maresme gegant, 25

<titol>

Revista de gegants, imatgeria festiva i cultural del Maresme. Del Tordera al Besòs.

Número 25 | Gener de 2015 | Any IIX

Silvestre i Colomai els seus germans

Alguna cosa els hi passa als Senyors de Burriac

2 | Maresme Gegant | Número 25

Quí som?

Maresme Gegant és una publicació trimestral editada des de la Coordi-nadora de Geganters del Maresme (ACGC) que tracta sobre la tradició

gegantera, imatgeria festiva i cultural del Maresme

|Coordina i maqueta: Xavier Navarro|Han col·laborat: Sergi Galocha (Ma-taró), Dani Garrido, Geganters de Teià, Geganters de Canet de Mar, Geganters de Malgrat de Mar, Geganters de Santa Coloma de Gramenet, EGOS Teatre|Correcció: Núria Abellán (Badalona)|Portada: Els Senyors de Burriac d’Argentona

|Vocals de comarca: Joan Burjons (Pineda de Mar), Assumpta Cárceles (Malgrat de Mar)|Cost total de la publicació: 27,28 € (En concepte de peatge i benzina per anar a Pineda de Mar a fer l’entrevista)

Què passa al Maresme enguany?Encetem aquesta primera editorial del 2015 amb il·lusió. Auesta il·lusió ve agafada de la mà de diverses efemèrides previstes per aquest nou any. No en són poques i les volem mencionar totes.

La primera la veiem en portada. Alguna cosa que desconeixem els hi està passant als gegants vells d’Argentona. A Arenys de Mar i Premià de Mar celebren el 60è aniversari dels seus gegants vells i Cabrils, Sant Pol i Arenys de Munt celebraran el seu 30è aniversari. A Malgrat de Mar i Dosrius en fan 25, mentre que l’Altemir i la Bonadona de Premià de Dalt celebraran el seu 10è aniversari. Calella, seu de la 3a Capital de la Sardana, fan 80 anys de tradició gegante-ra representats per en Quirze i la Minerva. A Mataró celebren l’Any Bequetero. I sense deixar Mataró dues efemèrides més 25 anys dels gegants d’Iluro i 15è ani-versari de la Coordinadora de Geganters de Mataró.

Així doncs, per molts anys a tots i a totes!

^ Alguns dels capgrossos del Masnou ^

Sigues Maresme [email protected], opina, escriu, col·labora...

+ Info Coordinadora: |Web: http://webs.gegants.cat/maresme |Facebook: www.facebook.com/gegantsmaresme

http://webs.gegants.cat/maresme

http://webs.gegants.cat/maresme

http://www.facebook.com/gegantsmaresme

http://www.facebook.com/gegantsmaresme

Número 25 | Maresme Gegant | 3

Text i fotos: Maresme Gegant Què hem fet?

La Catedral de la Costa acullels gegants de Teià

Degut a les seves dimensions l’església de Sant Martí de Teià (documentada ja al segle X) és coneguda, tam-bé, com la Catedral de la Costa.

Enguany, l’esmentada parròquia i el poble de Teià, ha volgut celebrar el 50è aniversari de la recuperació de les campanes, Maria Assumpta i Martina, que van ésser arrabassades l’any 1936 per construir armes de guerra. Gairebé 30 anys després, l’any 1964, tot el po-ble de Teià va fer pinya i va participar per fondre i recu-perar unes campanes noves.

Així doncs, els actes de commemoració del cin-quantenari s’han anat celebrant durant tot el 2014. Entre d’altres, s’ha volgut rehabilitar, col·locant nous jous de fusta, el campanar per tal de poder ser visitat i que totes les campanes poguessin sonar. A més, es compraren dues campanes més: la Jordina, de 275 Kg. i amb nota Do-4, i la Cisa, de 155Kg. i amb nota Mi-4.

Coincidint amb aquesta efemèride, la 28a trobada de gegants de les festes de Sant Martí es va adherir a aquesta celebració. Després d’una petita cercavila, un total de 20 figures (de 9 colles) entraren a l’església

En motiu del 50è aniversari de la recuperació de les campanes Maria Assumpta i Martina i de la incorporació de dues de noves: Jordina i Cisa

per ser testimonis de la primera entrada d’en Pere Noguera i l’Elionor de Noguera a l’església en motiu d’una missa de Festa Major. Així doncs, els gegants teianencs entraren al so del flabiol i tamborí seguits pel mossèn Xavier Pich. El ritual litúrgic va finalitzar amb el Ball Nou dels gegants de Teià al so del flabiol i tamborí. Cal destacar que aquest ball està compost per Antoni Botey amb coreografia dels germans badalonins Albert i Ricard Abellán.

La festa finalitza de nou al carrer, a la plaça de Sant Martí, després de sortir totes les figures a fora de l’església. Hi ballaren totes les colles i finalitzà l’acte amb una repicada de les noves i velles campa-nes de l’església totes juntes.

Per finalitzar, destacarem que al toc de quarts de set del vespre a l’església de Sant Martí fou tes-timoni, per primer cop, del Ball de Llancers de Teià (o Quadrilla), una dansa popular que es va recu-perar l’any 2010. Aquest ball popular té la caracte-rística de tenir música pròpia i està documentada des del 1891 ≡


Què hem fet? Text i fotos: Geganters de Canet i de Malgrat de Mar

La nostra història comença durant la Fira Modernista de 2013 quan, en veure els gegants portats per la Colla de geganters del Barri dels Abells, tres membres del grup (tris-tament un ens va deixar el setembre de 2014) van anar a parlar amb l’Ajuntament i els va exposar la possibilitat de recuperar-los. L’Alcalde Jesús Marín, la regidora Cati Forca-no i el regidor Pere Xirau, des del primer moment ens van obrir les portes. Les figures que volíem treure eren del 1985 i foren fetes per l’escultor solsoní Manel Casserres i Boix. Els seus noms, Guillem-Bernat de Montferrer i Agnès de l’Au-bó, provenen d’una antiga llegenda que existeix a Canet.

El nostre interès va ser crear una nova colla gegantera per fer ballar els gegants novament, ja que, fins aleshores, havien estat tancats més de 10 anys i només sortien espo-ràdicament (a la Festa Major, que en ocasions eren duts per mataronins, i l’any 2011 a Arenys de Mar en motiu de la Flashmob XXL).

El boca a boca començava i molta gent engrescada es va començar a afegir a la nova colla. Tot era nou per nosal-tres, ningú tenia experiència portant gegants però, a poc a poc, es van fer els primers assajos.

El 18 de maig de 2014 va ser la primera sortida a Canet per la festa de l’ODEON. A partir d’aquell dia el grup va anar creixent. La intenció va ser començar fent les sortides per Canet: Festa Major i Fira Modernista, però a poc a poc, hem fet més de 10 sortides col·laborant amb totes les en-titats de Canet de Mar que ens ho han demanat. L’única sortida realitzada, com a colla, a fora ha estat a Pineda de Mar, per l’elecció de l’hereu del Maresme.

Les principals tasques d’aquest 2015, que s’aniran pre-parant durant l’hivern, són fer més sortides fora de Canet, algunes millores, seguir aprenent i, el que és més impor-tant: una gran celebració d’aniversari dels nostres gegants, en GUILLEM-BERNAT DE MONTFERRER I L´AGNÈS DE L´AUBÓ fan 30 ANYS!!! ≡

L’Ernest, el gegantó de Malgrat de Mar, és prou co-negut dins el món geganter i, com tothom sap, és la reproducció d’un membre molt actiu de la Colla de Geganters de Malgrat, l’Ernest Aldea, que li varem regalar la figura quan va fer 70 anys, com a homenat-ge a la seva dedicació i feina dins de la colla, i que ara encara ens acompanya a totes les sortides i activitats que fem. Aquest gegantó va ser estrenat l’any 1994 i el va fer Antoni Mujal de Cardona, que ja havia fet en Bernat i l’Eulàlia.

El passat 29 de Novembre de 2014, el Cineclub Garbí de Malgrat va retre homenatge a l’Ernest Aldea, fent-li entrega d’un record commemoratiu, ja que és un entusiasta del cinema i ha assistit a les sessions des del seu inici, l’any 1968, és a dir, fa 46 anys. També hi ha col·laborat durant la llarga trajectòria del Cineclub.

Aquell dia es va projectar la pel·lícula 10.000 Km protagonitzada per David Verdaguer, fill de Malgrat, que va ser present a l’acte.

Abans de la pel·lícula, però, es varen projectar dos curts fets per l’Ernest, ja que el cinema és una de les seves aficions des de sempre, nosaltres en donem fe, ja que tenim filmades totes les trobades de gegants i altres actes en què hem pres part la Colla de Geganters de Malgrat des del nostre principi.

Per tot això, creiem que és un digne mereixedor de l’homenatge que se li ha retut als seus 88 anys, i que per molts més ≡

Els nous geganters d’en Guillem i l’Agnès

Ernest Aldea:el gegantó, el cineasta


Què hem fet?Textos i fotos: Maresme Gegant i Montse Laborda (foto Arenys)

Gira de L’Esquella de la Torratxaarreu del país

Arenys de Mar i el seu pessebredels 60 anys

En motiu del 60è aniversari d’en Tallaferro i la Flor d’Al-ba, els geganters arenyencs, organitzaren el pessebre municipal que es pogué veure entre el 19 de desembre i el 6 de gener al Calisay.

El pessebre tenia la característica que estava ambien-tat en un taller d’artesania situat al carrer de l’Església on un artesà d’edat indefinida que es deia Ot treballava de valent. Cal destacar que aquesta ambientació estava ins-pirada en el Conte de Gegants obra de Pep Quintana i Ignasi Massaguer i amb il·lustracions de Mònica Doy (abril de 1997) de l’editorial Els Llibres del Setciències: “En Tallaferro i la Flor d’Alba són dos gegants que aban-donen el retaule barroc de l’església d’un poble costaner. Cansats per més de dos-cents anys de vida sedentària es llencen a la recerca d’aventures...”.

Així comença el Conte de Gegants. Els gegants al llarg de la història coneixeran més gegants, baixaran rierades, capitanejaran una armada per lluitar contra monstres marins i protagonitzaran altres fets que els acabaran convertint en personatges llegendaris ≡

Explicàvem en el número 22 de la present revista que els gegants de Pineda de Mar i els capgrossos de Vilassar de Mar havien participat en la primera re-presentació de L’Esquella de la Torratxa per part de la companyia Egos Teatre a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya els dies 7, 8 i 9 de març. Des-prés d’aquesta primera representació, la companyia començà una gira per tot Catalunya: Girona, Olot, To-relló, Parets del Vallès, Ripollet, Manresa i la darrera a Vilafranca del Penedès. Cal destacar que en algunes d’aquestes poblacions (en la majoria) es comptà amb presència d’elements festius (gegants i capgrossos) del poble acollidor.

Nosaltres en destacarem dues. La primera a Ma-taró, al Teatre Monumental, el 26 de juliol. En aques-ta ocasió hi prengueren part els gegants d’Iluro i altres capgrossos mataronins: el Pere Callao del barri de l’Havana i la Natura dels Amics de Plantes, Animals i Jardins. La segona, i penúltima de la gira, és la que es feu al Teatre Zorrilla de Badalona el 21 de desembre de 2014 (tot i que originalment estava programada pel 31 d’octubre). En aquest ocasió hi participà una parella i una comparsa de quatre cap-grossos de la ciutat.

Cal destacar que l’obra (o gatada) de L’Esquella de la Torratxa és original de Serafí Pitarra, pseudònim que utilitzava per algunes obres Frederic Soler, presentada el 28 de febrer de l’any 1864 al Teatre Odeon de Bar-celona. Està composta per dos actes i està escrita en vers i en català. Tot i que l’adaptació del Teatre Odeon és força fidel, originalment els espais es van fusionar en un tot, ajuntant-los en un local social on s’hi guarden totes les coses de la festa ≡


Què hem fet? Text i fotos: Geganters de Santa Coloma de Gramenet

Aquest estiu la nostra Colla de Gegants i Capgrossos de Santa Coloma de Gramenet rebia una invitació molt especial, els geganters d’El Prat de Llobregat ens con-vidaven al 60è aniversari dels seus gegants vells. Però aquesta no era una invitació normal, sinó que requeria portar els nostres gegants vells per una trobada de fi-gures fetes amb el mateix motlle al Taller El Ingenio de Barcelona. La colla va acceptar perquè seria una data històrica: la Coloma i el Silvestre no sortien de la ciu-tat des del 6 de setembre de 1986, data en què es van estrenar els gegants nous. Cada any apareixen el 31 de desembre per celebrar la diada de Santa Coloma, l’aniversari de la colla i en alguna ocasió pel seguici de festa major d’estiu, però, fora d’això, resten guardats al Centre de Tradicions Populars Catalanes Joan Pairó.

El problema principal d’aquesta sortida va ser trobar gent que s’atrevís a fer ballar aquests gegants. Hi ha molta gent nova a la colla però tots estan acostumats a aixecar la Margarida que pesa 45 kg i el Genís que en pesa 55. Ballar amb els vells suposa fer-ho amb 80-82 kg a sobre, que és el que pesa cada un d’ells. Després de pocs assajos semblava gairebé segur que podríem

En Silvestre i la Coloma i els seus germans

assistir amb prous geganters. Quan va arribar el matí del 14 de desembre, ge-

ganters i geganteres vam prendre camí cap El Prat. En arribar, un cop descarregats i plantats els gegants, vam passejar per gaudir de la Fira Avícola. Quan va arribar l’hora de la sortida, els grallers van començar a tocar les seves cançons i, juntament amb les colles de Vi-ladecans, Sant Just Desvern, Premià de Mar[1], El Prat i altres de la mateixa localitat vam començar una passe-jada fins arribar a una plaça en què cada colla va fer un ball. Tot seguit, els geganters i geganteres van gaudir d’un pica-pica. Quan tothom havia recarregat forces va continuar la passejada fins la Fira Avícola, on es va fer una ballada conjunta.

Va ser força emocionant. Primer per veure la Colo-ma i el Silvestre fora del seu entorn habitual i segon per poder ballar i compartir passejada amb gegants bes-sons, tots iguals però diferents, perquè cada gegant té la seva personalitat i el seu caràcter especial que el diferencia dels altres encara que comparteixin cara, cos i corona. I allà va ser evident.

Va ser una experiència inoblidable. Gràcies colla de El Prat de Llobregat!!! ≡

“Seria una data històrica: la Coloma i el Silvestre no surten de la ciutat des del 6 de setembre de 1986, data en què es van estrenar els gegants nous.”

[1] Des de Maresme Gegant volem fer constar que els gegants vells de Premià de Mar no corresponen al model de la resta de gegants convidats a la trobada de El Prat de Llobregat.


Alguna cosa els hi passaals Senyors de Burriac

Com ja heu pogut observar, a la portada d’aquest Mares-me Gegant els Senyors de Burriac, els gegants vells d’Ar-gentona, s’han canviat els vestits recuperant els que ha-vien portat anteriorment. Els que ens tenien acostumats fins ara eren: ell de color blau i ella de color rosa. Aquests, els estrenaren l’any 1996 durant la celebració de la sisena Trobada de Gegants del Maresme celebrada a la seva vila.

Però per què aquest canvi sobtat? Simplement han volgut fer una recuperació històrica perquè els argen-tonins veiessin com vestien antigament o és la prime-ra de vàries sorpreses que ens tenen preparades per aquest any 2015?

Bé, en qualsevol cas, per festejar aquest canvi de vestuari, els Senyors de Burriac, juntament amb les seves filles Blanca i Elisenda, i el Doctor Calvo, feren d’am-fitrions a la tradicional Trobada de Gegants, celebrada dins del marc de la Festa Major d’hivern dedicada a Sant Julià que, com sempre, obre el calendari geganter ma-resmenc.

Però abans, el dissabte, com també fan per la Festa Major de Sant Domingo a l’agost, els gegants anaren a

Ofici amb les autoritats locals. En aquest cas, però, hi van anar els gegants nous, els Senyors de l’Aiguanaf, segu-rament perquè els de Burriac es guardaven la sorpresa per diumenge.

Diumenge, la diada, malgrat el fred hivernal del mes de gener, s’inicià ben d’hora. A les 9 del matí ja van anar arribant les colles convidades a la plaça del Geganter Joan Padrós. En concret, visitaren la vila els gegants de Molins de Rei, Agrupació Cultural Aigüestoses de Sant Andreu de la Barca, Òrrius, Sant Iscle de Vallalta, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Celoni i Teià. A les 11h, els ge-gants s’alçaren, les gralles van començar a sonar i s’inicià la cercavila, baixant pel carrer de Sant Julià, passant per la plaça de Vendre i de l’Església i el carrer de Bernat de Riudemeia, acabant al centre neuràlgic argentoní per excel·lència: la plaça Nova. Allà, amb un bon nombre de públic assistent, com ja és habitual, s’hi feren els balls finals i l’entrega de records, que donaren pas a la cele-bració d’una tradició tan nostrada com la dels gegants i que a Argentona sempre fan coincidir amb la seva Festa Major d’hivern: els Tres Tombs ≡

“Però per què aquest canvi sobtat? Simplement han volgut fer una recuperació històrica perquè els argentonins veiessin com vestien antigament o és la prime-ra de vàries sorpreses que ens tenen preparades per aquest any 2015? “

Text: Sergi GalochaFotos: Maresme Gegant


Què s’ha fet? Text i fotos: Comissió “País Gegant”Foto: bloc “Retalls de Modernitat” (foto Canet)

País Gegant: Cases de la Festa. L’aparador del patrimoni festiu

El passat 15 de novembre de 2014 la vila emmuralla-da de Solsona acollí la segona sessió de País Gegant. Aquest cop anà sota el nom de Cases de la festa. L’aparador del patrimoni festiu. Una cinquantena d’assistents debateren sobre aquests “nous” espais que s’estan creant darrerament arreu del país.

Durant la jornada, celebrada a la Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona, es posà en relleu la importàn-cia d’aquests espais que, alhora, desen i exposen el pa-trimoni festiu. Així doncs, la sessió fou inaugurada amb la presència del Sr. Jordi Solé, Alcalde de Solsona; el Sr. Lluís Puig, Director General de Cultura Popular de la Ge-neralitat de Catalunya; el Sr. Jordi Solé, Macip Major; i el Sr. Amador Codina, President de l’ACGC.

Diversos representants de Cases de la Festa d’arreu anaren intervenint a la jornada: La Casa de la Patum de Berga (per part d’Albert Rumbo), la Casa de la Festa Major de Vilafranca del Penedès (primera Casa de la Festa del país), La Casa dels Entremesos de Barcelona (per part de Xavier Cordomí), La Maison des Geants d’Ath (a càrrec de Jan Grau) i, per finalitzar, el Quarto dels Gegants de Solsona (per part de Carles Freixes i Pere Cuadrench). Tots ells explicaren les característi-ques (avantatges i inconvenients) dels seus respectius espais de festa.

La jornada finalitzà amb una visita del Quarto dels Gegants i amb la presentació d’un audiovisual didàctic del Quarto i la seva imatgeria que actua per la Festa Major i Corpus.

La de Solsona fou la segona sessió en què es parlà del paper de les Cases de la Festa en l’actual panorama de la cultura popular i la imatgeria festiva.

Un catàleg de Cases de la FestaAprofitant la sessió, l’organització de País Gegant edi-tà i penjà a la seva web (www.paisgegant.cat) un catà-leg que recollia totes les Cases de la Festa, aparadors i altres racons en què s’exposa visualment al públic en general els elements festius. Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Solsona, Vilafranca del Penedès, Tortosa, Igualada i Lleida són només alguns exemples dels es-pais expositius que s’hi mostren.

Malgrat tot, al Maresme no hi ha cap Casa de la Festa. L’única ciutat que podria tenir un espai similar a aquests, Mataró, degut a la grandària del seu Seguici Festiu, no s’acaba de decidir. Tot i això, el catàleg mos-tra tres aparadors, és a dir, espais d’emmagatzematge pensats com a expositius però dedicats expressament a les figures: la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, on hi ha exposades les còpies dels gegants centenaris de Santa Florentina despullades, Recinte de Vil-la Flora (on a dins hi han, de moment, els gegants de la ciutat), i l’Escola Bressol El Tabalet, on tenen el seu gegant en una vitrina que es pot veure des del carrer ≡


Què s’ha fet?

País Gegant: Tradició, comunicació i tecnologia

La tercera jornada de País Gegant es celebrà a Berga, seu de la conegudíssima Patum. Es feu els dies 29 i 30 de novembre al Pavelló de Suècia. Durant tot el cap de setmana, malgrat el mal temps, una cinquan-tena d’assistents (entre espectadors i ponents) es re-uniren per valorar l’estat actual en el qual es troba el món geganter.

Durant els dos dies es parlaren de diversos temes que afecten al món geganter: el marxandatge, la pre-sència als mitjans de comunicació, la recerca i la do-cumentació, el paper simbòlic dels elements festius al carrer, la dicotomia entre patrimoni i identitat enfront el lleure i l’oci, les lesions anatòmiques en el món ge-ganter, etc. Alguns dels experts que hi van intervenir foren: Albert Rumbo, Marc Navarro, Lluís Ardèvol, Ge-rard Picó, Manel Carrera, Jan Ignasi “Txatxi” Gómez, Josefina Roma, Fermí Riu , Daniel Vilarrúbias, Meritxell Royuela, Anna Mata i Jan Grau.

Cal destacar que una de les ponències era anome-nada Experiències diferents en les festes i trobades habituals amb imatgeria. En aquesta hi van intervenir

tres festes entre de les quals es trobava el Badagegants de Badalona, una trobada de gegants amb forma d’es-pectacle organitzada des de l’any 1997.

Una altra ponència interessant fou la de Jan Grau anomenada “El Ingenio”. En aquesta ens descobria part dels misteris que tenia el conegut taller de Barcelona. Durant molt de temps s’han atribuït figures a construc-tors que realment no ho eren. Dit això, cal dir que El Ingenio no tenia taller propi i l’obrador que té actual-ment és de mitjans del segle XX.

La jornada de Berga va finalitzar cap a les dues amb una visita a La Casa de la Patum on una projecció, La festa, s’acabà amb una darrera passejada que va fina-litzar al Palau de la Virreina on els amfitrions s’acomia-daren de tots els seus convidats amb una ballada que deia... A reveure! ≡

Text i foto: Maresme Gegant

La tercera jornada del País Gegant es celebrà a Berga i tractà diverses proble-màtiques entorn el món geganter i la imatgeria festiva del país.

L’entrevista: Joan Burjons i Alés

Amb 1/2 hora de demora arribo a Pineda de Mar a les 18.00h. Quedem al Centre Cultural Can Comas, una antiga masia redissenyada per Mariscal l’any 2001. A l’ombra d’un cafè amb llet iniciem la present entrevista que emula, més aviat, una interessant conversa. Ell es mostra natural, alegre i despert. En-tre broma i broma sorgeix el tòpic humorístic de “I love Pineda de Mar”, una expressió que deia sovint l’actriu Míriam Iscla al serial humorístic televisiu Jet Lag de TV3 quan feia de veïna, la Diana. I em quedo sobtat quan en Joan m’explica que la Míriam Iscla és pinedenca i, a més, cosina segona seva!

En Joan Burjons ha sigut cap de colla de Pineda durant més de 12 anys. Després de la trobada de gegants del Maresme va deixar el càrrec, però és el vocal oficial de la comarca.

Actualment viu a Blanes, està casat i té un fill, l’Arnau. Compagina la seva passió gegantera amb els seus hobbys: el cinema, la música i la seva pro-fessió de fuster ≡^ En Joan Burjons ha estat més de 12 anys al capdavant

de la colla gegantera de Pineda de Mar. Tot i que no toca la gralla en aquesta imatge el podem veure en la seva essència del bon rotllo.

X: Data de naixement? J: 28 d’abril de 1970

X: Un hobby? J: El cinema, la música...

X: Una pel·lícula? Un grup de música? J: 12 años de esclavitud (de Steve McQueen) i Queen

X: Quin és el teu ofici? J: Fuster

X: Què és el que més t’agrada de Pineda de Mar? Recomana’ns algun lloc per visitar. J: Que és un poble pla, que hi pots arribar a tot arreu a peu. Recomano la plaça de les Mèlies que per mi és una plaça de tota la vida. No està encimentada i encara hi té sorra. Justament en aquesta plaça es va fer la primera Fira del Món Geganter.


Persones Text i fotos: Xavier NavarroPineda de Mar, 17 de gener de 2014

X: Com vas entrar al món geganter? J: Vaig entrar amb 19 anys arrel del meu germà gran que estava a la colla, que sempre m’explicava tot de la colla. Finalment vaig decidir entrar i provar. I de seguida m’hi vaig sentir bé i encara hi sóc. Justament l’any passat vaig deixar de ser cap de colla després de ser-ho surant uns 14 anys.

X: Què és el que més t’agrada de la teva colla? Què milloraries? J: El que més m’agrada de la colla gegantera de Pine-da és el compromís de la colla en els actes importants, tot i que he de reconèixer que som una mica anàr-quics en alguns aspectes.

X: Què milloraries del món geganter? J: Milloraria les cercaviles. Caldria que fóssim tots una mica més constants amb segons quines coses.

X: Quin canvi has notat des que veu ser escollits hereus fins que veu organitzar la trobada del Ma-resme? J: Un canvi que he notat ha estat la implicació, la il·lusió i la energia de la gent de la colla.

X: Què us ha suposat per a vosaltres el fet de “ser” he-reus i acollir la 24a trobada de gegants del Maresme? J: Per nosaltres haver organitzat la trobada de gegants del Maresme i l’hereu ha estat un moment de canvi per la colla. Hi ha hagut la implicació de tots els mem-bres de la colla, en especial els músics per interpretar la Dansa del Maresme. Entre tots hem tingut il·lusió i energia per organitzar la festa del Maresme ≡

+ Info: |Geganters: http://www.facebook.com/ge-gants.pinedademar

A l’esquerra les tres pubilles del Maresme a la quarta trobada comarcal de Pineda de Mar i a la dreta en Guerau a la trobada de gegants de Caldes d’Estrac el setembre de 1996..


El gegant Dragut del barri del Poblenou de Pineda de Mar i la Pineta (de 1983), van ser els primers gegants dels quals es té constància a Pineda de Mar. De fet, juntament amb els gegants de Calella, foren els padrins d’en Guerau I i

l’Ermessenda. Construïts pel difunt Josep Cardona només es conserva el bust d’ell, propietat de les Forces Infernals

del Poblenou de Pineda.


La contra

En Marc, l’Empaitabruixes de Cabrera

El passat 25 de gener, va néixer a Cabrera de Mar el capgròs de foc Marc l’Empaitabruixes. Aquest perso-natge neix dins la colla dels diables Macabres de Ca-brera de Mar, amb la intenció d’iniciar-se en el món de la imatgeria festiva i de foc i potenciar les llegendes locals sobre bruixeria.

A partir d’una figura existent d’un capgròs, van arribar al taller Creacions Tallaferro perquè por-téssim a terme la reconstrucció de la peça i adapta-ció per poder portar foc. Després de la feina de re-construcció i adaptació, vam dotar-lo de dos punts d’ignició i banyes i, finalment, el vam protegir de les futures cremades amb un producte ignífug.

En Marc l’Empaitabruixes està inspirat en una llegenda local que explica la història d’un pobre pescador, que va embogir per culpa de tres bruixes que el van enviar i fer tornar d’Amèrica en una sola nit fent-lo passar per tota classe de calamitats. A partir d’aquest fet, es dedicà a empaitar les bruixes perquè deixessin en pau la gent de la vila ≡

Agenda GeganteraExposició del 15è aniversari de la Coordinadora de Mataró (del 6 de febrer al 8 de març)

Il·lusiona’t (22 de març) > Argentona

Sants Màrtirs - Estrena (28 d’abril)> Vilassar de Dalt

30è aniversari d’en Cristòfol i n’Helena (3 de maig) > Cabrils

IX Fira del Món Geganter (9 i 10 de maig) > Puigcerdà

En Marc, ”l’Empaitabruixes” és el capgròs de foc de Cabrera de Mar. No és el primer de la seva espècie: a Castellbisbal (Capsigranys), Lleida (Marraquets) i Mataró (Nan Miguelete)

Text i foto: Dani Garrido - Taller d’Imatgeria Tallaferro

Fal·lera Gegantera!El programa més geganter de tot Mataró i del Maresme!Cada primer dissabte de mes a les 16.00

Dissabte 21 de marçemissió en directe!Des de la Fundació Iluro!

maresme gegant, 25

Documents