projecte de direcciÓ -...
TRANSCRIPT
PROJECTE DE DIRECCIÓ
CEIP ES CREMAT
CURSOS 2018/19, 2019/20, 2020/21 I 2021/22
MARIA ANDREVA ADROVER BARCELÓ
15
Projecte
direcció
1 1
ÍNDEX
Pàgina
0. INTRODUCCIÓ. 2
1. ANÀLISI DE L'ESPAI FÍSIC I DE L'ENTORN SOCIAL DEL CENTRE. 2
1.1. Característiques físiques del centre.
1.2. Característiques de l’entorn social del centre i serveis presents a l’entorn.
2. ANÀLISI I VALORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU I DE
L'ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE. 6
2.1. Anàlisi i valoració del PEC.
2.2. Organització i funcionament del centre.
- Característiques del professorat i de l’alumnat.
- L'equip de suport.
- Les famílies.
3. ANÀLISI I VALORACIÓ DELS RESULTATS DELS DARRERS ANYS. 9
4. PROJECTE ESTRATÈGIC. 12
5. ESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR LA PARTICIPACIÓ DE LA
COMUNITAT EDUCATIVA I LA SEVA IMPLICACIÓ EN EL
PROJECTE DE DIRECCIÓ. 19
6.- SISTEMA D'AVALUACIÓ DEL PROJECTE. 19
7.- PROPOSTA D'EQUIP DIRECTIU. 20
15
Projecte
direcció
2 2
0. INTRODUCCIÓ.
Voldria començar esmentant les principals raons personals i professionals que m’han fet
decidir a, finalment, presentar aquest projecte de direcció.
Aquest és el vuitè curs que estic de mestra en aquesta escola, sis com a tutora d’educació
infantil i els dos últims cursos com a secretària de l’actual equip directiu. Quan vaig saber de la
intenció de l’actual directora de no continuar en el càrrec, vaig dubtar entre acompanyar un nou
grup com a tutora —com he fet durant la majoria de cursos— o bé continuar amb la tasca que hem
iniciat aquests últims dos anys, amb unes noves responsabilitats, un nou equip i un projecte diferent
i consensuat, elaborat a partir de la realitat i necessitats actuals.
He valorat com molt positiva l’experiència que han suposat aquests dos últims cursos com a
membre d’un equip directiu, tot i que els començaments i algunes situacions no han estat fàcils.
Aquesta oportunitat de poder continuar amb una feina que m’ha enriquit tant professionalment com
personalment, ha estat la principal raó per la qual m’he decidit a presentar aquest projecte.
Aquest és un projecte que, a grans trets, pretén ser el més flexible possible i restar obert a
les aportacions dels diferents estaments de la comunitat educativa. Vol ser un projecte viu que
fomenti el diàleg, que tracti d’aconseguir el consens en les decisions a prendre, que propiciï
l’esforç i faciliti el treball cooperatiu. És una aposta a afavorir la inclusió, la promoció de les
noves tecnologies, el respecte cap a la cultura i el foment de l’ús del català com a llengua
vehicular del centre, sempre des del respecte cap a la resta de cultures. Tot això juntament amb
l’obertura de l’escola al poble.
Aquest és un repte que vull emprendre en equip, amb la col·laboració de dues persones
d’una qualitat personal i professional ben demostrada. És una etapa que engegam amb la il·lusió i
coratge renovats per fer-lo possible.
1. ANÀLISI DE L'ESPAI FÍSIC I DE L'ENTORN SOCIAL DEL CENTRE.
1.1. Característiques físiques del centre.
El CEIP Es Cremat és un centre públic de doble línia que està ubicat a Vilafranca de
Bonany. Consta de dos edificis:
15
Projecte
direcció
3 3
L’edifici de Primària, des del gener de 2011, ocupa les instal·lacions de l’antic edifici
rehabilitat —construït conservant el claustre de l’anterior escola, catalogat com a patrimoni artístic
d’especial interès. Aquest està dividit en tres pisos. A la planta baixa hi trobam dos espais: a un dels
espais, s’hi accedeix pel carrer de Joan Miró (entrada principal del centre) on hi ha la zona de
direcció, la sala de mestres, el magatzem de material, la farmaciola, la sala de l’APIMA i el pati del
primer cicle. Hi ha un segon espai al qual s’accedeix per l’avinguda de ses Escoles, on trobam el
gimnàs, els vestidors, la cuina i el menjador. El primer pis l’ocupen les aules de primer cicle, l’aula
d’informàtica i l’aula de música, ubicada al claustre de l’antiga escola. El segon pis l’ocupen les
aules de segon cicle de primària, l’aula d’anglès i les aules de l’equip de suport. També hi trobam el
pati de segon cicle que connecta amb l’edifici d’educació infantil.
L’edifici d’Infantil té una entrada pel carrer del mestre Bauçà i una pel carrer de Sant
Josep. Aquesta part, la conformen sis aules amb dos espais reduïts entre algunes de les aules, una
sala de psicomotricitat, una sala de mestres i diferents patis.
Des de fa uns anys tenim la sort de poder aprofitar un solar l’ús del qual ens cedeix una
veïna del centre; en aquest s’hi ha ubicat l’hort de l’escola. Valoram molt positivament les
possibilitats educatives que ens ofereix aquest espai.
El principal motiu de disconformitat en què coincideixen els diferents integrats de la
comunitat educativa és l’estat i manteniment de les instal·lacions. Tot i així, des de l’ajuntament,
han anat resolent moltes de les incidències que hi havia a nivell de manteniment: goteres, cruis,
aixetes en mal estat, trespol de l’aula de psicomotricitat... Encara que restam pendents d’algun
informe per part de l’IBISEC per determinar l’estat d’algunes deficiències i d’alguna petita
reparació per part de la brigada municipal, podem concloure que l’estat de les instal·lacions és
millorable, però acceptable.
El sistema de notificació acordat amb el batle aquest curs, per consell escolar (enviar les
incidències via fax) agilitza tot el procés de reparació de les possibles incidències habituals que
puguin anar sorgint.
15
Projecte
direcció
4 4
Cal destacar també el projecte del pati que ha duit a terme aquests dos darrers cursos
l’APIMA del centre, que ha permès gaudir als diferents cicles de nous espais i materials de joc
durant l’esplai o en algunes classes a l’exterior.
1.2. Característiques de l’entorn social del centre i serveis presents a l’entorn.
Vilafranca de Bonany és un municipi del Pla de Mallorca, situat entre els pobles de Petra,
Sant Joan, Porreres, Felanitx i Manacor. La seva extensió és de gairebé 24 km2, l’any 2017 tenia
una població de 3047 habitants. El centre està situat a la zona nord-oest del municipi, a la part més
elevada del poble, coneguda com Es Cremat, topònim de la finca de la zona que donà nom a
l'escola.
Actualment l’activitat econòmica del centre està en equilibri entre els diferents sectors de
producció. A causa de la proximitat amb Manacor, important centre econòmic i de serveis, i de la
bona connexió amb Palma, així com la presència dels serveis sanitaris, educatius, culturals, socials i
esportius, hi ha hagut un augment considerable de la població en els últims anys. Un gran nombre
de famílies d’altres municipis s’ha establert al poble, tot i mantenir el seu lloc de feina en altres
indrets de l’Illa.
Aquests nous alumnes procedents d'altres llocs de Mallorca i també de la Península
representen gairebé la meitat de l’alumnat del nostre centre. Les seves famílies són les que han anat
ocupant, majoritàriament, les cases de nova construcció del municipi. Molts d’ells coneixen la
llengua i participen de la vida del poble. Hi ha un petit percentatge d’alumnat que són fills/es de
famílies fluctuants amb dificultats d'integració.
També hi ha hagut un increment notable de la població immigrant d’origen estranger que ha
fixat la seva residència al poble a causa d’un augment de la demanda de mà d’obra —sobretot en
els sectors agrícola i de la construcció. Aquest fet ha suposat un increment d'alumnes amb
desconeixement de la llengua i costums del municipi. La major part de l'alumnat nouvingut és de
nacionalitat d’origen magrebí. Hi ha una part menys significativa d'infants vinguts d'Amèrica del
Sud i d’altres països europeus. Segons les dades d’aquest últim curs escolar, podem observar els
següents percentatges en funció de la nacionalitat de l’alumnat, i la proporció d’alumnat nascut al
municipi o fora d’aquest.
15
Projecte
direcció
5 5
Donar resposta a la gran diversitat d'alumnat és un repte que suposa cada vegada un esforç
més gran per part del claustre i que requereix d'una bona organització dels recursos humans i
materials, així com d’intervencions externes ben coordinades. Una part important del claustre i dels
pares i mares del centre manifesten la seva preocupació per la formació dels “guetos” que es van
formant amb alumnes d’origen magrebí i que s’observa tant dins com fora del centre. Afavorir la
integració d’aquest col·lectiu ha esdevingut un objectiu a contemplar en el pla estratègic del
projecte.
El municipi de Vilafranca de Bonany disposa dels serveis socioculturals, esportius i sanitaris
necessaris per atendre la seva població en unes condicions favorables. L'escola manté un contacte
estret i permanent amb els diferents serveis de la zona a través de protocols de col·laboració creats
per a tal efecte. Aquestes col·laboracions es concreten de la manera següent:
15
Projecte
direcció
6 6
Servei Protocol de col·laboració
Biblioteca
municipal
Recurs molt emprat per molta part de l'alumnat i organització d'algunes
activitats puntuals en col·laboració amb l'escola.
Serveis esportius Acull la diada esportiva organitzada per l'APIMA.
Escoleta
Cucarells
Traspàs d'informació, intercanvi de visites per afavorir l'adaptació dels nous
alumnes —abans i després de l’escolarització al nostre centre.
Serveis Socials Coordinació amb la treballadora de carrer i la treballadora social.
Participació de les dues en les reunions de xarxa.
Ajuntament Comunicació per temes de manteniment i necessitats del centre.
Teatre Municipal Actuacions diverses al llarg del curs: fira de teatre, mostra de teatre
escolar,...
Centre de Salut Xerrades sobre alimentació, salut i d'altres necessitats que puguin sorgir. I
participació de la pediatra en les reunions de xarxa.
Policia local i
policia tutor
Jornades d’Educació vial i col·laboració en sortides i algunes activitats que
es duen a terme pel poble. Participació en les reunions de xarxa.
IES Porreres Traspàs d'informació.
2. ANÀLISI I VALORACIÓ DEL PROJECTE EDUCATIU I DE L'ORGANITZACIÓ I
FUNCIONAMENT DEL CENTRE.
2.1. Anàlisi i valoració del PEC.
El PEC és el document del centre que marca la línia educativa d’aquest i que conté els trets
d'identitat del mateix. El PEC del nostre centre es va revisar i canviar per darrera vegada al maig
del 2011 dins del marc de la Comissió de Qualitat.
Els diferents documents que integren el PEC del CEIP Es Cremat es troben en diferents
etapes d’elaboració o revisió, tal com es pot observar en el següent requadre.
15
Projecte
direcció
7 7
CC
*
Pro
ject
e li
ngüís
tic
PA
D
RO
F
Pla
de
conviv
ènci
a *
Pro
ject
e d'e
scola
mat
iner
a
Man
ual
de
Qu
alit
at
PA
T
Pro
ject
e
de
fons
de
llib
res
Pro
ject
e
conviv
ènci
a d
e pat
i
Pro
ject
e ec
o-
ambie
nta
l
Pla
est
ratè
gic
Fase
inicial
Fase de
elaboració/revisió
Aprovat curs
2016/17
Aprovat curs 2010/11 Aprovat curs 2010/11
(no vigents)
* No estan inclosos al PEC aprovat el curs 2010/11.
El PEC està a l'abast de la comunitat educativa a la secretaria del centre. Els documents que
formen part del PEC i que foren aprovats al llarg del curs 2016/17 estan també publicats a la web
del centre per tal de donar-los a conèixer a tota la comunitat educativa.
Després d’una anàlisi en profunditat del document, puc concloure que el document,
juntament amb alguns dels documents que en formen part, està molt desfasat i cal revisar-lo.
Consider que aspectes com els valors i objectius educatius dels centre, els principis bàsics que
donen sentit a les seves activitats, o com es treballa, a nivell de centre, l’educació en la diversitat o
en valors, hauria de consensuar-se i ser la base que guiï la resta de documents i programacions.
De l'anàlisi general de l'organització i funcionament del centre, es conclou que hi ha una
línia clara d'organització del centre, que es va adaptant a la realitat de cada curs escolar, tant als
canvis de l'alumnat com a les característiques dels recursos humans.
Com a centre educatiu el CEIP Es Cremat aconseguí la certificació de Centre de Qualitat
l’any 2012 i des de l’aleshores participam del Programa. Es considera que el fet de participar-hi ha
ajudat al centre en l'organització i gestió dels documents-guia.
2.2. Organització i funcionament del centre.
El claustre i l’alumnat.
El centre actualment té matriculats 356 alumnes, dels quals 101 són d’infantil, 129 de primer
cicle de primària i 126 de segon cicle de primària. És un centre de doble línia en tots els nivells
educatius.
15
Projecte
direcció
8 8
El centre compta amb un claustre de trenta mestres: vuit especialistes d'educació infantil,
tretze especialistes d'educació primària, dues mestres d'anglès, una mestra de música, dues mestres
d'educació física i una mestra de religió. L’equip de suport del centre, el formen una mestra
d'atenció a la diversitat, una mestra d'audició i llenguatge i una mestra de pedagogia terapèutica. A
més, cada setmana, comptam amb l’orientadora de l’EOEP tres dies a la setmana. El PTSC acudeix
al nostre centre una o dues vegades al mes. També comptam amb una ATE.
Aproximadament tres quartes parts de la plantilla del CEIP Es Cremat és definitiva al centre.
Aquest fet suposa un alt índex d'estabilitat i afavoreix que sigui més fàcil iniciar nous projectes i
que aquests tenguin una continuïtat. El fet que una quarta part del claustre sigui interí també s’ha de
valorar molt positivament, ja que aporta una visió diferent i d’obertura a altres maneres de fer i
d’educar. Consider que el nostre claustre necessita cohesionar i sumar esforços individuals. Com a
un dels objectius dels pla estratègic ens marcam la cohesió del claustre a partir del que tots tenim en
comú: ganes de treballar per tal de millorar el nostre centre.
L'equip de suport.
A l'equip de suport actualment hi ha una certa estabilitat. Intervenen amb ell, puntualment,
serveis externs com Atenció Primerenca, ASPAS, UCSMIA, APROSCOM, EADISOC, ... depenent
de les necessitats que puguin sorgir al llarg del curs escolar.
Cal destacar també la coordinació amb l'educadora de carrer i la treballadora social de
l'ajuntament quan es creu convenient i en les reunions trimestrals de xarxa, a les qual també hi
assisteixen la pediatra del centre de salut i el policia tutor.
Tot i que la tasca realitzada per l’equip és positiva, presenta manca de recursos per atendre
la gran quantitat d'alumnat a l’espera de suport.
És cert que el fet que els alumnes que presenten necessitats especifiques de suport educatiu
representen poc més del deu per cent de la totalitat de l’alumnat del CEIP Es Cremat, ens trobam
amb grups en què el percentatge augmenta fins a un vint-i-cinc o trenta per cent de l’alumnat de
l’aula, dada que consideram que s’ha de tenir molt present a l’hora de marcar-nos algun del
objectius del pla estratègic d’aquest projecte de direcció.
15
Projecte
direcció
9 9
Les famílies.
Les famílies tenen gran part de la clau per a garantir l'èxit acadèmic dels seus fills. Per
aquest motiu, la seva presència en diferents activitats de la nostra escola és fonamental. Per tant, la
nostra proposta curricular necessita de la seva presència, tant en activitats durant la jornada escolar
com fora d'aquesta (festivitats i altres col·laboracions puntuals).
Com a part de la nostra tasca ens proposam continuar comptant amb la participació de les
famílies i augmentar el seu sentiment de pertinença a l’escola. Consideram que cal animar-los a
col·laborar amb el delegat d’aula de pares de cada grup-classe, i així ho hem contemplat en un dels
objectius proposats.
3. ANÀLISI I VALORACIÓ DELS RESULTATS DELS DARRERS ANYS.
L’anàlisi dels resultats acadèmics dels nostres alumnes s’ha fet a partir dels resultats de les
últimes proves IAQSE, els percentatges d’aprovats d’alumnes de 6è de primària dels últims dos
cursos i els resultats rebuts de l'IES Porreres dels alumnes procedents del nostre centre.
Tractant-se d’unes proves competencials, les puntuacions obtingudes en les proves IAQSE
ens indiquen si els nostres alumnes saben posar en pràctica els coneixements rebuts en situacions de
la vida real en les competències lingüístiques i matemàtiques. Comparant-les amb els resultats
acadèmics obtinguts, podem comprovar que no sempre hi ha correlació entre les notes obtingudes i
els resultats de les proves IAQSE, més competencials. Així és possible que els alumnes del CEIP
Es Cremat tenguin unes notes per sobre de la mitjana i, per contra, en les proves IAQSE n’estiguin
per sota.
En competència lingüística en llengua catalana els alumnes del nostre centre quedaren per
sobre de la mitjana de l’alumnat de les Illes; en canvi, cal reflexionar sobre com poder aconseguir
que els nostres alumnes millorin en les competències lingüístiques en llengua castellana, anglesa i
matemàtica, ja que els alumnes del CEIP Es Cremat quedaren situats per sota de la mitjana.
A continuació es poden observar els resultats de les proves IAQSE i les comparatives
extretes del SEDEIB.
15
Projecte
direcció
10 10
RESULTATS ÚLTIMES PROVES IAQSE
COMPARATIVA D’APROVATS DE 6è DE PRIMÀRIA (SEDEIB)
15
Projecte
direcció
11 11
TANT PER CENT D’APROVATS D’EXALUMNES DEL CEIP ES CREMAT
IES PORRERES (curs 2017/18)
Hem pogut observar que els resultats acadèmics dels exalumnes del CEIP Es Cremat de 1r
d’ESO de l’IES Porreres estan molt per sota de la mitjana dels resultats obtinguts pels alumnes
procedents d’altres centres. Comparant-ho amb les gràfiques extretes del SEDEIB podem
comprovar que, efectivament, el curs 2016/17 els alumnes del nostre centre ja estaven molt per sota
de la mitjana de les Illes en gairebé la totalitat de les assignatures; a excepció de l’assignatura de
llengua catalana –tot i així només el 42% dels nostres alumnes ha aprovat el català el 1r trimestre a
l’institut.
Referent a aquestes dades i revisant les dels cursos passats, puc concloure que els resultats
que obtenen els alumnes a l’institut, més que del centre de procedència depenen, en gran mesura, de
les característiques pròpies de cada grup. Consider que, en cap cas, l’anàlisi d’aquests resultats
s’hauria de limitar a un traspàs de notes i estadístiques sinó a una valoració conjunta dels motius
que han pogut propiciar les qualificacions del curs en qüestió. Hi ha múltiples factors que hi poden
haver influït. Cal una reflexió més àmplia sobre l’avaluació en general i sobre si aquests resultats
mostren la realitat del nostre centre, i d’aquests grups i si són “comparables” els resultats obtinguts
en diferents centres, amb un alumnat i professorat avaluador diferents.
4. PROJECTE ESTRATÈGIC.
Tot i que aquest pla estratègic pretén ser l’eix vertebrador de la nostra tasca durant aquests
quatre anys, és un projecte viu que s’anirà completant amb les aportacions del claustre durant la
seva vigència, reflectint-se en les Programacions Generals Anuals dels cursos compresos entre el
2018/19 i el 2021/22.
15
Projecte
direcció
12 12
Àmbit d’intervenció: Organització pedagògica.
Objectiu 1: Promoure la revisió i adequació del PEC i dels documents que en formen part i
la seva adaptació a la realitat actual i necessitats del centre, així com la seva difusió interna i
externa.
LÍNIES D’ACTUACIÓ INDICADORS D’AVALUACIÓ
- Potenciar la conscienciació del claustre de la
necessitat d’actualitzar el PEC.
- Valorar la vigència de tots els projectes
inclosos en l’últim PEC i la necessitat que
estiguin inclosos o no en la revisió que se’n fa.
- Fixar, a la PGA de cada curs, quins apartats
s’aniran revisant.
- Promoure la participació de la comunitat
educativa en la seva revisió. Valorar i
contemplar les seves aportacions.
- Publicació a la web dels documents aprovats
que formen part del PEC i el PEC revisat.
- Actes de la CCP.
- Actes de reunions de cicle o de reunions inter-
cicle.
- PGA.
- Memòria Anual.
- Publicació a la web del centre del documents
revisats i aprovats inclosos en el PEC.
- Publicació a la web del PEC revisat i aprovat.
RECURSOS RESPONSABLE TEMPORALITZACIÓ
Els propis del centre. Equip directiu. 2018/19 2019/20 2020/21 2021/22
Objectiu 2: Fixar un sistema d’avaluació consensuat pel claustre, partint de les necessitats
detectades per tal de poder determinar quins ajustaments organitzatius, canvis metodològics
i intervencions específiques són necessaris per millorar els resultats acadèmics de l'alumnat.
LÍNIES D’ACTUACIÓ INDICADORS D’AVALUACIÓ
o Curs 2018/19:
- Analitzar i valorar el sistema d’avaluació
emprat a cada cicle.
- Definir el mètode per avaluar l’alumnat a cada
cicle i comprometre’s a aplicar-lo.
o Resta de cursos:
- Difondre entre el professorat nouvingut i les
famílies el sistema d’avaluació a emprar.
- Analitzar trimestralment els resultats
- Actes de les reunions de cicle i dels claustres.
- Sistema d’avaluació per a cada cicle i matèria.
- Actes de les sessions d’avaluació amb
valoració dels resultats acadèmics tenint en
compte els resultats obtinguts pel mètode
d’avaluació fixat.
- Millora dels resultats acadèmics (acords
presos a les sessions d’avaluació trimestrals).
- Memòria anual.
15
Projecte
direcció
13 13
acadèmics de cada grup, fent ús del sistema
d’avaluació corresponent i programar les
intervencions necessàries per tal de millorar els
resultats acadèmics d’alguna/es àrea/es.
- Avaluar el sistema d’avaluació elegit a la
memòria anual de cada curs.
RECURSOS RESPONSABLE TEMPORALITZACIÓ
Els propis del centre. Equip directiu. 2018/19 2019/20 2020/21 2021/22
Àmbit d’intervenció: Inclusió.
Objectiu 3: Millorar l’atenció a l’alumnat NESE del centre, reorganitzant el sistema de
comunicació entre l’equip de suport i l’equip docent.
LÍNIES D’ACTUACIÓ INDICADORS D’AVALUACIÓ
- Reorganitzar el sistema de reunions per tal
d’optimitzar els recursos humans de què
disposam, facilitant les reunions trimestrals de
l’equip docent de cada nivell educatiu;
augmentant el nombre d’aquestes en grups amb
un percentatge superior al 20% d’alumnat
NESE.
- Fomentar la preparació de les reunions, fixant
els casos a tractar i facilitant la llista a tots els
mestres implicats.
- Marcar pautes comunes per atendre més
individualment cada alumne/a NESE o alumnes
que cal que siguin avaluats per l’equip de
suport i restin pendents de diagnòstic.
- Valoració anual de les reunions (qüestionari).
- Calendari de reunions d’equip docent i
professorat de suport implicat.
- Compliment del calendari.
- Nombre de casos tractats a cada sessió.
- Qüestionari realitzat als tutors i membres de
l’equip de suport a final de cada curs.
RECURSOS RESPONSABLE TEMPORALITZACIÓ
Els propis del
centre.
Directora, cap d’estudis
i coordinador/a de
l’equip de suport.
2018/19 2019/20 2020/21 2021/22
15
Projecte
direcció
14 14
Àmbit d’intervenció: Convivència.
Objectiu 4: Establir estratègies que afavoreixin la cohesió social entre alumnes de diferents
realitats socials i culturals.
LÍNIES D’ACTUACIÓ INDICADORS D’AVALUACIÓ
- Revisió i aprovació del PAD del centre.
- Dotar les sales de mestres d’infantil i primària
d’un racó on el professorat pugui trobar
dinàmiques de treball cooperatiu i material que
afavoreixin la cohesió grupal i la inclusió.
- Incloure dins les programacions dues
activitats/dinàmiques mensuals a educació
primària i una a educació infantil que
afavoreixin la inclusió i cooperació entre tot
l’alumnat.
- Promoure la participació de les famílies de
realitats culturals diferents a la pròpia en el
Programa de dinamització lingüística i cultural
ofert pel PTSC del centre, per tal de promoure
un mínim coneixement de l’idioma, una
implicació més gran amb l’escola, i la seva
integració social.
- Nomenar, amb l’ajuda dels serveis socials, un
mediador entre el CEIP Es Cremat i l’imam de
Vilafranca per tal que no s’impedeixi, des de la
mesquita, l’assistència de l’alumnat del centre
en les activitats que es proposen.
- Aprovació i seguiment del Pla d’Atenció a la
Diversitat.
- Programació de les activitats/dinàmiques que
afavoreixin la inclusió i cooperació (registre al
quadern de tutoria).
- Registre d’alumnes participants en sortides i
festes organitzats al centre.
- Famílies participants en el Programa de
dinamització lingüística i cultural.
RECURSOS RESPONSABLE TEMPORALITZACIÓ
Els propis del centre i
els que ens puguin
oferir des dels serveis
socials de
l’ajuntament.
Equip directiu, PTSC i
serveis socials de
l’ajuntament.
2018/19 2019/20 2020/21 2021/22
15
Projecte
direcció
15 15
Àmbit d’intervenció: Formació.
Objectiu 5: Fomentar l’ús de les TAC en la pràctica docent i procurar la formació necessària
al professorat.
LÍNIES D’ACTUACIÓ INDICADORS D’AVALUACIÓ
- Sol·licitar la formació adient i promoure-hi la
participació dels mestres en aquesta.
- Animar al claustre a actualitzar els seus blocs
com a mitjà per apropar les famílies a la realitat
de les aules.
- Reorganitzar la informació del Programa de
Qualitat en l’aplicació de Google Drive per
donar la possibilitat als mestres de poder-hi
treballar des de qualsevol ordinador amb
connexió a internet.
- Introduir, progressivament, el programa
Google Classroom a segon cicle de primària
com a proposta feta al centre des de l’IES
Porreres (a partir del curs 2019/20).
- Mantenir en òptimes condicions els dispositius
informàtics de què disposam.
- Nombre de participants en la formació
sol·licitada.
- Blocs actualitzats.
- Accés dels mestres a la informació compartida
amb el Google Drive i registre d’incidències per
accedir-hi.
- Valoració dels tutors de segon cicle en relació
a la utilització de Google Classroom després de
la seva introducció a les aules.
- Registre d’incidències TIC: resoltes i no
resoltes.
RECURSOS RESPONSABLE TEMPORALITZACIÓ
Recursos informàtics
del centre.
Directora i
coordinador/a TIC.
2018/19 2019/20 2020/21 2021/22
Àmbit d’intervenció: Autoavaluació.
Objectiu 6: Analitzar i optimitzar el sistema d’avaluació del Programa de Qualitat per tal que
sigui una vertadera eina de millora.
LÍNIES D’ACTUACIÓ INDICADORS D’AVALUACIÓ
- Anàlisi acurada de totes les enquestes de
satisfacció que es passen a mestres, famílies i
alumnes, per tal de valorar la utilitat de les
dades que se n’extreuen.
- Elaboració del nou model d’enquestes.
- Nombre d’enquestes retornades.
- Anàlisi de les enquestes d’autoavaluació.
- Valoració del nou model d’enquestes a partir de
les dades que se’n puguin extreure i la seva
15
Projecte
direcció
16 16
- Fixar un sistema d’autoavaluació que permeti
al claustre avaluar, anualment, els resultats de
les auditories i la participació del centre en el
Programa de Qualitat.
- Donar la possibilitat de respondre les
enquestes telemàticament.
- Acordar una nota numèrica per sota de la qual
és necessària una justificació per tal que aquesta
puntuï en la valoració final.
aplicació com a eina de millora de Qualitat del
servei educatiu que donam.
RECURSOS RESPONSABLE TEMPORALITZACIÓ
Els propis del
centre.
Equip directiu i
coordinador/a del Programa.
2018/19 2019/20 2020/21 2021/22
Àmbit d'intenció: Famílies.
Objectiu 7: Aprofitar les possibilitats comunicatives que ens ofereixen els grups de delegats
d’aula, millorant el seu funcionament actual per tal d’afavorir una implicació més gran de les
famílies en l’educació dels seus fills i en la participació de les activitats del centre.
LÍNIES D’ACTUACIÓ INDICADORS D’AVALUACIÓ
- Informació, a les reunions inicials, sobre la
figura del delegat d’aula (per part d’algun
membre de l’equip directiu o tutor de cada grup) i
la importància que els pares formin part del grup.
- Elecció del mitjà de comunicació entre el tutor/a
i el/la delegat/da d’aula i entre els pares del grup.
- Publicació a la web del centre de les funcions
del delegat d’aula i de les recomanacions per les
comunicacions via whatsapp.
- Creació de grups de delegats d’aula de cada
cicle, amb un membre de l’equip directiu i un de
l’APIMA.
- Nombre de pares/mares que formen part dels
grups de delegats d’aula.
- Nombre de comunicacions a nivell de centre
amb els grups de delegats d’aula de cada cicle i
nombre de famílies participants en cas de
sol·licitar la seva col·laboració en activitats
puntuals.
RECURSOS RESPONSABLE TEMPORALITZACIÓ
Els propis del centre. Equip directiu. 2018/19 2019/20 2020/21 2021/22
15
Projecte
direcció
17 17
Àmbit d’intervenció: Gestió.
Objectiu 8: Dotar el menjador escolar de les millores necessàries per convertir-lo en un espai
més adequat per al seu ús habitual, i com a espai d’usos múltiples.
LÍNIES D’ACTUACIÓ INDICADORS D’AVALUACIÓ
- Crear un espai de joc tranquil per als alumnes
que empren el servei d’escola matinera o
menjador escolar.
- Procurar un ambient més acollidor i alhora més
propi d’un centre educatiu.
- Dotar, progressivament, l’espai del material
adequat per a les activitats que s’hi duen a terme.
- Conscienciar el personal de les activitats
extraescolars que s’hi fan i els membres del
claustre de la necessitat de tenir cura de l’espai i
material que hi poden trobar.
- Reposició del material en mal estat, sempre que
sigui possible.
- Enquestes anuals de satisfacció adaptades a
les edats dels alumnes-usuaris dels serveis
d’escola matinera i menjador escolar.
- Inventari, a principi i a final de curs, del
material existent i del material adquirit i del
seu estat de conservació.
- Calendari i horari d’utilització de l’espai.
RECURSOS RESPONSABLE TEMPORALITZACIÓ
Els propis del centre
i romanent econòmic
de cursos anteriors.
Secretària, monitor/a
responsable de l’escola
matinera i de menjador.
2018/19 2019/20 2020/21 2021/22
Objectiu 9: Posar en funcionament la biblioteca escolar i aprofitar-la com a espai que
fomenta el gust per la lectura.
LÍNIES D’ACTUACIÓ INDICADORS D’AVALUACIÓ
- Jornades amb l’APIMA per dur a terme
l’ambientalització final de l’espai a partir de les
propostes de l’alumnat del centre.
- Actualització progressiva de la base de dades
dels llibres.
- Anomenar un coordinador de biblioteca i definir
les seves funcions.
- Valorar la possibilitat que l’espai romangui obert
- Famílies participants en l’ambientalització de
la biblioteca.
- Nomenament del coordinador de biblioteca i
compliment de les seves funcions.
- Estat de la base de dades: nombre d’entrades.
- Horari de la biblioteca escolar.
- Apartat de la biblioteca escolar a la web del
15
Projecte
direcció
18 18
en temps de pati.
- Dedicar un espai per a la promoció del programa
impulsat per l’APIMA de “Llegim en família!"
- Espai a la web destinat a la biblioteca escolar.
- Col·laborar amb la biblioteca municipal en
actuacions relacionades amb el foment de la
lectura i potenciar la participació de l’alumnat en
les activitats que s’hi organitzen.
centre.
- Nombre d’activitats anuals de col·laboració
entre la biblioteca escolar i la biblioteca
municipal i amb l’APIMA.
RECURSOS RESPONSABLE TEMPORALITZACIÓ
Els propis del centre i
els que ens pugui
cedir, en préstec, la
biblioteca municipal.
Equip directiu, biblioteca
municipal i APIMA.
2018/19 2019/20 2020/21 2021/22
Els objectius marcats en el pla estratègic anterior, així com les línies d’actuació que ens hem
marcat per a cada un d’ells, tenen el compromís per part de cada un dels membre de l’equip directiu
de dur-se a terme seguint els principis de:
- ACCESSIBILITAT: tots els membres de l’equip directiu ens mostrarem accessibles i propers a
tots els membres de la comunitat educativa.
- LIDERATGE COMPARTIT: tot i el meu compromís d’assumir, com a directora, el lideratge
del centre, es promourà un lideratge compartit entre tot l’equip i amb la participació activa de tots
els membres que formen part del claustre.
- TRANSPARÈNCIA EN LA GESTIÓ: cada decisió presa estarà fonamentada i serà comunicada
adequadament a la comunitat educativa implicada en aquesta.
- PARTICIPACIÓ: promourem la participació de cada estament del centre en el funcionament i
millora d’aquest.
- IMPARCIALITAT: l’equip directiu procurarà un tractament objectiu que en pugui garantir
aquest principi.
15
Projecte
direcció
19 19
- OPTIMITZACIÓ DE RECURSOS: l’equip directiu, tal com marquen les seves obligacions,
procurarà una gestió eficient dels recursos materials, personals, espacials,... de què disposa.
5. ESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR LA PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT
EDUCATIVA I LA SEVA IMPLICACIÓ EN EL PROJECTE DE DIRECCIÓ.
Un centre que pretén introduir estratègies organitzatives encaminades a fer de l'escola un
centre educatiu de qualitat és imprescindible que compti amb la participació de tots els membres de
la comunitat educativa i es nodreixi de l'experiència de tots els membres que la conformen. Per tot
això és important establir vies de comunicació i participació que canalitzin les aportacions de tots.
Així s’ha elaborat aquest projecte: tenint en compte les aportacions fetes per mestres, pares i mares
d’alumnes i analitzant la realitat i reflexionant sobre les necessitats que he considerat més
prioritàries.
Del contingut del mateix projecte, se’n dedueix la predisposició per part de l’equip directiu
d’escoltar i reflexionar sobre idees, crítiques i reflexions que ens facin arribar.
Per facilitar-ne la consulta i donar-lo a conèixer, el publicarem a la pàgina web de l’escola,
ja que confiam en les noves tecnologies com a eina que ens facilita arribar a totes les persones
interessades a conèixer què tenim pensat fer ens aquests anys i de quina manera.
El pla estratègic amb els objectius —que conformen la part principal d’aquest projecte—
seran presentats al claustre i al consell escolar per tal de fer-los partícips.
6.- SISTEMA D'AVALUACIÓ DEL PROJECTE.
Per avaluar el projecte durant l'exercici directiu el recurs principal són els objectius marcats,
amb els indicadors ja determinats i les línies d’actuació amb les quals es concreten. Al llarg
d’aquests cursos es formularan els següents procediments i calendari d'aplicació:
A principi de cada curs —a la Programació General Anual— l’equip directiu establirà,
d'acord amb les actuacions previstes en el projecte de direcció, l'assoliment i les seves
característiques. També s’hi inclouran les possibles modificacions proposades a l’avaluació
del projecte de direcció feta a final del curs anterior (a partir del curs 2019/20).
15
Projecte
direcció
20 20
Conclòs cada curs, la direcció realitzarà un informe de gestió i d'autoavaluació on es tindran
presents tots els objectius del projecte de direcció que es van plantejar a la PGA i el seu grau
d’assoliment, juntament amb el seguiment de les diferents línies d’actuació marcades.
Aquest informe serà presentat tant al claustre com al consell escolar de centre. En aquest
moment es recolliran les aportacions fetes pels dos òrgans.
Per aquest informe se seguirà el codi següent per marcar el grau d’assoliment de cada
un dels objectius que conformen el projecte:
I Fase inicial.
D Fase de desenvolupament.
C Fase de consolidació.
F Fase de finalització.
L'avaluació final del projecte es farà el curs 2021/22.
7.- PROPOSTA D'EQUIP DIRECTIU.
Crec en un model d’escola participativa i en un equip directiu que creu en aquest projecte
perquè en forma part i ha col·laborat a l’hora de definir-lo i s’ha compromès a tirar-lo endavant.
La meva proposta d'equip directiu per a aquests quatre cursos és:
- Francisca Bauzá Font1, com a cap d’estudis.
- Maria de les Neus Roca Olivieri, com a secretària.
- Maria Andreva Adrover Barceló2, com a directora.
1 Cap d’estudis del CEIP Es Cremat els cursos 2016/17 i 2017/18.
2 Secretària del CEIP Es Cremat els cursos 2016/17 i 2017/18.