<titol>

Revista de gegants, imatgeria festiva i cultural del Maresme. Del Tordera al Besòs.

Número 21 | Gener de 2014 | Any VII

2 | Maresme Gegant | Número 21

<Quí som?>

Maresme Gegant és una publicació trimestral editada des de la Coordi-nadora de Geganters del Maresme (ACGC) que tracta sobre la tradició

gegantera, imatgeria festiva i cultural del Maresme

|Coordina: Xavier Navarro|Han col·laborat: Xavier Latorre (Pala-folls), Aniol Noguera (Calella), Àlex Rojas (Mataró), Sergi Galocha (Mataró), Joan Com-pany (Cardona), Jordi Miralles (Vilafranca del Penedès), Núria Abellán (Badalona).|Portada: Els gegantons de l’Agrupació l’agost de 1991 a Tolosa. Portada a tots els infants del món geganter. Foto: Arxiu Ferragut.

|Vocals de comarca: Xavier Latorre (Palafolls), Joan Bujons (Pineda de Mar)|Cost total de la publicació: 8,75 € (En concepte de peatges i dietes per a rea-litzar l’entrevista a Palafolls)

Els Nens i les NenesEl número que teniu en pantalla (o, potser, en mans) va dedicat als nens i nenes del món geganter i, per què no, els que ja ho han sigut. No és d’estranyar, doncs, que en portada apareguin en Pau i n’Alegria, gegantons de l’Agrupació. Aquestes figures, molt poc valorades, han estat vitals per a la incorporació de molts infants dins el món geganter i, de pas, de molta altra gent que els acompanya. Ja ho diuen, els nens són el futur!

Aquesta editorial vol ser una reflexió sobre el pa-per real i el valor pedagògic dels gegantons. Seria el mateix una Ciutat Gegantera sense gegantons? I de la Colla que ostenta el títol? Quin ha de ser el paper dels nens en un esdeveniment com aquest? D’acompanyants, només? Bé, en tot cas només cal recordar les llàgrimes caigudes de molts infants en traspassar en Pau i l’Alegria (o, com se’ls ha conegut popularment, Nen i Nena) a uns altres portadors. Realment, entranyable de veure!

^ Els gegants de la Ciutat de Badalona davan de la Casa de la Vila. Maig de 2013.^

Sigues Maresme Gegant!maresmegegant@gmail.comParticipa, opina, escriu, col·labora...

+ Info Coordinadora: |Web: http://webs.gegants.cat/maresme |Facebook: www.facebook.com/gegantsmaresme

Número 21 | Maresme Gegant | 3

<Què hem fet?>

Text: Alex Rojas Fotos: Jordi Rojas

23a Trobada del Maresme, PalafollsEl passat 17 de novembre vàrem celebrar a la població de

Palafolls la Trobada de Gegants del Maresme, una trobada on tots els gegants del Maresme i del Barcelonès Nord ce-lebrem una diada plegats per recordar que som la comarca del Maresme. Bé, comencem pel principi. El cap de setmana ja no va començar amb bon peu, als dos tradicionals assajos de la Dansa del Maresme plovia a bots i barrals, cosa que va fer que la organització traslladés els assajos a lloc cobert.

El gran dia va arribar, la Colla Gegantera de Palafolls havia fet molt bona feina per a que el dia fos inoblidable pels geganters maresmencs. Fins i tot s’havia preparat una exposició commemorativa situada a l’escola de Música i Dansa. No obstant, i seguint el mateix camí dels dies an-teriors, un cel ennuvolat i amb amenaces de pluja ame-naçava la festa. La colla local va ser previsora i va dur a terme el seu pla B. Així doncs, a les 11h la gran majoria de gegants del Maresme restaven exposats al “Palauet”, un mini poliestportiu inspirat en el Palau Sant Jordi de Montjuïc. El matí va ser molt entretingut: visites guiades per alguns equipaments del poble, balls de bastons, sar-danes, etc. Quan la Cobla Jove de Palafolls interpretava amb finesa algunes sardanes que els geganters ballaven, va sorgir la gran idea del dia! I en un pim-pam es va or-ganitzar una sardana gegant amb figures de l’alt i del baix maresme, inspirada en la que es feu a Arenys de Munt el passat abril. Després de fer un parell de voltes cap aquí i cap allà i de puntejar una mica, va arribar un dels grans moments del dia, l’hora de ballar la Dansa del Maresme. Els gegants i geganters es preparaven amb neguit, uns quants s’estrenaven, altres eren els de cada any. Una Dan-sa que va ser molt ben interpretada pels grallers més joves de la colla de Palafolls i ballada per tots els gegants sense pràcticament cap error, cosa que és d’agrair pels especta-dors que miraven bocabadats, altres il·lusionats i la gent del poble que els hi va semblar espectacular.

Però després del ball va arribar el moment més esperat del dia, la tria de l’hereu del Maresme del 2013!!! Totes les colles ja havien votat abans i van ser els geganters de la colla de Palafolls els encarregats de desvetllar tal sor-presa. Amb el Contrapàs de Sant Genís, ballat per una trentena de geganters palafollencs, ens van anunciar que el nou hereu del Maresme seria... en Guerau I de Pineda de Mar!!! La colla, amb gran eufòria, va acompanyar el gegant a l’hora de posar-li el faixí. Més il·lusió va fer tot plegat, ja que, causalment, en Guerau fou un dels padrins dels gegants Guillem i Guiomar quatre anys enrere.

Així acabava un matí ple de sorpreses, alegria i il·lusions. Gràcies geganters de Palafolls per la bona feina feta i mol-ta sort a Xavier Latorre, nou vocal del Maresme! ≡

Moment de la Dansa del Maresme dins del “Palauet”. Val a dir que, en aquesta ocasió, la Dansa celebrava el seu 10è ani-versari (vegeu pàgina 9 de la present publicació trimestral) d’estrena amb una nova incorporació: Sant Andrià del Besòs.

En Guerau I de Pineda de Mar amb el faixí commemoratiu del 3r gegant Hereu del Maresme.

+ Info: |Vídeo de la Dansa: http://youtu.be/rhvyL-Q9IUc

4 | Maresme Gegant | Número 21

<Mirant enrere>

Text: Xavier Navarro Fotos: Arxiu Ferragut

Pau i Alegria, l’ombra d’en Treball i na CulturaEn Pau i l’Alegria són els gegantons de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. Gairebé sempre acompanyen en Treball i na Cultura a les diverses sorti-des que fan per arreu. Aquests gegantons s’’estrenaren durant la 28a edició del Saló de la Infància i la Joventut (a Barcelo-na celebrat entre el 29 de desembre de 1990 i el 4 de gener), on l’ACGC hi tenia un estand muntat. El butlletí de l’Agrupació número 16 ens fa la següent ressenya: “Enguany el nostre estand comptava amb una gran no-vetat: els nous gegantons que, gràcies a un esforç del seu constructor, en Jordi Grau, varen estar llestos per a l’ocasió”. Es tracta d’uns gegants petits pensats, com ja sabeu, per iniciar i ensenyar a la mainada el que és un gegant, com està fet i com es fa ballar(...)” Aquestes figures van començar a voltar per tot el país demanats per colles que tenien mainada, però que no disposaven d’unes figures per a la seva edat. Com anècdota dir que participaren, de manera casual, a la primera trobada de gegants del Maresme i, entre 1998 i 2000, ho fan activament a les Festes de Maig de Bada-lona per donar cabuda a la gran demanda dels petits geganters. Més tard, al 2005, participen en l’espectacle geganter dels 500 anys dels privilegis de Teià, que do-nava tret de sortida a les festes de Sant Martí. Gràcies a diverses fotos aportades per l’Arxiu Ferra-gut, sabem que aquests gegantons han arribat a lluir diversos models de vestuari. Podríem contar uns sis vestuaris, degut a que molts cops (especialment a inicis dels 90) s’anaven can-viant i alternant les diverses peces de roba (camises, mocadors, faixes, faldilles, capes...). L’any 2000 estrenen un vestuari que van mostrar fins el 2008, moment en el qual, coincidint amb el 20è aniversari d’en Treball i na Cultura, estrenen un darrer ves-tuari confeccionat per Remedios Lasso de Vilassar de Dalt. És justament en aquell acte (celebrat a Miravet l’1 de maig) quan els gegantons esdevenen, encara més, una eina pedagògica pels infants del món geganter. Aleshores, s’estrenà el seu ball

propi anomenat Peuets de Gegant, amb composició de Paco Lavega i amb coreografia del Cos de Monitors de l’ACGC. Tot i que en més d’una ocasió ja ho havien fet, els gegantons van començar a acompanyar en Treball i na Cultura a gairebé totes les sortides, duts per fills d’alguns membres de la Junta Direc-tiva. No obstant, no és fins l’any 2009 que Tàrrega agafa el relleu de les figures. A partir d’aquest moment els han dut i ballat infants les colles de Manlleu (2010), La Seu d’Urgell, Masquefa i, actualment, Calella. Val a dir que, entre les diverses sortides, desta-ca la trobada anual de gegants d’escola del país i tam-bé han fet viatges per a l’estranger com ara: Andorra, França, Suècia, i en més d’una ocasió, Tolosa.

Els noms Tot i que algun cop se’ls hagi anomenat Tre-ballet i Cultureta, la veritat és que fins al 2009 no van tenir cap nom oficial. Popularment també se’ls havia conegut com Nen i Nena. Va ser el 2009, a Cassà de la Selva, coincidint amb la Fira del Món Geganter, quan s’escullen els noms actuals a partir d’una votació popu-lar. Aquests noms són una proposta de la vocalia de les Terres de l’Ebre. ≡

Els gegantons amb els primers vestits que van dur entre el 1990 i el 1991

x

Número 21 | Maresme Gegant | 5

<El mercat>

Què t’han portat

>Festa Major - Els LaietansEls Laietans, grup d’arrels mataronines, va presentar el seu segon treball anomenat Festa Major. Aquest disc, que recorda el del títol homònim de la Trinca, ens presenta diversos temes que recorden diversos elements de la Festa Major con els gegants, els castells, les Matinades o l’Ofici de Festes. Amb col•laboracions interessants com Màrius Serra, Els Ca-tarres, Marcel Casellas, Riu o el mestre Jordi Fàbregas. El treball musical es va desgranant. ≡

>La història dels Gegants de VilassarCom a cloenda del centenari d’en Lluís i na Maria de Vilassar (1912-2012) la Colla de Geganters de Vilassar de Dalt va presentar, el passat abril de 2013 el conte dels seus gegants. El gegantó Pupaqui és un personatge del tot curiós que escolta amb atenció les diverses històries dels antics gegants. La seva sortida de El Ingenio, la Ciutat Gegantera o la visita al Japó són algunes de les ressenyes històriques que apareixen en el conte. ≡

>100 Gegants · Petita Guia dels Gegants de Catalunya100 parelles d’arreu del país són les que il·lustra aquesta “petita” guia que, per cada plana, mostra una parella catalana. Els gegants del Pi, els de Valls, els de Cervera, Lleida, Olot, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Roses, Martorell, Berga, Solsona, Argentona, Tordera o la Família Robafaves de Mataró són alguns dels exemples de les 100 parelles que hi surten. ≡

>El llibre Gegant dels GegantsEls gegants acostumen a dur al darrera una forta càrrega simbòlica, moltes vega-des real barrejada amb llegendes. Aquest llibre, a partir de diverses il·lustracions intenta fer un recorregut per les llegendes del país. Olot, Martorell, Reus, Barcelo-na, Valls o Mataró són alguns dels exemples de les llegendes que podem trobar. ≡

“Música i llibres”

Aconsegueix-lo: laietans@gmail.com

els reis?

Edita: Cep i la Nansa | ISBN: 978-84-92745-70-8

Data de publicació: juliol de 2013 | Pàgines: 72

Edita: Brau edicions | ISBN: 978-84-96905-95-5

Data de publicació: març de 2013 | Pàgines: 24

Diposit legal: B.11248-2013

Aconsegueix-lo: elsgeganters@gmail.com

6 | Maresme Gegant | Número 21

<Què hem fet?>Text Basilisc: Sergi Galocha | Foto: Dolors Sans

Text Òrrius: Maresme Gegant | Foto: Gerard Pouget i Montse Catà

Mataró estrena un Basilisc

Bateig de l’Andreu d’Òrrius

La Víbria i la Tarasca de Barcelona, el Lleó de Manre-sa, el Bou de Tarragona, el Drac i la Mulassa de Vila-nova, el Basilisc de Reus i els Cavallets, la Momerota i el Drac de Mataró. Aquestes són les figures -totes de seguici, per cert- que participaren el passat dissabte 25 de gener a la presentació de la nova bèstia de foc de Mataró, el Basilisc, propietat del Ball de Diables de la mateixa ciutat (que feia enguany els seu 10è aniver-sari). No és pas d’estranyar la tipologia de la figura i és que el nom de “basilisc” és el que va rebre l’entitat durant els primers anys de vida, fins no ser fundat com a Ball de Diables de Mataró.

El naixement d’aquesta singular figura, que neix de la fecundació d’un ou entre una gallina i una serp, es va començar a coure dies abans. Perquè, de fet, totes les bèsties esmentades anteriorment, formaren part de la Mostra de Bestiari Festiu i Tradicional de Catalunya, que es va dur a terme a l’Ateneu de la Fundació Iluro.

Per tant, doncs, el dia 25 vam poder veure en mo-viment les figures exposades fins llavors. La cercavila, que va començar al mateix Ateneu, va recórrer la cèn-trica Riera de la capital del Maresme fins arribar a la plaça de Santa Anna. Fou llavors quan, arribats tots els convidats, sortí el Basilisc, oferint la seva primera cremada a tota la ciutat. Després, el padrí de la figura, el Basilisc de Reus, igual que tots els convidats, oferí el seu ball.

Per finalitzar l’acte, la cercavila va arrencar de nou riera amunt per arribar a l’Ajuntament, on es va fer la foto de fa-mília amb totes les colles de bestiari. A partir d’ara, la figura, construïda per Dolors Sans, serà l’emblema i símbol del Ball de Diables de Mataró. ≡

L’Andreu de Scèllecs de la petita pobla-ció muntanyenca d’Òrrius, es va estrenar el passat 3 d’agost de 2013 dins la Festa Major del municipi. Al dia següent, 4 d’agost, va fer la seva primera Trobada d’Amistat on convidà els gegants d’Iluro de Mataró, Ilu-ro i Alarona. En aquella festa l’Andreu executà la seva nova dansa (estrenada el dia anterior), composta i amb coreografiada per gent de la vila. Més tard, i coincidint amb la Fira del Món Geganter, l’Andreu surt per primer cop de la seva població per anar fins a Sallent. No fou fins l’1 de desembre de 2013, i dins les festes de Sant Andreu, que es batejà l’Andreu amb l’apadrinament dels Senyors d’Aiguanaf d’Argentona. El gegant Andreu d’Òrrius no representa a ningú en concret. La seva conjunció d’elements ebo-quen a la representació d’un pagès que va viure “en algun moment” en algun mas de la vall amb les inci-dències pròpies de l’època. De fet, en l’anterior número de la present revista ja expliquem en detall la seva sim-bologia que us convidem a llegir-la (pàgina 7). ≡

“Els Senyors d’Aiguanaf d’Argentona en van fer de padrins”

“Olot, Reus, i ara Mataró, són les úniques po-blacions catalanes que disposen d’un basilisc”

Número 21 | Maresme Gegant | 7

Textos: Xavier Navarro Fotos: Tot Mataró (Home dels Nassos) i David Roy (la Grossa)

L’home dels Nassos és un personatge fan-tàstic que surt de l’imaginari col·lectiu per representar, d’alguna manera, el final de l’any. La cultura popular sempre ha fet que hom busqués algú que tingués tants nassos com li queden a l’any. L’engany era, i és, prou significatiu, ja que a l’any, al 31 de desembre, tan sols li queda un dia per acabar-se. No obstant, aquest “en-gany infantil” ha fet trencar-se, a més d’un, el cap per trobar-lo aquell dia. A la llarga aquest personatge “imaginari” ha anat prenent diverses formes, moltes vegades en forma de capgròs, amb un nas ben gros (i així destacar-ne el significat). Tenim un primer cas l’any 1968 a Tarra-gona i més tard neixen a Reus, Tortosa, Terrassa, Flix, Torroella de Montgrí o Barcelona. Fins i tot hi ha indrets que se l’anomena la Dona dels Nassos (a Sentmenat) o el Nen dels Nassos (a Tarragona). El passat 31 de gener), i com és costum, han sortit Homes dels Nassos a Calella (a càrrec del grup Pa, Vi i Moltó) i a Mataró (gràcies a Comerç Mataró Centre). ≡

Sobre l’Home dels Nassos

La gran Festa de la Grossa

El passat 3 d’octubre, la Generalitat de Catalunya posava a la venda l’anomenada “Grossa de Cap d’Any”. El que més va sorprendre, en general, de tot plegat va ser la imatge personificada de la nova loteria. Una ca-pgròs, d’edat avançada va ser la imatge representativa i mòbil. Callada, riallera i generosa és el que ha anat transmeten aquesta figura quan s’ha passejat per tot el país. Ara per ara, s’ha convertit en la nova tieta de Ca-talunya. Nombrosos han estat els espots o cartells pu-blicitaris on s’ha vist aquesta figura. Com si d’una actriu famosa es tractés, s’ha anat fotografiant amb centenars de catalans per arreu del país. Fins i tot el president Artur Mas, en una ocasió, li besà la mà. A més, hi ha qui ha dit que té similitud amb Pilar Rahola o Concha Cuetos (actriu madrilenya que protagonitzà la conegu-da telesèrie de “Farmàcia de Guardia“).

El passat 31 de desembre de 2013, coincidint amb la festa de l’Home dels Nassos, es celebrà al Teatre Nacional de Catalunya la gala del sorteig de la gros-sa. En aquesta ocasió, es comptà amb la participació d’una cinquantena de capgrossos d’arreu del país per rebre la Grossa (o la Roser) al vestíbul. La curiosa re-buda s’emeté en semi directe durant la gala i per TV3. En aquest acte van ser 23 les entitats d’arreu del país que aportaren els capgrossos. A més dels quatre de l’Agrupació, des del Maresme hi foren presents: Premià de Mar, Vilassar de Mar, Santa Coloma de Gramenet i els mataronins Iluro i barri de l’Havana. Tampoc hi faltaren els companys i amics d’Alella que no es van voler perdre la gran festa. ≡

“A Calella i a Mataró surt l’home dels nassos a passejar-se pel carrer”

“Un total de 50 capgrossos van rebre la Grossa al Teatre Nacional”

Calella

Mataró

8 | Maresme Gegant | Número 21

<La curiositat>

Text: Joan Company Foto: Arxiu

Any Espriu, 1913-2013. Sinera i la Ciutat de les Santes. El gran mestre Salvador Espriu (Santa Colo-ma de Farnés, 1913 – Barcelona, 1985) va cursar Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. Exer-cí d’advocat, publicà obres de teatre (Primera història d’Esther ) i diversos poemaris fins l’any 1960. Molts can-tautors (especialment Raimon) han posat música a les seves composicions i les seves obres han estat portades al teatre (com Ronda de mort a Sinera o Antígona, a cà-rrec de Ricard Salvat). Ha rebut molts premis entre els que destaca el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972). Descansa al cementiri de Sinera (Arenys de Mar) que ell mateix va immortalitzar i mereix atenció l’Itinerari Poètic que es fa a Arenys de Mar prop del cementiri on re-posa. En motiu de la commemoració de l’Any Espriu s’han organitzat multitud d’actes, entre els quals destaquem el retrat gegant que l’artista cubà, Jorge Rodríguez Gerada, va fer d’Espriu al pati del C.C. Calisay amb 1800 llibres de quan era vell cedits per gent d’Arenys, que situem al costat de l’immens llibre de planxa d’acer que presideix la plaça Salvador Espriu de Girona des de l’any 1994, obre dels ar-quitectes Fuses i Viader. Recordem també, dins aquest àmbit artístic, les escultures de Manuel Cusachs sobre els poemes d’El caminant i el mur o les de Josep Maria Su-birachs (autor de les escultures Psalm, Tekel i Temple, que van inspirar versos d’Espriu, recollits a les obres comple-

tes i al llibre Aproximació a tres escultures de Subirachs i altres textos) . Subirachs, més tard, va recuperar Psalm per projectar la monumental escultura Evocació marinera (1960), primera escultura abstracta situada a un carrer de Barcelona (Passeig Joan de Borbó). I no podem deixar passar per alt l’escultura d’aquest dedicada a Espriu que trobem a Sant Coloma de Farnés i la placa commemora-tiva que hi ha a la Universitat de Barcelona). No podem passar per alt tampoc la col•laboració entre els dos artis-tes a través del llibre D’una vella i encerclada terra ), amb poemes d’Espriu i dibuixos de Subirachs, que ha motivat l’exposició “País d’Espriu, Pont de llengua”. Acabem tot citant l’exposició al carrer (Ram-bla de Catalunya) de titelles gegants i escultures, que s’havia de fer l’estiu d’aquest Any Espriu 2013. Figures inspirades en els personatges populars d’Espriu i el món de titelles hebreus que expliquen la greu situació de Alfaranja (Catalunya) després de la guerra civil, com va imaginar de forma esperpèntica a Primera història d’Esther (va en cursiva), a la qual pertanyen aquets mots que fan referència a Mataró a través de gegants i pun-taires.

“Veïnes: Deseu els boixets, puntaires. S’atansen unes trampes que fan els gegants.Àlef: Que giravolten dansadors com els de la ciutat de les Santes? Bet: Les santes del juliol, gala de la maresma.Guímel: Una petita pàtria entre les vinyes i el mar. I el plàcid cant dels grills als rials solitaris.”

També apareixen els titelles a Tarot per a algun titella del teatre d’Alfaranja: “No havia nascut a Sinera ni provenia tampoc de la Ciutat de les Santes ni de Lavi-nia”, fent referencia (referència) a Catalunya (Alfaranja), Arenys (Sinera), Mataró (Ciutat de les Santes) i Barce-lona (Lavinia). Però no seria just deixar passar per alt altres poetes catalans que també van néixer l’any 1913, alguns evocats i recordats aquest any com ha estat el cas del poeta mataroní Josep Punsola (1913- 1949). Segura-ment Punsola mereixeria, posteriorment, una cerca més exhaustiva de la seva obra en el nostre àmbit. ≡

Número 21 | Maresme Gegant | 9

<titol>

Text: Santi PratFoto: Gerard Picó

La idea de fer un Ball pels Gegants del Maresme va sorgir de les reunions de la coordinadora de colles de geganters del Maresme. Era cap a l’any 2001 i en aquells moments jo era el cap de Colla dels Geganters de Calella. Vivíem uns moments molt intensos, ja que ens havíem proposat de fer molts canvis en la nostra festa major, recuperar els primers gegants i fer créixer la Colla. En aquest context, anàvem a les reunions de la comarca on treballàvem amb altres per-sones també molt engrescades en el món dels gegants.

La proposta era fer un ball que pogués mostrar sim-bòlicament la història dels pobles del Maresme. El relat històric en el que s’havia d’emmarcar el ball, calia que fos molt simplificat i la dansa prou senzilla per donar cabuda a moltes parelles de gegants. Es va acordar una síntesi his-tòrica que explicava que els pobles d’arran de mar havien estat fundats per d’altres de més antics que s’havien refugi-at a la falda de les muntanyes per por de les incursions dels pirates. Aquesta relat permetia que a la dansa hi pogués haver un joc entre els gegants de pobles costaners i els de muntanya.

El que no recordo és com va anar el fet que se’m dema-nés a mi de fer la música. Potser perquè ja n’havia fet d’al-tres o perquè havia fet algun curs de gralla per la comarca. El cas és que m’hi vaig posar. Per aquells anys jo estudiava a la Universitat de Girona i hi vivia entre setmana. Allí vaig co-nèixer un noi de Taradell, en Santi Prat, estudiant d’història i músic. En altres ocasions ja ens havíem inventat algunes melodies i jugàvem a posar-hi veus. Així que va ser ben na-tural el fet de posar-nos a inventar una música pels gegants del Maresme.

A l’hora d’inventar la melodia no vaig voler partir de zero. Em va semblar que seria bo inspirar-se en altres músi-ques que tinguessin alguna relació amb els pobles del Ma-resme. En el que es coneix com Alt Maresme o Selva Ma-rítima havien sigut habituals els balls de plaça o les danses de les almorratxes. Les melodies són realment precioses i solemnes, penseu en la Dansa de Pineda que va recollir la Sara Llorens o bé el Ball d’Almorratxes dels gegants de Sant Pol. Aquestes danses podien acabar amb una corranda o “toquen a córrer”, una melodia més alegre i àgil.

Vam pensar en les diverses parts que podia tenir el ball i ens vam repartir la feina; després, posat en comú, vam fer l’harmonització. El resultat final fou una composició per a gralla de cinc melodies en un quiasme, és a dir que, dei-

xant-ne una al centre, les dues últimes serien variacions o equivalents a les dues primeres.

La dansa comença amb una introducció de vuit com-passos que vol assemblar-se a un toc de trompetes, re-cordant l’ambient de l’època romana. Amb la idea que hi hagi un acompanyament de timbal redoblat, aquesta in-troducció serviria per col·locar bé les parelles de gegants i preparar-se per al ball.

Tot seguit comença la melodia principal (A) en compàs ternari, com un vals, en re menor i de setze compassos. Inspirada, com he explicat, en les antigues danses de plaça, juga amb el dibuix rítmic de la corxera amb punt i semicor-xera. La seguirà una segona melodia a l’estil d’una corranda (B), més alegre, també de setze compassos i que servirà com a motiu per enllaçar el vals central del quiasme.

Entrem ara en aquesta melodia central (C), setze com-passos més de vals, ara en la menor. Aquest, més melan-còlic, pretenia ser el nucli de la història, el que permetés l’intercanvi entre els pobles de muntanya i els de costa. Al-tre cop segueix al vals la corranda d’enllaç (B) per tornar a prendre, després, la melodia principal (A), aquesta vegada un to més amunt, en mi menor, per començar a donar la sensació que arriba el final de la dansa.

El ball dels gegants del Maresme conclou amb un tema diferent, més alegre i una mica més llarg que els altres, d’aquells que permeten que el públic segueixi el ball picant de mans.

En resum, l’esquema de la dansa és: Introducció, A. Vals, B. Corranda, C. Vals, B. Corranda, A. Vals, Conclusió.

La peça conté diverses indicacions per a la seva millor interpretació, ja que vam creure que tenia certes possibi-litats per a ser interpretada amb delicadesa. També conté alguns jocs rítmics i melòdics que requereixen un treball personal d’assaig i d’afinació... Ens va semblar que una mú-sica fàcil podia arribar a ser avorrida però que una peça massa elaborada esdevindria intocable.

De mica en mica la riquesa cultural del món dels ge-gants ha anat creixent. Avui són molts els pobles que tenen balls per als seus gegants, els seus capgrossos o altres figu-res populars. Han passat gairebé dotze anys des que vam escriure aquesta peça i és un goig saber que s’ha anat to-cant i ballant i que, lentament, ha començat a formar part del repertori tradicional de la nostra comarca. ≡

10 anys de laDansa del Maresme

Text: Aniol NogueraFoto: Gerard Picó

Xavier Latorre i FernándezPalafolls

25 de gener. Tot i que havíem quedat en punt, a 3/4 d’11 ja sóc a Palafolls, davant del teatre. Allà em trobo amb el Xavi, que em proposa, abans de visitar el local, passar per veure la construcció, per part de membres de la colla, d’una carrossa que sortirà pel carnaval palafollenc. Seguidament, ens traslladem a Sant Genís de Palafolls (a un parell de quilòmetres on hi ha el nucli), on hi ha el local de la colla. La conversa, que ja havíem iniciat feia força estona, amb el meu homònim agafa un cai-re força interessant que, per mala sort, no podem reproduir en plenitud en aquestes dues pàgines. En general, m’agradaria mencionar la gran acollida que vaig rebre per part de tots amb els qui vaig tractar. En aquest sentit, i des de fora, es percep una gran il•lusió per un projecte comú. Palafolls és un petit poble amb molts tresors per descobrir. En Xavier neix a Barcelona el 26 de maig de 1970. Actualment està emparellat, és pare i treballa de responsable en una depurado-ra de Palafolls mateix. Actualment, i des de fa 4 anys, és el cap de colla de Palafolls. La seva tas-ca concreta, més enllà de coordinar, és la de to-car la gralla pels seus gegants, Guillem i Guiomar.

10 | Maresme Gegant | Número 21

<Persones>Text i fotos: Xavier Navarro

Palafolls, 25 de gener de 2014

X: Què és el que més t’agrada de Palafolls? Quins llocs ens recomanes visitar? X: Palafolls és un poble obert, amb llum, ampli, no hi ha ombres ni edificis alts. Com a recomanació, la gespa de la Torre de Guaita a la plaça Vall d’Ax, però a mi m’encanta l’edifici de l’Ajuntament que data de 1710.

X: Un hobby? X: El mar, la natació, el muntanyisme, la bicicleta... En general l’esport. Ah! També m’agrada molt llegir, potser en un mes em llegeixo 4 o 5 llibres.

X: Digues-me, doncs, un llibre per llegir? I de música? Què ens recomanes? X: Recomano la saga de sis llibres de l’Òs cavernari o la trilogia de Africanus. Pel que fa a la música recomano Leonard Cohen.

X: A part de ser cap de colla, quina és la teva funció? X: Actualment formo part dels músics. Fins fa poc era monitor dels músics, però recentment temps el jovent n’ha agafat el relleu i són ells qui estiren del carro, almenys pel tema musical. Durant tot l’any realitzem diver-ses activitats. Actualment tenim tres grups d’assaig, depenent del nivell de cadascú. Fer la Dansa del Maresme va ser un repte prou important per a nosaltres.

^ En Xavier entre els seus gegants de Palafolls. Ell és Guillem III de Palafolls senyor del Castell entre 1365 i 1373. Es casà amb Guiomar filla de Vidal de Blanes. Fo-ren construïts per Antoni Mujal de Cardona i els gegants de Pineda de Mar i Blanes en foren els padrins.

Número 21 | Maresme Gegant | 11

<titol>X: La Dansa del Maresme va sonar prou bé... X: Sí. Estem prou contents del resultat. Com que la peça està composta per a gralla dolça, el cost va ser doble ja que nosaltres utilitzem gralles seques. Una tècnica, per assegurar-la, va ser la duplicitat, és a dir, que tothom que l’assagés la pogués tocar, però sense ser imprescindible: dues gralles de primera veu, dues de segona, dues de tercera, i el mateix amb la percussió. La tècnica funcionà, ja que alguns músics, per qüestions personals, no la pogueren tocar finalment.

X: Com vareu veure des de la colla l’elecció, per “sorpresa”, de ser escollits com a representants de la comarca? X: Al principi, amb molta il•lusió, però de seguida ens vam posar les piles. Ara em ve en ment una anècdota anant cap al dinar de Caldes després de l’elecció. Una companya de la colla em va dir: “Xavi, tot això no ho podem muntar a Palafolls”. Però crec que el temps ha dictat sentència i crec que hem estat prou a l’alçada: hem acollit les reunions trimestrals, hem representat allà on ha convingut (com ara la Fira del Món Geganter a Sallent). Per nosaltres va ser molt important que les colles que ens visitaren se sentissin com a casa per la comarcal. Durant la preparació de la festa vam intentar vetllar per diversos detalls. Una de les coses que no vam poder mostrar per la trobada del Maresme van ser els cartells que precediria cada colla durant la cercavila indicant el lloc de procedència, acompanyat de l’anagrama de l’entitat.

X: El passat novembre vareu finalitzar un cicle que veu iniciar un any abans quan el vostre gegant va ser escollit Hereu del Maresme. Quin canvi heu fet entre abans d’aquest fet i ara? X: Abans de ser Hereu treballàvem molt de portes en fora. Participàvem a les comarcals, Ciutats Geganteres, Fires del Món Geganter i a altres festes d’arreu. De fet, i en certa manera, segueix sent així, però ara estem fent, com a colla, una introspecció i treballar més pel nostre poble. Per exemple, enguany els diables de Pala-folls (Diablesfolls) celebren els seu 5è aniversari, l’esplai en fa 20; i ens agradaria participar i col•laborar amb aquests dos esdeveniments d’aquestes entitats.

X: Per finalitzar, què és el que més t’agrada de la teva colla? Què milloraries? X: M’agrada l’optimisme, les ganes, l’empenta, la germanor que hi ha en general. M’agradaria que els membres se sentissin més seus els gegants. Al cap i a la fi, en Guillem i la Guiomar són de tots ≡

^ Moment en el qual es destapaven els gegants de Palafolls, flanquejats pels gegants de Pineda de Mar i de Blanes. 6 de setembre de 2009. Foto: Joan Vilà

Els gegants de Palafolls durant la rebuda que se’ls hi feu a la Fira del Món Geganter a Cassà en motiu de la mostra de noves figures de l’any.

+ Info: |Geganters: http://webs.gegants.cat/palafolls

Entre el 2004 i 2005 neixen uns gegantons, amb escultura de Ventura&Hosta de Navata, del Centre Pinya Rosa de Pa-lafolls. Amb la creació, al 2008, de la colla aquests passen a ser gestionats per l’entitat i tornen a l’activitat. Fins i

tot, el passat novembre ballen en la “Dansa del Maresme”.

12 | Maresme Gegant | Número 21

<La contra>

Agenda Gegantera

Campanya gegantera impactant a Vilassar de Dalt

Assemblea General de l’ACGC (1 de febrer) > Calella

15è Aniversari d’en Pere Màrtir i la Genisa (1 de maig) > Vilassar de Dalt

XXIX Ciutat Gegantera de Catalunya (6, 7 i 8 de juny) > Cervera

VIII Fira del Món Geganter (11 i 12 d’octubre) > Sant Vicenç dels Horts XXIV Trobada de Gegants del Maresme (11 i 12 d’octubre) > Pineda de Mar

El passat diumenge 15 de desembre, durant la Fira de Santa Llúcia, els geganters vilassarencs van encetar una campanya per tal de recaptar nous portadors pels quatre gegants del poble: En Pere Màrtir i la Genisa (gegants nous que enguany fan 15 anys) i en Lluís i na Maria (gegants vells).

El que més sorprèn d’aquesta campanya publicitària és la creació de tres cartells d’allò més interessants. Sota el títol de “Sense tu, aquest pot ser el seu destí”, els cartells ens mostren imatges dels bustos i les mans d’en Lluís i la Maria (figures amb més de cent anys) abandonats tirats pel terra entre arbustos i escombraries.

Transgressor, provocador i polèmic serien els adjectius que podrien definir aquests cartells. El cartellisme dins el món gegan-ter, en general, sempre intenta captar l’atenció dels nens. Fins ara s’havien satiritzat gegants en cartells (recordem el cartell del Carnaval 2013 de Caldes d’Estrac, on es veia la seva geganta ensenyant uns pits ben “reals” que fins i tot la coneguda Pilar Rahola n’escriví un article a La Vanguardia anomenat “Pechos de Mujer”), diaris, etc. Però mai fins ara, segons la meva modèsta (mo-desta) experiència, s’havia presentat una imatge tan “desoladora” d’unes figures i meny, d’aquesta importància. No sé, realment, si l’objectiu dels cartells l’han assolit, però si que podem afirmar que aquestes imatges no han deixat indiferent a molta gent. ≡