantació de sistemes liberals va anar acompanyada de la formació d’estats nació i de l’emergència de moviments nacionalistes que, emparats amb ideologies diverses, pretenien fer coincidir les fronteres dels estats amb les de les nacions.
6.1. Nació i moviments nacionalistes.Inici de la creació estats-nació a Europa occidental segles XVII i XVIII. La revolució Industrial va provocar la creació de mercats nacionals amb la desaparició de duanes interiors, la unificació de pesos i mesures i la promulgació de codis de comerç. La revolució acaba de desenvolupar el concepte de nació.
Pensament liberal(hereu de la Rev. Francesa) entenia la nació conjunt de ciutadans lligats per una història, una llengua o cultura comunes, però sobretot, units per la voluntat de viure en comú i regir-se per les mateixes lleis i institucions.
En alguns països d’Europa occidental Portugal, Dinamarca..les nacions es corresponien amb la
frontera política dels estats i els processos d’afirmació nacional duts a terme al mateix temps que la revolució liberal.
Espanya, França o Gran Bretanya->nou estat liberal incorporava diverses nacionalitats politicoculturals i s’inicia un procés d’uniformització i creació de símbols.
En alguns països de l’Europa central i orientaldesajust entre fronteres i comunitats nacionals era molt més accentuat. Alemanys i Italians es troben dividits entre diverses
entitats polítiques i els nacionalistes volen unir tots els territoris en un sol Estat.
Imperi Austríac i Imperi Turcsotmetien a un domini despòtic les comunitats nacionals(hongaresos, txecs i grecs).
Conclusió: objectiu dels moviments nacionalistes era la independència o l’autonomia de les seves nacions respecte d’un poder polític estranger.
6.2. Els primers moviments nacionalistes(1820-1830).El Congrés de Viena va establir el mapa europeu en: 6 estats, 3 imperis i més de 30
comunitats culturals sense Estat(Alemanya i Itàlia).
En el context de les revolucions liberals i basant-se en el dret dels pobles davant dels drets dels monarques s’inicien els primers moviments nacionalistes amb l’objectiu d’aconseguir la independència nacional i aconseguir un estat Propi.
Abans del 1848 les més importants van ser: Grècia i Bèlgica.
A Grèciasotmesa a l’imperi Turc, es va iniciar el 1820 una insurrecció independentista de contingut liberal, que recollia les aspiracions nacionalistes i el rebuig de la població al domini polític, cultural, religiós i econòmic que hi exercien els turcs.
Delegats de tota Grècia es van unir al Congrés de Epidaure(1822) es va proclamar la independència, que no va ser acceptada pels turcs fins al 1829. L’ajuda de França, GB i Rússia va ser decisiva i va obeir no tan sols a les simpaties amb els rebels, sinó també a l’interés que tenien per afeblir l’Imperi Otomà i aconseguir la lliure circulació del Bòsfor.
Bèlgica es va independitzar (1839) dels Països Baixos després d'una guerra civil on que li va dur l’enfrontament amb els holandesos. Van formar un govern provisional (1831), reconegut per les potències occidentals, i amb l’ajuda militar francesa s’imposen a l’exèrcit Holandès.
La monarquia constitucional Belga fou reconeguda per holanda al 1839.
6.3. LA PRIMAVERA DELS POBLES. La revolució de 1848va tenir un important
contingut nacionalista als països de l’imperi austríac, una entitat absolutista en la qual la minoria austríaca monopolitzava el poder i domina la resta de comunitats.
El ressorgiment nacionalista va en paral·lel amb l’agitació liberal.
La revolució de 1848 fa aflorar la primavera dels pobles d’una magnitud desconeguda abans. Inicia a Viena(març de 1848) i provoca la
caiguda de Metternich, l’elecció d’una Assamblea Constituent per sufragi universal i abdicació de l’emperador.
Praga, Polònia i Croàcia volen que es reconegui la seva identitat, diversitat lingüística i cultural i la igualtat dels drets dels pobles.
Llombardia italiana insurrecció va reclamar la retirada dels austríacs, Venècia es proclama la República.
Hongria es proclama la independència, desencadena la guerra amb Àustria(no ho accepta).
Tots aquests moviments són frenats, l’Imperi Austríac es va veure obligat a introduir reformes, com:
Estableix sistema liberal moderat. Sufragi censatari. Unitat territorial accepten algunes
reivindicacions nacionals i modifica estructura imperi.
1867 va esdevenir un imperi dual, dos estats(Àustria i Hongria) units per la persona de Francesc Josep, emperador d’Àustria i rei d’Hongria(fins IGM).
6.4. LA UNIFICACIÓ D’ITÀLIA. Al 1815 Itàlia dividida en estats desiguals, i zones com Llombardia i el Vèneto sota el domini austríac. Idees de nació i sobiraniadivulgades des de la invasió napolèonica es van mantenir durant la Resturació en societats secretes minoritàries. Al 1830 apareix el RISORGIMENTOmoviment d’afirmació nacional, que té com a primera expressió política l’estratègia d’unificació propugnada per Mazzini i la seva Jove Itàlia. Volien crear una república democràtica,
unitària i laica, per mitjà de la insurrecció popular.
“La Joven Italia es la hermandad de los italianos que
creen en una ley de Progreso y Deber, estos convencidos
de que Italia está llamada a ser una Nación, que puede
hacerse con sus propias fuerzas; de que el fracaso de las
tentativas pasadas proviene no de la debilidad, sino de
la insignificante capacidad de mando de los elementos
revolucionarios; de que el secreto de la fuerza está en la
constancia y en la unidad de los esfuerzos íntimamente
asociados en la gran tarea de hacer de nuevo de Italia
una Nación Unida. Independiente y Soberana de
ciudadanos libres e iguales [… ]
El fracàs de les revolucions de 1848-1849provoca la continuïtat del domini Austríac, de la fragmentació política i dels règims absolutistes.
Piemont es va consolidar com un Estat constitucional sota la monarquia del Savoia.
El seu cap de govern, CAVOUR, va ser impulsor de la unificació. No va ser una insurrecció popular, sinó la organització del Piemont com estat fort i industrialitzat, capaç de tenir un exèrcit i una diplomàcia, que va fer possible la unificació.
Tot i així, la unificació d’Itàlia s’aconsegueix per:
1. Monarquia de Victor Manuel II de Savoia fou la beneficiària.
2. Cavour va aconseguir amb l’ajuda francesa derrotar als austríacs(1859) i annexar la Llombardia i, després els estats centrals(1860).
3. Cedeix a França Niça i Savoiacanvi reconeixement regne d’Itàlia.
4. Al sud Giuseppe Garibaldi conquesta del sud(regne de les dues Sicilies) amb exèrcit molt reduït i suport popular fan fora el règim borbònic.
5. Per no dividir el moviment nacionalista Garibaldi renuncia a la perspectiva republicana i va cedir a Victor Manuel II les conquestes obtingudes i el reconeix com a rei d’Itàlia al 1861.
La unitat s’acaba amb l’annexió del Vèneto(1866), després de derrotar als austríacs i la conquesta dels Estats Pontificis(1870), malgrat l’oposició del Papa, queda reclòs a l’Estat del Vaticà.
Roma esdevé capital d’Itàlia.
Conclusió: el nou Estat va haver d’afrontar a:Hostilitat del Papa.El contrast entre nord(industrialitzat) i el
sud(agrari i endarrerit).Caràcter incomplet de la unficació Ístria i
Trento sota domini austríac.
6.5. LA UNIFICACIÓ D’ALEMANYA.Finals del s.XVIII els components culturals del nacionalisme alemany van quedar establerts per Herder i Fichte, reforçat pel romanticisme. Bases ideològiques van ser: Afirmació de l’existència d’una
essència pròpia del poble alemany (volkgeist), transcendia els fenòmens polítics,
Reclamaven el dret de construir una nació basada en la voluntat dels ciutadans.
Antecedents:El Congrés de Viena del 1815confederació Germànica(38 estats) amb dues potències poderoses, regne de Prússia i Imperi Austríac.
Camí cap a la unificació va ser:1. Creació del Zollverein o Unió Duaneramercat de lliure
circulació comercial de 26 milions de persones. Prússia es va integrar al Zollverein però Àustria no, evidencia que Prússia seria l’estat fort que dirigia la unificació.
2. Durant la revolució de 1848 aixecaments de liberals i democràticsaconsegueixen formar parlament a Frankfurt amb diferents representants d’estat escollits per sufragi universal, va oferir la corona de la possible Alemanya unificada al rei de Prússia(Frederic Guillem IV).La monarquia prussiana ho rebutja i qualsevol via democràtica cap a la unificació i
3. s’imposa estrategia d’Otto von Bismarck(1862)la unficicació la dirigiria Prússia(supremacía militar i política). Estrategia militar va significar la guerra amb -Dinamara(1864) s’annexionen els ducats de Holstein i Slesvig, de població alemana.
-Dinamara(1864) s’annexionen els ducats de Holstein i Slesvig, de població alemana.
-Guerra contra Àustriava sortir derrotada al 1866.
-Guerra contra França(1870-1871)va permetre cohesionar els estats germànics contra un enemic en comú, va ser derrotat al Sedan.
La victòria militar va provocar la proclamació de Segon Reich i de Guillem I com emperador(1871). La unitat va quedar:
Estructura confederal amb el domini de Prússia amb una ideologia conservadora i militarista del nou Estat.
No va resoldre la unificació: problema del dualisme religiós(luteralisme del nord i catolicisme del sud) i caràcter inacabat per no incorporar els alemanys d’Àustria8frusta assoliment de la Gran Alemanya).
http://youtu.be/MypXUAYW79I http://www.youtube.com/watch?v=pTze
GxHkMr8&feature=player_detailpage