practiques d’inform` atica aplicada a la traducci` o´japerez/iat/iatpr.pdf · practiques...

Practiques d’Informatica Aplicada a la Traduccio∗

Mikel L. Forcada, Juan Antonio Perez Ortiz, Carlos Perez Sancho,Raul Canals i Marote, Felipe Sanchez Martınez

Departament de Llenguatges i Sistemes InformaticsUniversitat d’Alacant, E-03071 Alacant

Curs 2009–2010, versio del 10 de setembre de 2009

Index

0 Prefaci 20.1 Consideracions generals . . . . . . . 20.2 El portafolis electronic . . . . . . . . 20.3 Recomanacions . . . . . . . . . . . . 30.4 Avaluacio . . . . . . . . . . . . . . . . 4

1 Practica 1: Iniciacio 51.1 Primera part: Obtencio d’algunes

dades sobre el maquinari i la conne-xio a Internet . . . . . . . . . . . . . . 51.1.1 El maquinari (o hardware) . . 51.1.2 La connexio a Internet . . . . 5

1.2 Segona part: creacio del vostre por-tafolis electronic . . . . . . . . . . . . 51.2.1 Sistema operatiu . . . . . . . 51.2.2 Acces al portafolis des de

Windows XP o Windows 2000 61.2.3 Acces des de Windows 98 . . 61.2.4 Acces des de Windows Vista 61.2.5 Acces des de GNU/Linux . . 71.2.6 Canvi de contrasenya . . . . 71.2.7 Creacio del document mestre 71.2.8 Visualitzacio del portafolis

amb el navegador . . . . . . . 101.3 Tercera part: creacio d’una pagina

de recursos d’interes. . . . . . . . . . 111.3.1 Recerca . . . . . . . . . . . . . 11

∗ c© 2008 Universitat d’Alacant. Aquest material pot ser dis-tribuıt, copiat i exhibit si els noms dels autors es mostren enels credits. Les obres derivades han de distribuir-se sota elsmateixos termes de llicencia que el treball original. Mes de-talls: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/deed.ca. Podeu demanar els fonts LaTeX a Mikel L. For-cada ([email protected]).

1.3.2 Creacio del documentiatpr1.html: . . . . . . . . 11

1.4 Quarta part: creacio d’un documentque descriu el maquinari i la connexio 12

2 Practica 2: Us avancat del processador detextos 12

3 Practica 3: XML 143.1 Introduccio . . . . . . . . . . . . . . . 153.2 Primera part: validacio de docu-

ments XML usant DTD . . . . . . . . 153.2.1 Estudi de la DTD . . . . . . . 153.2.2 Validacio d’un document de

fax . . . . . . . . . . . . . . . 163.2.3 Validacio de modificacions . 16

3.3 Segona part: traduccio d’un text enXML: nou text . . . . . . . . . . . . . 173.3.1 La DTD per a textos literaris 173.3.2 Traduccio del document XML 17

4 Practica 4: No es mot per mot 184.1 Introduccio . . . . . . . . . . . . . . . 184.2 El model zero . . . . . . . . . . . . . . 194.3 Deteccio de desviacions respecte

del model zero . . . . . . . . . . . . . . 194.4 Descobrint millores al model zero . . 194.5 Estructura de l’informe . . . . . . . . 204.6 Sistemes que es poden usar en lınia . 21

5 Practica 5: Avaluacio de la traduccio au-tomatica 215.1 Introduccio . . . . . . . . . . . . . . . 215.2 Estructura de l’informe . . . . . . . . 23

1

6 Practica 6: Memories de traduccio 246.1 Introduccio . . . . . . . . . . . . . . . 24

6.1.1 OmegaT . . . . . . . . . . . . 246.2 Esquema de la practica . . . . . . . . 256.3 Instal·lacio . . . . . . . . . . . . . . . 26

6.3.1 Instal·lacio de Java i d’Ome-gaT . . . . . . . . . . . . . . . 26

6.3.2 Instal·lacio de l’alineador bi-text2tmx . . . . . . . . . . . . 26

6.4 Creacio d’una memoria de traduc-cio a partir d’un text i la seua tra-duccio . . . . . . . . . . . . . . . . . . 266.4.1 Descarrega de fitxers . . . . . 266.4.2 Preparacio i conversio dels

fitxers . . . . . . . . . . . . . . 266.4.3 Creacio de la memoria de

traduccio . . . . . . . . . . . . 266.5 Creacio d’un projecte de traduccio i

traduccio d’un text nou . . . . . . . . 276.5.1 Creacio d’un nou projecte . . 276.5.2 Col·locacio dels fitxers en el

directori del projecte . . . . . 286.5.3 Traduccio del nou text . . . . 28

A Informe d’autoavaluacio (obligatori) 29

B Part publica del portafolis (opcional) 30

C Documents XML ben formats 31

0 Prefaci

0.1 Consideracions generals

Aquest document recull els enunciats dels treballspractics (de laboratori) del curs i les instruccionsper a realitzar-los. L’objectiu es que pugueu dis-posar d’aquesta documentacio per endavant pera preparar-vos per a les sessions de laboratori del’assignatura. S’ha intentat ser exhaustiu i deta-llat on era necessari, pero en altres llocs tambe s’hadeixat una miqueta de marge perque hi exploreu;recordeu que si us perdeu sempre teniu a ma elprofessorat de l’assignatura (en el laboratori o enhores d’assistencia a l’alumnat) per a orientar-vos.

Llegiu sempre l’enunciat de cada treball practicabans de la sessio corresponent de laboratori.

En efecte, es molt important que us llegiu molt aten-tament tota la documentacio abans d’anar al laboratori.El 90% de les preguntes que feu en el laboratori oquan veniu al despatx estan resoltes en els textosque se us distribueixen: heu de llegir millor (so-bretot si voleu ser professionals de la traduccio!).

S’especifica, per a cada treball practic, les sessi-ons que s’hi dedicaran, tal com s’indica en la pro-gramacio general del curs.

0.2 El portafolis electronic

Cada un o cada una de vosaltres mantindra unportafolis electronic individual en format de web, iho podra fer en principi des de qualsevol ordina-dor connectat a Internet. El portafolis tindra unapart privada que nomes podra ser vista i editadaper vosaltres i pel professorat, i una part publica,que podra veure la resta de l’alumnat i qualsevolpersona amb acces a Internet. Dedicarem les pri-meres sessions de laboratori a aprendre com creari gestionar el portafolis.

El vostre portafolis electronic sera una carpe-ta que residira en un ordinador del Departamentde Llenguatges i Sistemes Informatics anomenatcercador.dlsi.ua.es i a la qual podreu acce-dir amb un nom (el vostre NIF) i una contrasenya(que podreu canviar vosaltres quan vulgueu) desde qualsevol ordinador connectat a Internet.

Objectiu: El portafolis servira:

2

• perque tragueu el maxim profit possible deltreball que feu durant aquest quadrimestre enaquesta assignatura (per exemple, l’esforc demanteniment i organitzacio del portafolis ser-vira perque tingueu una visio general i con-nectada de les diverses parts de l’assignatu-ra);

• per a establir el 50% de la vostra qualificacio;

• per a organitzar el vostre treball de mane-ra que sempre el tingueu a ma per si voleureferir-vos-hi en el futur.

Els portafolis desapareixeran al final de cadacurs. Es convenient que mantingueu una copia deseguretat del vostre portafolis en algun altre lloc.Tambe pot convenir que sol·liciteu a la Universitatuna pagina personal (http://www.alu.ua.es/va/) per a situar-hi una copia de la part publicadel portafolis.

Contingut: El portafolis podra contenir qualse-vol material que creieu que puga servir-vos per acomplir els objectius citats mes amunt, pero, coma mınim, ha de contenir:

• En el directori principal del portafolis, undocument mestre en HTML (o en XHTML),amb el nom index.html, que ha de contenirenllacos a la resta de documents del portafo-lis; els enllacos han d’incloure una breu des-cripcio de cada document enllacat. Tots elsdocuments del portafolis han d’estar en for-mats oberts, accessibles a tothom (preferible-ment HTML (o XHTML), en el cas dels tex-tos); no hi inclogueu documents en formatsexclusius de programes comercials (com araels de determinats processadors de textos).1

• Un document d’auto-avaluacio a mitjan qua-drimestre (el 28 de novembre de 2009), quecompletareu i tornareu a presentar el 20 de ge-ner de 2010 (veure l’apendix A).

1Tots els documents HTML (o XHTML) han de ser validssegons algun dels estandards d’HTML existents (HTML 4.01o XHTML 1.0); podeu usar validadors com ara http://validator.w3.org o www.validome.org, o progra-mes com tidy (http://www.w3.org/People/Raggett/tidy/, per a instal·lar) o tidy online (http://infohound.net/tidy/, en lınia), per a reparar petites desviacions de lavalidesa.

Exemples de materials que pot contenir opcio-nalment el portafolis (en la part privada o en lapublica):

• Enllacos a documents o recursos externs alportafolis, relacionats amb l’assignatura.

• Les sıntesis o esquemes que hageu pogut fermentres completaveu les activitats a casa o es-tudiaveu un tema concret.

• El vostre mapa de l’assignatura on situeu elsconceptes i habilitats mes importants que heuapres i les relacions entre elles.

• Informes corresponents a parts opcionals depractiques o a projectes opcionals que haja po-gut proposar el professorat o hageu deciditdur endavant.

• Pistes i trucs que us han ajudat i que podenajudar en l’us de la informatica a qui es dedi-que professionalment a la traduccio.

• Una descripcio professional (sincera, es clar)de les vostres habilitats informatiques, com laque inclourıeu en un curriculum vitae.

Durant el curs, el professorat podra proposarprojectes opcionals d’aplicacio de la Informatica ala Traduccio (projectes de traduccio assistida perl’ordinador, projectes d’avaluacio o mantenimentde sistemes de traduccio automatica desenvolu-pats en la Universitat, etc.); vosaltres tambe podeufer propostes al professorat en aquest sentit.

0.3 Recomanacions

Noms de fitxer: Respecteu els noms de fitxer ques’hi indiquen en cada practica.

Per a evitar els problemes tecnics que esprodueixen per les divergencies existents en-tre diferents plataformes i sistemes operatiusquant als noms de fitxers i quant als jocs decaracters i assegurar-vos aixı que els enllacosdel vostre portafolis funcionaran sempre i desde qualsevol ordinador, no useu majuscules,lletres accentuades o modificades de fora deljoc de caracters ASCII (“c”, “ı”, “a”, etc.) niespais en blanc en els noms de fitxer que ele-giu vosaltres (molts noms de fitxer estan ja es-pecificats en els enunciats de les practiques).

3

Us recomanem que useu nomes els seguentscaracters: les 26 lletres minuscules de la “a” ala “z”, les xifres del “0” al “9” i els signes “_”,“-” i “.”. No s’admetran reclamacions causa-des per noms de fitxers que no complisquenaquesta recomanacio.

Estandards: Per a garantir l’acces de tothom alsdocuments, s’han de respectar els formatsestandards. Us recomanem que valideu sem-pre els documents HTML (o XHTML) despresde qualsevol canvi. En la primera practicaus explicarem en que consisteix la validacioi com fer-la. No es corregiran documentsHTML (o XHTML) no valids.

Els perills del doble clic: Teniu tendencia a obrirels fitxers fent doble clic sobre l’icona que elsrepresenta. Quan feu aixo, deixeu en mansde la configuracio actual del sistema operatiuen aquella maquina concreta la decisio sobrequin sera el programa que obrira el vostre fit-xer. Moltes vegades, no es el programa quevoldrıeu o esperarıeu i aixo us crea confusio.Per a obrir un fitxer amb un programa con-cret, obriu primer el programa, i despres, desdel programa, obriu el fitxer. Aixı teniu vosal-tres el control de la situacio.

0.4 Avaluacio

El portafolis sera avaluat dues vegades:

• La primera, parcial, el 28 de novembre de2009, a partir de les 23.59 hores. Aquestaavaluacio sera general i servira sobretot per-que el professorat valore el vostre treball, lli-ja els vostres primers informes d’autoavalua-cio i faca recomanacions generals de cara a lasegona entrega i a la marxa general del curs.Tambe es molt util perque us familiaritzeuamb les condicions tecniques de presentaciodel portafolis. No tindra efecte sobre la quali-ficacio. El professorat nomes avaluara aquellsportafolis que continguen, a mes de l’informed’autoavaluacio, almenys totes les practiquesfetes fins aquell dia al laboratori menys una.

• La segona, definitiva, per a establir la qualifi-cacio del vostre portafolis tal com estiga a les23.59 hores del 20 de gener de 2010.

Si l’assignatura se suspen en febrer i cal repetirel portafolis per a setembre, es tornara a qualificarel que hageu entregat el 6 de juliol de 2010 a les23.59.

Nota important sobre el procediment de pre-sentacio del portafolis: L’unic metode valid depresentacio dels treballs practics es a traves delvostre portafolis web (per exemple, no s’acceptal’enviament de fitxers adjunts a tutories o a missat-ges electronics, ni l’entrega de CD-ROMs o DVDs).Sigueu prudents i no ho deixeu tot per a ultima ho-ra. No admetrem cap reclamacio al respecte.

A mes dels que s’especifiquen en cada treballpractic, aquests son els aspectes generals dels por-tafolis que es valoraran:

• Que no s’hi mesclen idiomes diferents (tot elportafolis esta en el mateix idioma, espanyolo catala)

• Que els textos siguen linguısticament correc-tes en la llengua elegida2

• Que s’usen les convencions tipografiques ide presentacio mes comunes en publicacionsprofessionals

• Que hi haja el mınim possible d’errades ti-pografiques

• Que l’estructura i la presentacio de cada do-cument es corresponguen amb una estructuralogica adequada

• Que el material tinga un to o un estil professi-onal i un nivell de formalitat adequat.

• Que l’aparenca (la presentacio) dels docu-ments siga clara i legible

Els seguents aspectes son obligatoris, i el seu in-cumpliment comportara una qualificacio de zeroen la practica corresponent.

• Tots els documents han d’estar en formatsoberts (preferiblement HTML o XHTML, perotambe PDF), excepte quan s’indique expressa-ment una altra cosa.

2Sorpren la quantitat de errades tipografiques, faltes d’or-tografia i sintaxi i aplicacio incorrecta de convencions ti-pografiques, sobretot quan es considera que una part de l’a-lumnat es dedicara professionalment a la traduccio.

4

• El portafolis ha de tenir un document mestreanomenat index.html situat en la part pri-vada del portafolis web.

1 Practica 1: Iniciacio

[Sessions L1 i L2]Aquesta practica te quatre parts. En la prime-

ra estudiareu una miqueta el maquinari de l’ordi-nador i algunes dades basiques de la connexio aInternet; en la segona, accedireu al vostre porta-folis electronic en el servidor de practiques; en latercera, generareu el document mestre del porta-folis i un altre document corresponent a aquestaprimera practica. En la quarta part, creareu undocument que descriura el maquinari i la conne-xio i l’enllacareu des del document mestre. Du-rant el proces, aprendreu a fer algunes operacionsbasiques amb el sistema operatiu i amb la xarxa itambe aprendreu els conceptes d’HTML necessa-ris per a escriure pagines senzilles.

1.1 Primera part: Obtencio d’algunesdades sobre el maquinari i la con-nexio a Internet

1.1.1 El maquinari (o hardware)

Enceneu l’ordinador i seguiu les instruccions delprofessor per a accedir-hi (en alguns ordinadorsnecessitareu potser una contrassenya basada en elvostre NIF o NIE).

En el sistema operatiu Windows XP, per a veurela informacio sobre el sistema operatiu i el maqui-nari del vostre ordinador haureu d’obrir la finestraPropietats del Sistema. Hi podeu accedir fent clic enla icona Sistema del Panel de Control. Dins d’aques-ta finestra trobareu diferents pestanyes. En la pri-mera que veieu (General), podeu trobar la versiodel sistema operatiu instal·lat, el tipus i velocitatdel processador i la quantitat de memoria RAM.Per a veure mes informacio referent al maquina-ri, cliqueu en la pestanya Hardware, i a continuacioen el boto Administrador de dispositius. Aneu ambcompte perque qualsevol modificacio que feu enaquesta finestra pot tenir repercussions greus pera l’ordinador. Acı trobareu una llista amb tots elsdispositius instal·lats en l’ordinador. Per a aquesta

practica us heu de fixar unicament en les unitatsde disc i DVD/CD-ROM instal·lades.

En acabar heu de saber aquestes coses sobre l’or-dinador: quantes unitats de disquet i de disc durte, i de quin tipus i capacitat son; quin processa-dor te i quina es la frequencia del rellotge; quantamemoria RAM te i, si ho descobriu, quins sistemesoperatius te instal·lats. Afegireu aquesta descrip-cio mes endavant al vostre portafolis.

1.1.2 La connexio a Internet

En aquest apartat obtindrem algunes dades in-teressants sobre la connexio a Internet com son lavelocitat de connexio, la de baixada i la de puja-da, i l’adreca IP que estem usant per a la conne-xio (quan ens connectem a Internet l’adreca queusem no es la del nostre ordinador, que es local,sino que es la del dispositiu que ens permet la con-nexio; per exemple, la de l’encaminador o router).Amb ajuda d’un buscador web haurem de trobaralgun lloc web que mitjancant un test de velocitatens permeta saber quina es la nostra velocitat deconnexio amb aquell lloc web. De la mateixa ma-nera, haureu de trobar un lloc web que us permetaesbrinar quina es la vostra IP publica per a eixir aInternet. Heu d’anotar les velocitats de pujada i debaixada, l’adreca IP publica i els llocs web que ushan permes obtindre aquesta informacio. Aquestainformacio l’afegireu, juntament amb l’obtingudaen l’apartat anterior, al vostre portafolis com s’in-dicara en la quarta part.

1.2 Segona part: creacio del vostreportafolis electronic

Important: Tingueu sempre una copia de seguretatdel portafolis, per exemple en un disquet o en unamemoria USB. En el laboratori podreu preguntarcom fer-la.

Aquestes instruccions no estan completament de-tallades: caldra que us “busqueu la vida” una mi-queta. En qualsevol cas, sempre teniu un professora ma per als dubtes que us puguen sorgir.

1.2.1 Sistema operatiu

Si l’ordinador del laboratori us demana que elegiuun sistema operatiu, elegiu Windows XP. Si l’ordi-

5

nador us demana que us identifiqueu, seguiu lesinstruccions del professor.

Totes les practiques es poden fer tambe enGNU/Linux; nomes cal substituir les indicacionsque es fan per a Windows per les analogues enGNU/Linux. Si us interessa, consulteu-ho al pro-fessorat de l’assignatura.

1.2.2 Acces al portafolis des de Windows XPo Windows 2000

Per a poder treballar amb el vostre portafolis desd’ordinadors amb sistema operatiu Windows 2000o Windows XP, haureu de buscar la carpeta Missitios de red, que de vegades esta dins de Mi PCi d’altres vegades en l’escriptori. Dins d’aquestacarpeta heu de fer clic sobre la icona Agregar sitiosde red. En el quadre de dialeg que us apareixeraheu d’escriure l’adreca (l’URI3) de la vostra car-peta web, que te la forma https://cercador.dlsi.ua.es/iat/X/ on X es el vostre NIF oNIE sense la lletra final. Una vegada escrit, heu defer clic sobre Siguiente. Us apareixera un altre qua-dre de dialeg on haureu d’escriure la contrasenya,que inicialment sera identica al vostre NIF o NIEsense la lletra del final; assegureu-vos que deixeusense marcar la casella Guardar esta contrasena... icliqueu en Aceptar. Us apareixera un tercer quadrede dialeg on podreu canviar el nom de la carpeta(recurs) si voleu. Cliqueu sobre Finalizar i ja esta.A partir d’ara, i en l’ordinador on hageu fet aixo,la carpeta web us apareixera amb aquest nom dinsde la carpeta Mis sitios de red, i podreu treballar-hicom si fora una carpeta local.

Inicialment el vostre portafolis esta buit. Sidins del vostre portafolis teniu creada o creeu unacarpeta que es diga pub, el que aquesta carpetacontinga podra ser vist publicament en l’adrecahttp://cercador.dlsi.ua.es/pubX

1.2.3 Acces des de Windows 98

Si hi accediu des d’ordinadors que tinguen Win-dows 98, el procediment es lleugerament diferent:cal crear en Mi PC una carpeta web.

3Uniform Resource Identifier o identificador uniforme de re-cursos

1.2.4 Acces des de Windows Vista

Hi ha alguns problemes per a accedir als portafo-lis a traves de Windows Vista perque sembla queel component necessari (WebDAV o WebDAVS) noesta instal·lat.

Solucio mitjancant instal·lacio d’un nou com-ponent: El primer que heu de fer4 es instal·lar-vos una actualitzacio per a poder usar les carpetesweb des de http://www.webdavsystem.com/server/access/windows. L’actualitzacio estaenllacada al principi de la pagina com Software Up-date for Web Folders5 (la versio en espanyol no valper a Vista, o almenys, no esta en la llista de siste-mes operatius).

Despres:

1. Arranqueu l’Explorador de Windows

2. Feu clic amb el boto dret damunt d’on diuEquipo (en angles Computer)

3. Useu l’opcio Anadir ubicacion de red (en anglesAdd a Network Location). No us recomanemque useu l’opcio Map Network Drive..., perqueen proves fetes pels nostres tecnics no ha fun-cionat.

4. Quan us demane la URL escriviu: http://cercador.dlsi.ua.es/iat/X on X es elvostre NIF o NIE.

5. Us demanara usuari/contrasenya i ja esta.

Finalment, heu de tenir amb compte, abans d’a-pagar l’ordinador d’esborrar l’entrada que us creaper a cercador. . . en l’Explorador perque ningupuga fer res amb els vostres documents.

Nota: aquesta solucio nomes permet l’acces atraves de WebDAV no segur (http:) (en Win-dows XP podem usar WebDAV segur (https:)).

Instal·lant un programari comercial: La unicasolucio que hem provat i que funciona es usarun programari (desgraciadament privatiu i depagament) anomenat Bitkinex (http://www.

4Text preparat amb el suport de M.A. Varo, tecnic del DLSI5URI directe: http://www.microsoft.

com/downloads/details.aspx?familyid=17C36612-632E-4C04-9382-987622ED1D64&displaylang=en.

6

bitkinex.com/). Te una versio d’avaluacio pera 30 dies.

Altres solucions: Pot ser interessant provar lessolucions descrites en aquests documents:

• http://www.yale.edu/its/software/win/configuration_instructions/WebDAV-Vista.pdf

• http://www.webdavsystem.com/server/access/map_drive

canviant l’adreca per les que usem en les nostrespractiques, pero no ho les hem pogut provar.

1.2.5 Acces des de GNU/Linux

Escriptori Gnome: Aneu al menu Llocs del’escriptori, i seleccioneu l’opcio Connecta alservidor. En Tipus de Servei, elegiu “Web-DAV segur (HTTPS)”. En Servidor teclegeu“cercador.dlsi.ua.es”. En directori teclegeu“iat/X/”, on X es el vostre NIE o NIF. El nomd’usuari ha de ser el vostre NIE o NIF i en Nom autilitzar per a la connexio podeu posar, per exemple“Portafolis IAT”. Cliqueu sobre Connecta. Escreara una carpeta web amb aquest nom en elvostre escriptori. Quan hi vulgueu accedir, feu-hidoble clic. El sistema us demanara la contrasenyasi la connexio te exit, i l’obrira. Podreu usaraquesta carpeta tantes vegades com vulgueuconnectar-vos-hi.

Escriptori KDE: Potser el mes senzill esllancar el navegador Konqueror i obrir l’adrecawebdavs://cercador.dlsi.ua.es/iat/\(X\), on X es el vostre NIE o NIF.

1.2.6 Canvi de contrasenya

Es obligatori que canvieu la contrasenya per unaaltra que no sapia ningu. Per a fer-ho, heu deconnectar-vos a la pagina https://cercador.dlsi.ua.es/iat/, i elegir l’opcio Canviar con-trasenya.

1.2.7 Creacio del document mestre

El document mestre sera la pagina de presentaciodel vostre portafolis i des d’on s’enllacaran la resta

de practiques i documents que heu de presentar.Aquest document s’anomenara index.html, es-tara escrit en HTML i residira en la carpeta arrel(en el directori arrel) del vostre portafolis. Per acrear-lo en aquesta practica usarem el redactor delprograma SeaMonkey.

Poseu en marxa el programa SeaMonkey.6 Enel menu Finestra (window), elegiu l’opcio Redactor(composer). Us obrira una pagina en blanc que po-deu editar. No hi escrigueu res encara.

Com que un dels objectius de l’assignatura esque aprengueu HTML, elegiu de les pestanyes dela part inferior esquerra la que diu Font HTML oHTML source. Veureu que el document realmentno esta en blanc. La primera lınia, que comencaamb “<!DOCTYPE” declara que el document es undocument HTML estandard segons la versio 4.01transicional de HTML. Veureu que el redactor nous deixa modificar aquesta lınia.

En la segona lınia, l’etiqueta “<html>” indicael comencament del document HTML, i l’etiqueta“</html>” del final indica el final del document.En HTML, i en molts altres formats, les etiquetesque indiquen el comencament d’un element de ti-pus nom del document tenen la forma “<nom. . .>”i les etiquetes que indiquen el final de l’elementtenen la forma “</nom>”.

Dins de l’element html trobem dos elements:head (l’encapcalament) i body (el cos del docu-ment). Fixeu-vos on s’obrin i on es tanquen i exa-mineu el que contenen.

Dins de l’encapcalament, un element meta (es-pecial, perque s’obri pero no es tanca, ja que note contingut) indica, a traves de dues assignacionsdel tipus atribut="valor", que el joc de caracters queusa el document es l’ISO-8859-1, el mes comu aEuropa occidental (per exemple, per a escriure do-cuments en txec o en corea, caldria canviar part delvalor de l’atribut content). Dins de head tambetrobem l’element title; inicialment buit, on heud’escriure, entre “<title>” i “</title>” el tıtoldel vostre document (per exemple, “Portafolis IATde Nom Cognom Cognom”). Feu-ho. Aquest tıtol espresentara, quan obriu el document amb un nave-gador, en la barra del navegador, pero no com a partdel text del document.

6Si no el teniu instal·lat a l’ordinador, el podeu descarregarde http://www.softcatala.org. SeaMonkey es la conti-nuacio d’un projecte anterior que s’anomenava Mozilla Appli-cation Suite.

7

Dins de body nomes hi ha un element “<br>”(un d’aquells que no es tanquen), que indica unsalt (break) de lınia. El primer que farem es llevaraquest salt de lınia, esborrant-lo, de manera quel’element body quede buit.

Ara, el primer que inserirem entre “<body>”i “</body>” es un tıtol de seccio de nivell 1,per a posar un tıtol que sı que forme part deltext del document; per exemple, escriurem“<h1>Portafolis IAT de. . .</h1>” comhem fet abans en title.7 Darrere d’aquestelement, inseriu un petit paragraf de prova;entre “<p>” i “</p>”, escriviu, per exemple“Aquest es el meu portafolis per al’assignatura Informatica Aplicadaa la Traduccio.”. Podeu anar mirant comqueda l’aparenca del vostre document usant lapestanya Normal, on tambe podeu escriure i fercorreccions: fixeu-vos en la grandaria i el tipus delletra que el programa elegit automaticament perals elements h1 i p.

Quan torneu a la vista Font HTML, veureu queels caracters accentuats han estat substituıts perentitats del tipus “&nom;”: per exemple, la o es“ó”. Aquestes entitats asseguren que elcaracter que representen es veura correctament in-dependentment del joc de caracters seleccionat.

HTML conte alguns elements que serveixen pera marcar parts del text com text amb emfasi (em),text amb emfasi fort (strong), codi (code), etc..Els navegadors assignen tipus de lletra diferents acada un d’ells. Per exemple, en la vista Font HTMLenfatitzeu el mot portafolis del paragraf posant-loentre “<em>” i “</em>”. Tambe podeu assignar altext aquestes caracterıstiques en la vista Normal atraves del menu Format, Estil de text: nomes cal se-leccionar una part del text i elegir l’estil que volemque tinga.8

Es millor usar aquests estils generics (emfasi,emfasi mes forta, etc.) que les caracterıstiques visu-als (negreta <b>. . .</b>, cursiva <i>. . .</i>, etc.),ja que aquestes ultimes nomes son utils per a lespersones vidents i a mes no indiquen que es cada

7Analogament, h2, h3, etc. son els tıtols de seccio de nivell2, 3, etc.

8Es interessant anar canviant de la vista Normal a la vistaFont HTML per a veure l’efecte d’editar l’HTML directament oper a observar l’HTML que es genera quan es modifica el texten el mode Normal.

part del document, sino nomes com es presenta.9

Un altre element que us pot ser util es ul, queindica una llista sense numerar (unnumbered list).Darrere del paragraf, en la vista Text HTML, in-seriu un “<ul>”. . . “</ul>” i dins, dos o tres“<li>”. . . “</li>”; dins de cada li podeu posartext. Fixeu-vos en la vista Normal i veureu com espresenta la llista. Si canvieu els ul per ol (orderedlist, llista ordenada) veureu una llista numeradaautomaticament (aquestes proves les haureu d’e-liminar del portafolis definitiu quan l’entregueu).

Abans de continuar, guardeu el document enl’escriptori amb el nom index.html. Ara enel menu de Tasques, elegiu Validar HTML. Usobrira una finestra del navegador que apun-tara a la pagina http://validator.w3.org/file-upload.html, la pagina del World WideWeb Consortium que us diu si la pagina es validasegons els estandards internacionals establerts pera HTML. Cliqueu sobre el boto que hi ha a la dre-ta de File: (Browse, Navegar, etc.) i busqueu elvostre fitxer index.html en l’escriptori. Quanl’hageu seleccionat, cliqueu sobre el boto Valida-te this file. El validador us dira si la pagina esvalida, es a dir, si, com es declara en el document,es HTML 4.01 transicional. Si no ho es, us dira enquina part del fitxer HTML que heu escrit hi haun error. Podreu corregir la pagina, guardar-la itornar a validar-la.

Encara que no estigueu usant SeaMonkeysempre podeu usar qualsevol navegador per aconnectar-vos als validadors en lınia com arahttp://validator.w3.org o http://www.validome.org i validar els vostres documentsHTML, tant els que teniu al vostre disc com els queja estan publicats en el portafolis (en aquest ultimcas el programa validador us demanara el vostrenom d’usuari i contrasenya).

Un altre element molt important, a, permet fer(hiper)enllacos a altres documents. Per exemple,si voleu escriure el text “Un buscador molt interes-sant es Google.”, on la paraula Google aparegadestacada i funcione com un enllac a l’adreca (oURI) http://google.com/intl/ca/, escriu-reu: Un buscador molt interessant es<a href="http://google.com/intl/ca/">Google</a>.; es a dir, en l’element a, l’atribut

9Si us interessa, el professorat us pot explicar com es potcanviar la presentacio de cada tipus d’element usant fulls d’es-til.

8

Taula 1: Alguns elements basics d’HTML

Element Descripcio Mes informacio<html>. . .</html> Conte tot el document<head>. . .</head> Encapcalament<body>. . .</body> Cos<meta. . .> Informacio sobre el document L’element es buit<title>. . .</title> Conte el tıtol del document<br> Salt de lınia forcat L’element es buit.<h1>. . .</h1> Encapcalament de nivell 1<h2>. . .</h2> Encapcalament de nivell 2· · · · · · · · ·<h6>. . .</h6> Encapcalament de nivell 6<p>. . .</p> Paragraf El tancament “</p>” es opcional<ul>. . .</ul> Llista sense numerar Conte elements li<ol>. . .</ol> Llista numerada Conte elements li<li>. . .</li> Element de llista Pot contenir una altra llista en el seu

interior. El tancament “</li>” esopcional.

<em>. . .</em> Emfasi<strong>. . .</strong> Emfasi fort<code>. . .</code> Exemple de codi<a. . .>. . .</a> “Ancora” Si porta un atribut href="URI", el

text entre “<a. . .>” i “</a> funcio-na com un enllac al document quehi ha en l’URI.

<img. . .> Imatge L’atribut src="URI" indical’adreca on es la imatge. L’atributalt="text" descriu la imatge ambparaules. L’element es buit.

9

href indica l’adreca i el contingut de l’element, eltext de l’enllac. Proveu si voleu.10

Si voleu afegir una imatge al vostre document,podeu fer-ho amb l’element buit img, amb un atri-but src que indicara l’adreca (l’URI) de la imat-ge i un altre atribut alt que la descriu per a quino puga veure l’imatge (invidents, navegadors nografics, etc.). Cal que el vostre document mestrecontinga una foto vostra: connecteu-vos al campusvirtual amb un navegador, i quan tingueu la fotode la vostra fitxa a la vista, cliqueu-hi amb el botosecundari, guardeu-la en l’escriptori, per exempleamb el nom foto.jpg i arrossegueu-la al por-tafolis. Despres, poseu en el portafolis “<imgsrc="foto.jpg" alt="Foto de nom">”; onposeu aquest enllac apareixera la vostra foto.11

1.2.8 Visualitzacio del portafolis amb el nave-gador

Podeu accedir als documents que hi ha al nostreportafolis usant un programa navegador. Anem acomprovar-ho.

Copieu el document mestre (index.html) iel document que conte la vostra foto al vostreportafolis. Una vegada, i amb l’unica finali-tat que comproveu com es visualitzen els docu-ments al navegador, canvieu el nom del documentmestre a mestre.html (en lloc d’index.html).Ara, amb el navegador, accediu al vostre portafo-lis, https://cercador.dlsi.ua.es/iat/X icomproveu com es veu la llista de documents: hiveureu (mestre.html i el document correspo-nent a la vostra foto. Comproveu que podeu ac-cedir a aquests documents fent-hi clic.

Ara, restablireu el nom original del docu-ment mestre, index.html (des del navegadornomes podem veure documents pero no podemmodificar-los, aixı que per tal de dur a termeaquest canvi de nom haureu d’usar la carpetad’acces al portafolis que heu creat anteriorment).Quan hageu restablit el nom del document mes-tre, actualitzeu la pagina del navegador correspo-nent al vostre portafolis i veureu com ara ja no usmostra els documents que hi ha, sino que directa-ment us mostra el document mestre. Aixo no voldir que els altres documents hagen desaparegut:

10Aquest enllac de prova l’eliminareu mes endavant quanentregueu el portafolis

11Podeu posar-hi una altra foto vostra si us agrada mes.

el document amb la vostra foto continua alla i po-dem accedir-hi simplement escrivint el seu nom acontinuacio de l’adreca web que ens mostra el na-vegador. Proveu-ho.

Reparacio de documents HTML invalids ambTidy: Podeu intentar reparar un documentHTML que s’ha tornat invalid usant el pro-grama tidy que esta en lınia en http://www.infohound.net/tidy/. Cal que envieu (Uplo-ad) el vostre document HTML invalid, elegiu lesopcions correctes (per exemple, elegint latin1 enChar encoding o desactivant l’opcio Output XHTMLi cliqueu sobre la fletxa que diu Tidy! i en la novapantalla cliqueu (si no hi ha cap error sever) so-bre Download Tidied File i guardeu la pagina ambel mateix nom i en el mateix directori.

Requisits tecnics que ha de complir aquest tre-ball practic per a ser avaluat (si no es compleix al-gun dels requisits, la qualificacio sera zero):

• El document mestre es diu index.html i re-sideix al directori arrel del portafolis de ma-nera que es directament accessible a travesde l’adreca https://cercador.dlsi.ua.es/iat/X on X es el NIF o el NIE sense lle-tra final.

• El document mestre es valid.

Aspectes que es valoraran en aquest treballpractic:

• Tots els enllacos son correctes (funcionen i in-diquen clarament en que consisteix el docu-ment que enllacen)

• Hi ha enllacos als documents corresponents acada un dels treballs practics

• Conte foto o justifica per que no n’hi ha

• Conte la seccio que descriu l’ordinador usaten la primera sessio.

• Usa adequadament les marques HTML

• No conte continguts de prova procedents deldesenvolupament de la practica (llista de pro-va, enllac de prova a Google, etc.)

• El contingut es adequat

10

1.3 Tercera part: creacio d’unapagina de recursos d’interes.

En aquesta part de la practica:

1. Us familiaritzareu amb l’us d’un programanavegador per a visitar servidors d’Interneti per a buscar documents i recursos d’interesper als traductors.

2. Creareu un document HTML (una pagina web)que anomenareu iatpr1.html on anuncia-reu els recursos que heu trobat. La paginacontindra enllacos actius, de manera que,clicant-hi, es puga arribar al recurs correspo-nent.

3. Quan el tingueu llest, publicareu en el vostreportafolis web, i, si voleu, en la part publicad’aquest, el document que heu creat.

1.3.1 Recerca

Heu de localitzar en Internet almenys tres docu-ments relacionats amb un aspecte concret de la traduc-cio o la interpretacio que siguen d’interes per a vos-altres. Useu el menu de favorits del navegador pera guardar-los de manera que despres hi pugueuaccedir facilment quan estigueu editant la pagina.

Heus acı els URI d’alguns buscadors:12

• Google (http://www.google.com)

• Alltheweb (http://www.alltheweb.com)

• Altavista (http://www.altavista.com)

En principi, els buscadors es poden configurarperque es presenten en altres idiomes.

La recerca mes tıpica consisteix a buscar do-cuments que continguen determinats mots. Peroels buscadors d’internet no nomes permeten bus-car documents que continguen uns mots concrets,sino que tambe permeten buscar documents quecontinguen grups de mots consecutius si els po-sem entre cometes; alguns fins i tot permeten res-tringir l’idioma dels documents buscats. El resul-tat de la recerca sol indicar tambe quants docu-ments s’han trobat.

12Recordeu que la majoria dels navegadors sobreentenen queel protocol d’acces es el dels hipertextos (http://) i que, pertant, no cal teclejar aquest prefix quan es tecleja un URI.

Ha de quedar clar que els buscadors realment nobusquen documents en internet sino que consultenındexs que han anat construint a partir de docu-ments visitats anteriorment. Per tant, pot haver-hidocuments en Internet que els buscadors no tro-ben perque mai no els han visitat.

Hi ha alguns tipus de recerques que poden serd’utilitat per a traductors: per exemple, si no sa-bem quina es la preposicio anglesa mes natural pera traduir “ballar a la llum del sol”, podem buscar“dance by the sunlight”, “dance in the sunlight”,“dance at the sunlight”, etc. i elegir la que apareixmes vegades en internet (alerta: aixo dona priori-tat a l’us front a la norma, es clar).

1.3.2 Creacio del document iatpr1.html:

De la mateixa manera que heu creat el documentmestre index.html d’abans, creeu ara un petitdocument, basicament una llista de recursos, en elqual:

• Els tıtols (tant el de l’encapcalament<title>. . .</title> com el del cosdel document <h1>. . .</h1>) indiquen elcontingut del document.

• Els enllacos formen part del vostre text on esdescriuen els recursos, estiguen descrits breu-ment, i permeten accedir als recursos amb unclic.

• Cada recurs es descriu en un paragraf contin-gut en un element <li>. . .</li> d’una llis-ta numerada <ol>. . .</ol> o no numerada<ul>. . .</ul>.

Guardeu aquest document en l’escriptori ambel nom iatpr1.html i arrossegueu-lo al vostreportafolis. Despres, obriu des del redactor de Sea-Monkey el document mestre index.html del vos-tre portafolis i, en la seccio (probablement una sec-cio h2) de Treballs practics, poseu un text que ex-plique que es iatpr1.html i que continga unenllac <a. . .>. . .</a> a aquesta practica. Com queel fitxer iatpr1.html estara en la mateixa carpe-ta que el document mestre, l’URI que es dona enl’atribut href=". . ." pot ser relatiu a la carpeta onresideix el document actual, es a dir, pot ser sim-plement href="iatpr1.html".

11

1.4 Quarta part: creacio d’un docu-ment que descriu el maquinari i laconnexio

Per tal d’afegir al vostre portafolis la informa-cio recollida en la primera part sobre el vos-tre maquinari i la vostra connexio a internet,creareu una carpeta anomenada maquina dinsel portafolis, i fareu un document anomenatmaquina.html dins d’ella on hi escriureu la in-formacio sol·licitada. Caldra enllacar aquest docu-ment des del document mestre.

Recomanacio important sobre enllacos i es-tructura del portafolis: Quan en els enllacosfeu referencia als documents del vostre portafolis,useu sempre enllacos relatius. D’aquesta manera,els enllacos funcionaran exactament igual des deldisquet, des del disc dur o des del vostre porta-folis web. Perque els vostres enllacos relatius si-guen senzills (un simple nom de fitxer), us sugge-rim que tots els documents que s’enllacen des deldocument mestre estiguen en la carpeta arrel delvostre portafolis, es a dir, que no feu subcarpetessi no es estrictament necessari.


• Els dos documents creats son accessibles desdel document mestre.

• Els dos documents son valids.

• El document de recursos s’anomenaiatpr1.html i es directament accessi-ble a traves de l’URI https://cercador.dlsi.ua.es/iat/X/iatpr1.html on Xes el NIF o el NIE sense la lletra final.

• El document de descripcio del maqui-nari s’anomena maquina.html i esdirectament accessible a traves de l’U-RI https://cercador.dlsi.ua.es/iat/X/maquina/maquina.html.

Hi ha, a la carpeta arrel del vostre por-tafolis, una carpeta anomenada maquina,que conte un document HTML anomenatmaquina.html on apareix la informacio que

heu trobat a la primera part de la practica.Aquest document esta correctament enllacatdes del document mestre.


• El contingut es adequat: s’explica que tenenen comu els recursos anunciats.

• Els enllacos son correctes (funcionen) i estanclarament descrits. Els enllacos formen natu-ralment part del text de la descripcio (es a dir,el text del enllac forma part de la resta del texti es pot llegir tot junt).

• S’hi usen adequadament les marques HTMLexplicades

2 Practica 2: Us avancat delprocessador de textos

[Sessio L3]En aquesta practica aprendreu a formatar un

text amb OpenOffice (2.0 o superior) usant es-tils en comptes de treballar directament ambles caracterıstiques visuals. Per a la realitzaciode la practica necessitareu dos fitxers. El pri-mer s’anomenara lutherking.pdf i el segonlutherking net.odt. Els podeu descarregar dela seccio de practiques de la pagina de l’assignatu-ra. Com podreu observar, lutherking net.odtconte el mateix text que lutherking.pdf —aexcepcio d’uns pocs mots que haureu d’escriurevosaltres— pero sense formatatge visual. L’ob-jectiu de la practica es que modifiqueu el fitxerlutherking net.odt aplicant estils, fins quel’aparenca siga identica a la de lutherking.pdf.

Per evitar la temptacio de modificar directamentles caracterıstiques visuals del text, us recoma-nem d’anar al menu Visualitzacio, elegir l’opcioBarra d’eines, i desactivar les barres anomenadesEstandard i Formatatge.

Instruccions: Per a produir el document final,haureu d’usar, modificar o crear estils de pagina,de paragraf i de caracter, a mes d’inserir salts depagina i un ındex.

12

Els salts de pagina serveixen per a canviar depagina en el lloc que vulguem, aixı podem escriurefins a mitjan pagina i saltar de pagina deixant laresta de la pagina buida. Ho farem amb l’opcio demenu Insereix → Salt manual. . . . Hi ha un salt depagina en la primera pagina i un altre en la quarta.

Per utilitzar els estils triarem l’opcio de menuFormat → Estils i formatacio, aixı accedirem a la fi-nestra que ens permetra triar d’entre les diferentsllistes d’estils —de paragraf, de caracter, etc.—l’estil que desitgem tot situant-nos o seleccionantel text on volem aplicar l’estil i fent clic sobre elnom que identifica l’estil. Tambe podrem modifi-car les caracterıstiques dels estils fent-hi clic ambel boto dret i triant l’opcio Modifica. . . , i crear nousestils a partir d’un altre fent-hi clic amb el boto dreti triant Nou. . . . En el nostre cas crearem estils nousquan siga necessari a partir de l’estil Per defecte.

La primera pagina pertany a l’estil de paginaanomenat Primera pagina, el paragraf Tinc un som-ni pertany a l’estil Tıtol, el paragraf Martin Lut-her King Jr. a l’estil autor, que heu de crear vos-altres, i el paragraf Traduccio del discurs[. . . ] al’estil Subtıtol, a mes, conte un ındex generat au-tomaticament. A continuacio de l’ındex hi ha unsalt de pagina.

L’ındex s’insereix amb l’opcio de menu Insereix→ Indexs i taules→ Indexs i taules. . . . Una volta ge-nerat, podem actualitzar-lo fent-hi clic amb el botodret del ratolı i elegint l’opcio Actualitza l’ındex o lataula.

La resta de pagines pertanyen a l’estil de paginapagina interior. Aquest estil l’heu de crear vosaltresa partir de l’estil de pagina per defecte i ha de con-tenir l’encapcalament i el peu de pagina que veieual PDF.

Per tal de fer que la primera pagina tinga l’estilPrimera pagina i la resta tinguen l’estil pagina interi-or farem el seguent:

1. Crearem l’estil pagina interior.

2. Anirem a la primera pagina i li aplicarem l’es-til Primera pagina. Aixo fara que la resta depagines tinguen l’estil Per defecte.

3. Farem clic amb el boto dret del ratolı sobrel’estil Primera pagina i en la pestanya Organit-zador triarem com a Estil seguent el que hemcreat, l’estil pagina interior.

El paragraf Tinc un somni de la segona paginapertany a l’estil de paragraf anomenat Tıtol.

Els paragrafs que comencen amb un numeral se-guit d’un punt pertanyen a l’estil Encapcalament 1,i els que comencen amb dos numerals separats perun punt pertanyen a l’estil Encapcalament 2. El textd’aquests paragrafs l’heu d’escriure vosaltres per-que no apareix al document de text que us hemfacilitat. La numeracio no l’heu d’escriure, faremque hi aparega automaticament. Per fer aixo tri-arem l’opcio de menu Eines → Numeracio d’esque-mes. . . , assignarem al nivell 1 l’estil de paragraf En-capcalament 1, li assignarem numeracio, i despresde la numeracio, com a separador, un punt.13 Dela mateixa manera assignarem al nivell 2 l’estil En-capcalament 2, amb numeracio, amb dos subnivellsi amb un punt seguit d’un espai en blanc a conti-nuacio del numero.

L’encapcalament pertany a l’estil Capcalera, i elpeu de pagina a l’estil Peu de pagina. La resta deparagrafs del text, sense excepcio, pertanyen a l’es-til Cos del text. A mes de pertanyer a l’estil deparagraf Cos del text, els paragrafs que comencenamb Tinc un somni o amb Tinc el somni pertanyena l’estil de llista llista somnis, aquest estil l’heu decrear vosaltres a partir de l’estil Llista 1.

Heu d’escriure el vostre nom a l’encapcalament.La numeracio de les pagines es posa de manera

automatica amb l’opcio de menu Insereix / Camps,tant el numero de pagina com el recompte total depagines.

A mes d’aixo, les frases que apareixen en negre-ta i cursiva pertanyen a l’estil de caracter Emfasi.Es tracta de No, no, no estem satisfets. . . , Tinc el som-ni que els meus quatre fills. . . i els nens negres i lesnenes negres. . .

Els estils de pagina tenen les caracterıstiquesseguents:

• Primera pagina: no conte encapcalament nipeu de pagina.

• pagina interior: conte encapcalament i peu depagina.

Els estils de paragraf tenen les caracterıstiquesseguents:

• Tıtol: lletra Arial, negreta, de 24 punts.

13En algunes instal·lacions d’OpenOffice.org, potser hageude posar un punt seguit d’un espai en blanc.

13

• Subtıtol: lletra Arial, cursiva, de 12 punts.

• Encapcalament 1: Arial, negreta, 115%

• Encapcalament 2: Arial, negreta, cursiva, de 14punts.

• Cos del text: Times New Roman, 12 punts.

• Capcalera: Times New Roman, 12 punts.

• Peu de pagina: Times New Roman, 12 punts.

• Autor: Arial, negreta, de 14 punts.

Els estils de caracter tenen les caracterıstiquesseguents:

• Emfasi: Times New Roman, negreta, cursiva,12 punts.

La resta de caracterıstiques es veuen claramental model de document en format PDF aportat pelprofessor, i totes elles han d’estar regulades ne-cessariament a traves dels estils aplicats (a excep-cio dels salts de lınia).

Heu d’escriure el vostre nom en la fitxa de pro-pietats del document, Fitxer→ Propietats... → Des-cripcio.

El document resultat del vostre treball s’ano-menara lutherking.odt. Haureu de gene-rar un document PDF equivalent, que s’anome-nara lutherking.pdf. A mes, haureu de pro-duir un altre document d’OpenOffice.org ano-menat lutherking2.odt que tindra el mateixcontingut i estils que lutherking.odt perouna aparenca significativament diferent, obtingu-da fent nomes canvis als estils, i generareu el do-cument PDF corresponent, lutherking2.pdf.

Instal·lacio d’OpenOffice.org: Si l’OpenOffi-ce.org no esta instal·lat en el vostre ordinador, po-deu instal·lar-lo a partir del web http://www.softcatala.org, seccio d’Ofimatica.

El fitxer es un arxiu executable (en el mo-ment d’escriure aquestes lınies s’anomenaOOo 3.1.0 Win32Intel install ca.exe)que s’instal·la automaticament. Si teniu algunproblema amb la instal·lacio, podeu consultar elprofessorat de laboratori.

Tipus de lletra: Si la vostra instal·lacio d’Open-Office.org no te algun dels tipus de lletra que esdemanen en les instruccions, useu un tipus que si-ga aproximadament igual en aparenca.


• La practica es accessible des del documentmestre

• Es presenta tant en format d’OpenOffice.org(extensio .odt) com en format PDF (.pdf).

• Els documents s’anomenenlutherking.odt, lutherking2.odt,lutherking.pdf i lutherking2.pdfi son directament accessibles a travesdels URIs https://cercador.dlsi.ua.es/iat/X/lutherking.odt,https://cercador.dlsi.ua.es/iat/X/lutherking2.odt,https://cercador.dlsi.ua.es/iat/X/lutherking.pdf ihttps://cercador.dlsi.ua.es/iat/X/lutherking2.pdf respectiva-ment, on X es el NIF o el NIE sense la lletrafinal.


• S’usen nomes estils per a regular la presenta-cio (no modifica directament caracterıstiquesvisuals del text).

• No hi ha cap paragraf en l’estil Per defecte

• Els estils estan correctament definits

• Els estils estan correctament emprats

• Es numeren automaticament els apartats, sub-apartats, etc.

• El nom de l’autor apareix en l’encapcalamenti en la fitxa Propietats.

3 Practica 3: XML

[Sessions L4 i L5]

14

3.1 Introduccio

En aquesta practica, que dura dues sessions, usfamiliaritzareu amb l’us i la generacio de docu-ments marcats seguint l’estandard XML (eXten-sible Markup Language o llenguatge extensible demarques). XML permet definir tipus o families dedocuments usant DTD (document type definitions odefinicions del tipus de document) que especifi-quen l’estructura de marques que poden tenir elsdocuments d’un tipus determinat.14 En particu-lar, amb un programa validador i una DTD es potcomprovar si un document XML ben format (mireul’apendix C) es valid, es a dir, si segueix la definicioespecificada per la DTD.

La practica te dues fases, una per sessio:

1. En la primera fase,

(a) estudiareu una DTD molt senzilla queserveix per a definir l’estructura de do-cuments hipotetics de fax com el de l’e-xemple que apareix en el capıtol 4 de lesnotes de classe;

(b) validareu un document de faxd’exemple a traves d’una de leswebs seguents: http://www.stg.brown.edu/service/xmlvalid/,http://www.validome.org ohttp://validator.w3.org, i

(c) canviareu aquest document perque nocomplisca la DTD i veurem els missatgesd’error que produeix el validador.

2. En la segona fase,

(a) estudiareu breument una DTD que ser-veix per a etiquetar documents tals comobres literaries,

(b) traduireu un document curt en XMLde manera que la traduccio tambe sigavalida segons aquesta DTD,

(c) validareu el vostre etiquetatge enviant eldocument al programa validador.

14Les DTD no son l’unica manera d’especificar famılies dedocuments XML; una altra manera mes potent son els anome-nats esquemes XML (angles XML schema).

3.2 Primera part: validacio de docu-ments XML usant DTD

3.2.1 Estudi de la DTD

La DTD (fax.dtd) que defineix documents hi-potetics de fax de l’estil del que apareix en lesnotes de classe la podeu trobar en http://www.dlsi.ua.es/˜mlf/iat/prac3/. Descar-regueu el fitxer (usant Anomena i desa l’enllac),guardeu-lo en el vostre disquet i obriu-lo amb uneditor, per exemple amb el Bloc de Notes o Notepad(el professor us indicara com accedir-hi). Si el Blocde Notes no troba el fitxer, assegureu-vos d’haver-liindicat que llegira fitxers de tots els tipus (tipus defitxer “tots els fitxers”, es a dir, *.*). Examinem-lalınia a lınia:

1. La primera lınia es un comentari. Els comen-taris comencen amb  ies poden situar en qualsevol part d’una DTD.



2. Les lınies seguents defineixen l’estructura deldocument definint els seus elements. La lınia

<!ELEMENT FAX (DESTINATARI,REMITENT?, DATA, TEXT)>

defineix l’element arrel o principal, FAX, i espe-cifica que es compon (en l’ordre indicat) d’unDESTINATARI, un REMITENT opcional (indi-cat amb ?), d’una DATA i d’un TEXT.

3. El DESTINATARI del fax te dues parts: el NOM(opcional) i el numero (NUM).

<!ELEMENT DESTINATARI (NOM?, NUM)>

4. El remitent es defineix igual:

<!ELEMENT REMITENT (NOM?, NUM)>

5. El NOM, el numero NUM i la DATA contenen textsense marques (indicat amb #PCDATA).

<!ELEMENT NOM (#PCDATA)><!ELEMENT NUM (#PCDATA)><!ELEMENT DATA (#PCDATA)>

6. El TEXT es compon d’un o mes (+) paragrafs(P).

<!ELEMENT TEXT (P)+>

7. Finalment, els paragrafs contenen text.

<!ELEMENT P (#PCDATA)>

15

3.2.2 Validacio d’un document de fax

Ara validarem el fax (fax.xml) que troba-reu en http://www.dlsi.ua.es/˜mlf/iat/prac3/. Descarregueu-lo i guardeu-lo en el ma-teix directori on heu guardat la DTD. Examinemara (per exemple, amb el Bloc de Notes) el contin-gut del fitxer:

<?xml version="1.0"encoding="ISO-8859-1"?><?xml-stylesheet type="text/css"

href="fax.css" ?><!DOCTYPE FAX SYSTEM"http://www.dlsi.ua.es/%7Emlf/iat/prac3/fax.dtd"><FAX><DESTINATARI>

<NOM>Mikel L. Forcada</NOM><NUM>+34-96-590-9326</NUM>

</DESTINATARI><REMITENT>

<NOM>Letıcia Ibaizabal</NOM><NUM>+34-96-999-9999</NUM>

</REMITENT><DATA>23 de setembre de 2000</DATA><TEXT><P>Mikel, m’agradaria que m’enviaresel text de l’ultima practica d’IAT.</P><P>Ah, i tambe; l’examen de febrer.Gracies.</P></TEXT></FAX>

Fixeu-vos en les primeres lınies del fax (el prolegdel document):

• La primera lınia declara que el document esun document XML de la versio 1.0 i que eljoc de caracters que usa es l’ISO-8859-1 (tambeanomenat Latin-1).

• La segona lınia,

<?xml-stylesheet type="text/css"href="fax.css" ?>

associa al document un full d’estil situat enel mateix directori (usant un URI relatiu) ianomenat fax.css; el full d’estil, escrit enaquest cas en el llenguatge CSS (angles cas-caded style sheets, fulls d’estil en cascada), es-pecifica com s’ha de presentar el document

XML en els programes navegadors (nota: al-guns dels navegadors mes antics podrien noentendre acceptablement el llenguatge CSS).

• La tercera lınia especifica el tipus del docu-ment tot indicant d’una banda l’etiqueta ar-rel o principal del document (FAX) i l’URI(SYSTEM) on s’ha de buscar la DTD.15

Copieu-vos tambe en el disquet el full d’estilfax.css que trobareu en http://www.dlsi.ua.es/˜mlf/iat/prac3/ i podreu veure el do-cument XML amb el navegador (si aquest es re-cent), que el presentara seguint les directrius delfull d’estil (si obriu el full d’estil fax.css veureuque el full d’estil CSS te una sintaxi molt senzilla ique esta comentat per facilitar-vos-en la compren-sio).

Aneu a un dels tres validadors en lınia esmen-tats mes amunt i en el formulari corresponent (Lo-cal file o Upload) busqueu en el disquet el fitxerXML que acabeu de guardar i envieu-lo a validar.Com que el document es valid perque segueix l’es-tructura indicada en la DTD, el validador ens hoconfirmara.

Nota: de vegades hi ha problemes amb algun va-lidador perque el servidor local no declara correc-tament el joc de caracters. Si un dels tres valida-dors diu que el document fax.xml sense modifi-car es valid, useu aquest validador per a la restadel treball practic.

3.2.3 Validacio de modificacions

Modifiqueu amb l’editor el document que teniuguardat en el disc perque:

• li falte l’etiqueta </NOM> al final del nomdel remitent o l’etiqueta </P> al final d’unparagraf,

• no tinga numero del destinatari (es a dir, li fal-te l’element <NUM> . . .</NUM>)

• etc.,

de manera que no siga valid, guardeu-lo, i com-proveu en cada cas els missatges d’error que dona

15En aquest context el caracter ’˜’ no es admissible; usem’%7E’ que es equivalent.

16

el validador. (podeu deixar l’editor obert i, enel cas de http://validator.w3.org i http://www.validome.org, simplement demanar alnavegador que recarregue o actualitze la paginaamb el resultat de la validacio anterior).

Feu tambe canvis que preserven la validesa deldocument (com ara eliminar completament l’e-lement <REMITENT>. . .</REMITENT> opcional) imireu el que diu el validador.

3.3 Segona part: traduccio d’un texten XML: nou text

3.3.1 La DTD per a textos literaris

La DTD que especifica l’etiquetatge que usaremper als textos literaris la podeu trobar en http://www.dlsi.ua.es/˜mlf/iat/prac3/ i s’a-nomena microtei.dtd. Aquesta DTD es unaversio molt simplificada d’una de les DTD que de-fineixen un esquema d’etiquetatge estandard d’o-bres literaries usat en moltes biblioteques digi-tals, anomenat TEI (angles text encoding initiati-ve16); els documents XML valids segons aques-ta DTD tambe son valids segons una de les DTDdel TEI. La DTD esta comentada perque pugueullegir-hi el significat de cadascun dels elementsque s’hi defineixen. Guardeu-la i obriu-la amb l’e-ditor (per exemple, amb el Bloc de Notes).

Quant a la declaracio dels elements, hi ha algu-nes novetats respecte a l’anterior DTD. La lınia

<!ELEMENT p (#PCDATA|hi)*>

defineix l’element p (que representa un paragraf)i indica que es compon de text sense marques (as-senyalat amb #PCDATA) o d’elements de tipus hii que tots poden apareixer en qualsevol ordre iquantitat (“*” vol dir “zero o mes vegades” i “|”separa opcions possibles).

D’altra banda, les lınies

<!ATTLIST languageid ID #IMPLIED >

defineixen per a l’element language un atri-but del tipus IDENTIFICADOR (ID) opcional(#IMPLIED) anomenat lang per als elements detipus text. Un exemple d’us d’aquest atribut enun document XML es :

16http://www.tei-c.org

<text lang="ca">...

</text>

Fixeu-vos que l’atribut nomes s’especifica en lamarca d’obertura. La definicio

<!ATTLIST textlang IDREF #REQUIRED >

es molt similar a l’anterior. En aquest cas es defi-neix lang com un atribut de “referencia a identi-ficador”17 (IDREF) obligatori (#REQUIRED) de l’e-lement text. Finalment, la definicio

<!ATTLIST divtype CDATA #IMPLIEDn CDATA #IMPLIED >

Defineix per a l’element div dos atributs opcio-nals type i n, que son de tipus text (CDATA).

3.3.2 Traduccio del document XML

Guardeu el document XML microtext.xml quetrobareu en http://www.dlsi.ua.es/˜mlf/iat/prac3/ en el directori prac3 del disquetamb el nom text.xml.

Obriu aquest document amb l’editor. Observa-reu al principi del text les lınies seguents

<?xml version="1.0"encoding="ISO-8859-1"?>

<?xml-stylesheet type="text/css"href="microtei.css"?>

<!DOCTYPE TEI.2 SYSTEM"http://www.dlsi.ua.es/%7Emlf/iat/prac3/microtei.dtd">

les quals indiquen

• que el text que escriureu sera un documentXML escrit amb el joc de caracters ISO-8859-1,

• que a aquest document se li assigna, per a per-metre’n la presentacio en navegadors capacosd’usar-lo, el full d’estil CSS microtei.cssque es troba en el mateix directori, i

• que l’element arrel del document s’anome-nara TEI.2 i que la DTD que defineix el tipusde document es pot trobar en el mateix direc-tori microtei.dtd.

17Fa referencia a un atribut definit en altre lloc com a ID

17

El text esta escrit en catala (<text lang="ca">),encara que conte una cita en llatı (<hilang="la">) i un parlament en italia (<qwho="Galileo" lang="it">).

Ara, traduireu les parts en catala del text al’angles (en), al frances (fr) o a l’alemany (de),deixant la resta en la llengua original, i pres-tant atencio a mantenir un etiquetatge ben for-mat i valid d’acord amb la DTD. Assegureu-vos que el nou idioma esta definit en la secciolangUsage del preambul del document. Canvieutambe la descripcio dels elements sourceDesc ipublicationStmt perque estiguen en la llenguameta i expliquen que el document es ara una tra-duccio. Guardeu-lo en el disc. Envieu-lo al valida-dor com heu fet abans amb els documents de fax.Es probable que la primera vegada el text no sigavalid. Useu les indicacions que dona el validadorper a buscar els errors, i corregiu-los fins que eltext siga valid.

Copieu-vos tambe en el directori prac3 el fulld’estil microtei.css que trobareu en http://www.dlsi.ua.es/˜mlf/iat/prac3/ i podreuveure el document XML amb un navegador re-cent (si us fixeu, hi ha parts del document que noes presenten amb aquest full d’estil, pero heu detraduir-les igualment). Opcionalment, tambe po-deu provar a canviar el full d’estil per a veure comcanvia la presentacio. En http://flanagan.ugr.es/xml/css/ podeu trobar una introduccioa la creacio de fulls d’estil CSS per a documentsXML.

Quan hageu acabat, guardeu el text correcta-ment etiquetat (text.xml) en el disquet i pugeu-lo al portafolis, conjuntament amb el full d’estilmicrotei.css perque es presente correctamenten el navegador.


• El text traduıt es accessible des del documentmestre

• El document traduıt s’anomena text.xmli es accessible directament a traves del’URL https://cercador.dlsi.ua.es/iat/X/text.xml

• El document traduıt es valid d’acord amb laDTD

• El full d’estil microtei.css esta correcta-ment enllacat (es a dir, es en el mateix directo-ri que text.xml

Alguns aspectes que es valoraran del treballpractic:

• S’hi explica de manera entenedora (en el do-cument mestre al costat de l’enllac o en unbreu document HTML o XHTML valid o PDFa banda) el que s’ha fet en la primera part dela practica

• S’ha canviat adequadament el contingut del’atribut lang i s’han declarat les llengues enlangUsage

• S’han traduıt o modificat correctament lesparts del document que no es presenten

• L’estructura XML es com la del document ori-ginal

• El document esta ben traduıt a la llengua metaelegida

4 Practica 4: No es mot permot

[Sessions L6 i L7]

4.1 Introduccio

Aquesta es una practica oberta: haureu d’experi-mentar amb un sistema de traduccio automaticadels que hi ha accessibles per internet i amb un pa-rell de llengues concret18 (mireu la taula 2) seguintuna estrategia ben dissenyada. Per aixo, haureude recollir dades, analitzar-les i, finalment, escriu-re un breu informe que publicareu en el vostre por-tafolis web.

L’objectiu es descobrir, estudiar i caracteritzarobjectivament algunes de les operacions que fa el

18El professorat us demana que en la mesura del possible,la llengua d’arribada siga l’espanyol o el catala. En aquestapractica no es recomana l’us del traductor de Google perquees un sistema de traduccio automatica estadıstic, no basat enregles.

18

sistema a mes de substituir cada mot de la llenguaorigen per un mot equivalent de la llengua meta.

L’objectiu no es discutir els errors comesos pelsistema de traduccio automatica (hi ha un altre tre-ball practic que aborda aquest aspecte) ni tampocdonar opinions subjectives sobre la utilitat o el fu-tur de la traduccio automatica en la professio.

Segurament el temps en el laboratori no sera su-ficient per a acabar la practica, pero sı que serviraper a recollir dades i perque discutiu amb altrescompanyes i companys i el professorat us orien-te quant a com plantejar-la i realitzar-la. S’entenque necessitareu una miqueta mes de temps per acompletar i publicar l’informe sol·licitat en el vos-tre portafolis web.

Podeu fer la practica individualment o en grupsde dues persones; en aquest cas, publiqueu un in-forme identic en els dos portafolis. Sigueu cons-cients que l’avaluacio d’un informe realitzat perdues persones sera obviament mes exigent que lad’una. El professorat podra formular qualsevolpregunta sobre l’informe a qualsevol de les perso-nes autores per a comprovar la veracitat de l’auto-ria declarada.

4.2 El model zero

El model zero es un model intencionadament rudi-mentari de traduccio automatica, que servira coma referencia per a estudiar els sistemes reals, queson sempre mes avancats. Aquest model tradueixcada mot del text origen aılladament (sense teniren compte el context) i el substitueix per un equi-valent fix (d’un mot, de mes mots, o fins i tot dezero mots), de manera que el text meta es el resul-tat d’escriure aquests equivalents fixos en el ma-teix ordre que tenien les paraules del text original.Per exemple, si la frase te N mots,

m1 m2 m3 · · · mN (1)

la traduccio model zero es

T (m1) T (m2) T (m3) · · · T (mN ) (2)

on T (m) representa l’equivalent fix del mot m enla llengua meta, que pot tenir zero, un o mes mots.Per exemple, la traduccio model zero a l’angles de lafrase catalana Aquest exercici practic es molt senzill,amb m1 = Aquest, m2 = exercici, etc., podria ser*This exercise practical it is very simple (incorrecta),on, per exemple, T (m4) = T (es) = it is.

4.3 Deteccio de desviacions respectedel model zero

Es pot forcar un sistema de traduccio automaticaperque funcione com a model zero. Per exemple,escrivint cada mot de la frase en un paragraf in-dependent (amb una lınia en blanc completa entremot i mot), en alguns casos amb majuscula iniciali acabat en punt, com si formara una frase per ellmateix. La comparacio de la traduccio de la fra-se completa amb la traduccio model zero obtingu-da aixı dona molta informacio sobre altres opera-cions.

Conve realitzar la practica creant, mantenint iampliant un document que continga un corpus defrases numerades de l’estil de

(1) My friend is Italian(2) My friends are Italian

una per paragraf. Per a crear aquest corpus de fra-ses,

• podeu inspirar-vos en els resultats obtingutsper a textos reals, reduint les frases al mınimnecessari per a il·lustrar una operacio concre-ta, o

• creant frases senzilles que posen de manifestuna operacio concreta.

No te sentit que discutiu frases on no heu pogutidentificar clarament una operacio concreta.

L’informe hauria de contenir totes les oracionsque siguen necessaries i suficients per a demostrarl’existencia de les operacions descobertes (acom-panyades de la traduccio mot per mot i la traduc-cio de la frase completa) i, si conve, de regles con-cretes, numerant cada oracio o cada exemple persi cal fer-hi referencia una altra vegada en el docu-ment.

4.4 Descobrint millores al model zero

Hi ha, entre altres, dues formes de descobrir que fael sistema de traduccio automatica a mes del quefa el model zero:

• Comparar el resultat de traduir la frase ori-gen completa amb l’obtingut amb el model zeroforcat descrit en l’apartat anterior. Un possi-ble format per a cada exemple numerat seria:

19

(1) My friends are ItalianEl meu amics son italia.Els meus amics son italians.

La primera lınia es l’oracio original, la segonala traduccio de cada mot solt (model zero) ila tercera es la traduccio feta pel sistema detraduccio automatica.

• Trobar parells de frases on canviar nomes unaparaula fa que canvie la traduccio d’una altrai provar a entendre per que succeeix (“parellsmınims”). En aquest cas podrıeu usar un altreformat per a representar els exemples:

(1a) The red carEl cotxe vermell

(1b) The red carsEls cotxes vermells

Heus acı una llista (no exhaustiva) d’operacionsque podeu buscar i documentar amb exemples:

• Concordanca de genere, de nombre, de perso-na, etc. entre mots contigus o allunyats.

• Canvis de l’ordre de les paraules (reordena-ments)

• Resolucio d’ambiguitats lexiques (homogra-fia, polisemia)

• Processament conjunt d’unitats lexiques demes d’un mot (expressions multimot): unitatsterminologiques, expressions idiomatiques,col·locacions, etc.

El vostre informe ha de discutir operacions d’al-menys tres d’aquests quatre grups.

Si elegiu be les frases, es possible que fins i totpugueu descobrir alguns dels mecanismes o deles regles que el sistema aplica. En aquest sen-tit, cal tenir en compte que les traduccions incor-rectes donen tanta o mes informacio sobre aques-tes estrategies que les correctes. Una vegada iden-tificades algunes operacions importants, podeuestudiar-ne alguna amb mes detall.

4.5 Estructura de l’informe

L’informe que publicareu en el vostre portafolisweb ha tenir un estil objectiu i professional i ha

d’estar escrit de manera que una persona exteriora l’assignatura el puga entendre i reproduir com-pletament el vostre treball, independentment d’a-quest enunciat, i seguint en la mesura del possi-ble el format d’un article en una revista especia-litzada. Podeu redactar-lo usant OpenOffice.orgi exportar-lo com a PDF, pero potser es suficientusar un document HTML escrit amb el redactor deSeaMonkey. Es valorara molt la claredat i la breve-tat de l’informe; no s’acceptaran informes sense unnivell mınim de correccio linguıstica i d’estil, i queno seguisquen les convencions tipografiques usu-als. Si useu OpenOffice.org, heu d’aplicar el queheu apres en la practica 2 sobre estils.

L’informe ha de recollir almenys les seguents in-formacions:

• Un tıtol clar i explicatiu, el nom de les per-sones que l’han realitzat, l’adreca de correuelectronic de cada una d’elles, la data d’es-criptura de l’informe, etc.

• L’objectiu d’aquest treball, descrit clarament iamb les vostres paraules.

• Una identificacio clara del sistema de tra-duccio automatica usat (incloent el parell dellengues) i com s’hi ha d’accedir (URI, etc.).19

• Una descripcio del proces seguit per a gene-rar el conjunt de frases de prova (a partir detextos reals o no).

• Una descripcio de la metodologia o de l’es-trategia usada per a detectar que fa el sistemaa mes de substituir cada mot aılladament perun equivalent constant.

• Una descripcio de cada una de les operacionsaddicionals que heu descobert i estudiat, ambexemples suficients d’observacions per a jus-tificar que realment es fan (les frases usadesper a aquesta justificacio s’han de posar nu-merades en el text, preferentment la primeravegada que s’hi fa referencia).

• Si podeu, una explicacio de la regla o del me-canisme concret que usa el sistema de traduc-cio automatica en aquests casos.

19Si A i B son dues llengues, el parell A − B es diferent delparell B −A. No canvieu de parell durant el treball.

20

• Si voleu, comentaris sobre sobre l’eficacia i leslimitacions de les regles que sembla usar elsistema.

• Referencies bibliografiques, si n’heu usat pera guiar el vostre estudi.

L’informe ha de tenir el nom iatpr4.html sies un document HTML, o iatpr4.pdf si es undocument PDF i ha d’estar enllacat des del docu-ment mestre index.html del portafolis.

4.6 Sistemes que es poden usar enlınia

La taula 2 (actualitzada en setembre de 2006) donauna llista dels traductors automatics que es podenusar, tot indicant el nom del sistema, els parells dellengues disponibles i l’URI.


• La practica es accessible des del documentmestre.

• L’informe esta en HTML o PDF i s’a-nomena iatpr4.html o iatpr4.pdfi es directament accessible a travesde l’URI https://cercador.dlsi.ua.es/iat/X/iatpr4.html ohttps://cercador.dlsi.ua.es/iat/X/iatpr4.pdf respectivament,on X es el NIF o el NIE sense la lletra final.

• Si es fa usant HTML, el documentiatpr4.html es valid.20


• L’informe segueix l’esquema de l’enunciat.

• Es compara un hipotetic model zero amb elsistema real.

• La redaccio del document es adequada (el tre-ball pot ser entes i reproduıt per una personaaliena a l’assignatura).

20Atencio: els documents HTML que genera OpenOffice.orgpoden no ser valids.

• L’analisi es adequada.

• Els exemples son clars i senzills, estan nume-rats i estan situats en el text en el lloc on s’hifa referencia por primera vegada.

• L’informe no inclou informacio prescindible(p.ex., valoracions sobre la qualitat de les tra-duccions).

• S’hi estudien casos interessants

5 Practica 5: Avaluacio de latraduccio automatica

[Sessions L8 i L9]

5.1 Introduccio

En aquesta practica elegireu un sistema de tra-duccio automatica accessible per Internet dels quehem estudiat en la practica 4 i un parell de llenguesi haureu de fer una avaluacio quantitativa de la qua-litat de les traduccions en brut que produeix per aaquest parell de llengues;21 l’avaluacio ha de con-siderar l’adopcio del sistema per part d’una empre-sa o institucio per a la disseminacio, amb postedicio(imagineu-vos que esteu assessorant-la en una si-tuacio real i concreta). Si hi ha mes d’un sistemade traduccio automatica per al parell de llenguesen questio, tambe podeu fer una avaluacio com-parativa entre els sistemes.

Aquesta practica, com la practica 4, es oberta,en el sentit que sereu vosaltres qui haureu de dis-senyar l’estrategia d’avaluacio, elegir els textos demanera que siguen suficientment grans i represen-tatius de la tasca elegida, definir la mesura o el ba-rem quantitatiu que usareu per a puntuar la quali-tat, detectar possibles limitacions de la vostra es-trategia d’avaluacio, etc. Per descomptat, us po-deu basar en la informacio que s’haja discutit enles classes de teoria i consultar el professorat.

Per aixo, haureu de recollir dades, analitzar-lesi, finalment, escriure un breu informe (en catala oen espanyol) que publicareu en el vostre portafolisd’Internet.

Heus acı alguns exemples d’indicadors quanti-tatius de la qualitat:

21El professorat us demana que en la mesura del possible, lallengua d’arribada siga l’espanyol o el catala.

21

NOM DEL SISTEMA PARELL(S) URIinterNOSTRUM ca–es, es–ca http://www.internostrum.comApertium ca–en, ca–eo, ca–es, ca–fr,

ca–oc, ca–pt, en–ca, en–es,es–ca, es–en, es–eo, es–fr,es–gl, es–oc, es–pt, fr–ca,fr–es, gl–es, gl–pt, oc–ca,pt–ca, pt–es, pt–gl, ro–es

http://apertium.org

Translendium ca–en, ca–es, ca–fr, de–en,de–es, de–fr, de–ru, en–ca,en–de en–es, en–fr, en–it,en–ru, es–ca, es–de, es–en,es–fr, fr–ca, fr–de, fr–en,fr–es

http://www.translendium.com/ (ferclic sobre Demo de traduccio)

Babelfish el–en, el–fr, en–de, en–el,en–es, en–fr, en–it, en–ja,en–ko, en–nl, en–pt, en–ru,en–zh, fr–de, fr–el, fr–en,fr–es, fr–it, fr–nl, fr–pt,it–en it–fr, ja–en, ko–en,nl–en, nl–fr, pt–en, pt–fr,ru–en, zh–en

http://babelfish.altavista.com

Freetranslation de–en, en–de, en–es, en–fr,en–it, en–ja, en–nl, en–no,en–pt, en–zh, es–en, it–en,ja–en, nl–en, pt–en, ru–en

http://www.freetranslation.com

Reverso de–en, de–fr, en-de, en–es,en–fr, en–it, en–ru es–en,es–fr, fr–de, fr–en, fr–es,fr–it, it–en, it–fr, ru–en

http://www.reverso.net

El traductor de Go-ogle*

ar–en, de–en, de–fr, en–ar,en–de, en–es, en–fr, en–it,en–ja, en–ko, en–pt, en–zh,es–en, fr–de, fr–en, it–en,ja–en, ko–en, pt–en, zh–en

http://translate.google.com

Taula 2: Alguns traductors automatics disponibles en lınia. Les abreviatures usades per a les llengues sonels codis ISO-639 (de dues lletres) corresponents (http://www.loc.gov/standards/iso639-2/php/code_list.php). Aquesta llista pot no estar actualitzada. (*) Google usa traduccio automatica estadıstica.

22

• La quantitat mınima de mots que cal esbor-rar, substituir o inserir per convertir la traduc-cio en brut en una traduccio adequada per alproposit previst, expressada com a percentat-ge del nombre total de mots de la traduccio enbrut.22

• El temps necessari per per convertir la traduc-cio en brut en una traduccio adequada per alproposit previst, expressat, per exemple, enminuts per cada 1.000 mots del text en brut.

Ja veieu que haureu de fer alguna regla de tres,perque els textos no seran sempre ni de 100 ni de1.000 paraules.

Una manera de saber si la quantitat de textque heu avaluat es representativa es estudiar, perexemple, si els indicadors varien molt de la prime-ra meitat del text a la segona meitat. Aixo tambete implicacions a l’hora de presentar els resultats.Per exemple, no te sentit dir que la postedicio re-quereix 52 minuts i 29 segons per cada 1.000 mots(amb tanta exactitud) quan aquest indicador per ala primera meitat del text es 49 minuts i 21 segonsi per a la segona meitat es 55 minuts i 37 segons.Potser fora mes logic dir “al voltant de 50 minutscada 1.000 mots”.

Podeu fer la practica individualment o en grupsde dues persones; en aquest ultim cas, publiqueuun informe identic en els dos portafolis. Sigueuconscients que l’avaluacio d’un informe realitzatper dues persones sera obviament mes exigent quela d’una. El professorat podra formular qualsevolpregunta sobre l’informe a qualsevol de les perso-nes autores per a comprovar la veracitat de l’auto-ria declarada.

5.2 Estructura de l’informe

L’informe que publicareu en el vostre portafolisweb ha de tenir un estil professional i objectiu iha d’estar escrit de manera que una persona ex-terior a l’assignatura el puga entendre i reproduircompletament el vostre treball, independentmentd’aquest enunciat, i seguint en la mesura del pos-sible el format d’un article en una revista especi-alitzada. Podeu redactar-lo usant OpenOffice.orgi exportar-lo com a PDF, pero potser es suficient

22De vegades, aquest indicador s’anomena word error rate otaxa d’error per mot.

usar un document HTML escrit amb el redactor deSeaMonkey. Es valorara molt la claredat i la breve-tat de l’informe; no s’acceptaran informes sense unnivell mınim de correccio linguıstica i d’estil o queno seguisquen les convencions tipografiques usu-als. Si useu OpenOffice.org, heu d’aplicar el queheu apres en la practica 2 sobre estils.

L’informe ha de recollir almenys les seguents in-formacions:

• Un tıtol clar i explicatiu, el nom de les per-sones que l’han realitzat, l’adreca de correuelectronic de cada una d’elles, la data d’es-criptura de l’informe, etc.

• L’objectiu d’aquest treball, descrit clarament iamb les vostres paraules.

• Una identificacio clara del sistema de tra-duccio automatica usat (incloent el parell dellengues) i com s’hi ha d’accedir (URI, etc.).23

• Una identificacio clara de la situacio concretade traduccio automatica per a la disseminacioque s’aborda.

• Una descripcio de la metodologia o de l’es-trategia usada per a avaluar el sistema: coms’han elegit els textos, per que, quina mesurao ındex de qualitat s’usa per a valorar la qua-litat dels textos i com s’ha calculat.

• Limitacions conegudes del sistema d’avalua-cio que heu dissenyat.

• Resultats de l’avaluacio: quantitatius i quali-tatius.24

• Conclusions, si n’hi ha.

• Referencies bibliografiques, si n’heu usat pera guiar el vostre estudi.

• Un apendix amb els textos originals, les tra-duccions en brut, i, si n’heu fet, les traducci-ons corregides o marcades (aquests textos po-den ser fitxers a banda, enllacats i publicats enel portafolis com a documents separats).

23Si A i B son dues llengues, el parell A − B es diferent delparell B −A. No canvieu de parell durant el treball.

24Si necessiteu comptar quants mots te un text, podeuusar OpenOffice.org: en el menu Fitxer, elegiu l’opcioPropietats: la informacio la trobareu en la pestanyaEstadıstica.

23

L’informe tindra el nom iatpr5.html si es undocument HTML, o iatpr5.pdf si es un docu-ment PDF i haura d’estar enllacat des del docu-ment mestre index.html del portafolis.


• La practica es accessible des del documentmestre.

• L’informe esta en HTML o PDF i s’a-nomena iatpr5.html o iatpr5.pdfi es directament accessible a travesde l’URI https://cercador.dlsi.ua.es/iat/X/iatpr5.html ohttps://cercador.dlsi.ua.es/iat/X/iatpr5.pdf on X es el NIF oel NIE sense la lletra final.

• S’hi inclouen els textos original, traduıt enbrut i corregit en format de text pla (.txt) iaquests textos estan convenientment enllacatsdes del document mestre o des de l’informe.

• Si es fa usant HTML, el documentiatpr5.html es valid25.


• L’informe te l’estructura adequada (segonss’indica en l’enunciat).

• El sistema i el parell de llengues estan clara-ment identificats.

• La metodologia esta clarament explicada (demanera que siga reproduıble) i justificada.

• La situacio concreta d’us de la traduccio au-tomatica esta ben descrita i es creıble.

• S’hi ha fet una avaluacio quantitativa de laqualitat.


6 Practica 6: Memories de tra-duccio

[Sessions L10 i L11]

6.1 Introduccio

En els sistemes de traduccio automatica que hemestudiat fins ara, el programa traductor produıa,seguint un conjunt de regles i algorismes basatsen coneixements linguıstics, una traduccio en llen-gua meta per a un text escrit en llengua origen. Enaquesta practica, en canvi, considerarem una al-tra forma d’utilitzar els ordinadors en tasques detraduccio i utilitzarem un programa de traducciohumana assistida per ordinador basat en les ano-menades memories de traduccio.

Hi ha molts programes comercials de traduccioassistida per ordinador. En aquesta practica, encanvi, usarem un programa gratuıt i de codi obert,anomenat OmegaT, el qual pot constituir una al-ternativa interessant als programes comercials enel vostre treball.

6.1.1 OmegaT

OmegaT (http://www.omegat.org) es un pro-grama de traduccio assistida per l’ordinador (ba-sat en memories de traduccio) que te les carac-terıstiques seguents:

• El programa es de lliure distribucio i decodi obert. Es pot descarregar del webdel programa (http://www.omegat.org/es/downloads.html). Cal descarregar“OmegaT para Windows sin JRE” (versioactual: OmegaT_1.7.3_04_Without_JRE.zip). Les explicacions que es donen en aquestenunciat es refereixen als menus en catala. Elprograma intenta detectar la llengua preferi-da del sistema operatiu i l’usa.26

• El programa esta escrit en Java; aixo vol dirque es pot usar sobre qualsevol sistema ope-ratiu, sempre que s’hi haja instal·lat l’entornd’execucio de Java (Java runtime environment),

26Per a executar-lo en catala podeu teclejar java-Duser.language=ca -jar=OmegaT.jar en l’interpretd’ordres del vostre sistema.

24

disponible per a la majoria dels sistemes ope-ratius (s’hi instal·la de vegades conjuntamentamb alguns navegadors d’Internet).

• El programa es molt senzill (alguns dirien querudimentari) i molt menut (es pot instal·lar iportar en una memoria USB).

• El programa es capac de traduir textos plansen UTF-8 (.txt) i ISO-8859-1 (.txt1), hiper-textos HTML i XHTML (.html) i fitxers d’O-penOffice.org 1.1 o superior (.odt, .sxw). Sies volen traduir documents de Word o d’altresprocessadors de textos, s’ha de fer a travesd’OpenOffice.org.

• El programa genera memories de traduccio enformat TMX27 adequades per a altres progra-mes de memoria de traduccio.

• El programa usa traduccions de segments jarevisats del text actual per a generar pretra-duccions actualitzades dels segments segonses van visitant.

Algunes limitacions d’OmegaT:

• El programa no incorpora un alineador de bi-textos (assumeix que qui tradueix comenca desde zero i vol fer mes eficient la seua faena usantOmegaT per a evitar traduir text repetit); coma contrapartida, pot llegir fitxers TMX de laversio 1.1 produıts per altres programes. Per apal·liar aquesta limitacio, en aquesta practicausarem el programa bitext2tmx, tambe de codiobert, ens pot ajudar a alinear dos textos queson un traduccio de l’altre i generar un fitxerTMX 1.1 (vegeu la seccio 6.3.2).

• La interfıcie d’us es bastant espartana, compa-rada amb la d’altres programes de traduccioassistida.

• OmegaT nomes te un suport molt limitat deconsulta de glossaris o terminologia per a mi-llorar les pretraduccions (tan limitat que noel considerarem en aquesta practica) i de mo-ment no es capac de fer substitucions simplesde quantitats numeriques quan aquestes sonla unica diferencia entre la frase a traduir i al-guna de les frases de la memoria.

27TMX, translation memory exchange, es un format estandardd’intercanvi de memories de traduccio (http://www.lisa.org/tmx).

Per a saber mes coses sobre OmegaT, podeu visitarel web del programa http://www.omegat.org,que inclou revisions crıtiques de diversosa autorsTambe pot ser interessant llegir un article de MarcPrior, disponible en http://www.accurapid.com/journal/23linux.htm, que parla d’unade les primeres versions del programa.

Reiterem que OmegaT es un programa molt sen-zill i encara en desenvolupament, i que no es potcomparar amb els programes comercials, encaraque us pot ser molt util. Com es diu en el web d’O-megaT,

OmegaT no es especialment difıcil d’ins-tal·lar o d’usar pero sı que requereix lavoluntat de llegir i seguir les instruccions.Si teniu una aversio natural a llegir ins-truccions, i la vostra aproximacio al pro-gramari nou es fer clic sobre tots els bo-tons que veieu fins que passa alguna cosasimilar a l’efecte desitjat, potser OmegaTno es el que busqueu.

Pero com que en l’assignatura l’hem d’usar per afer aquesta practica, llegiu i seguiu atentament lesinstruccions.

6.2 Esquema de la practica

En aquesta practica, a la qual dedicarem dues ses-sions, farem les operacions seguents, tıpiques deltreball amb memories de traduccio:

1. Instal·larem tot el programari necessari: elprograma de traduccio assistida OmegaT i l’a-lineador bitext2tmx (apartat 6.3).

2. Alinearem amb bitext2tmx un text OpenOf-fice.org amb la seua traduccio (ja existent)i generarem una memoria de traduccio.Caldra fer alguns preparatius i transformaci-ons (apartat 6.4)

3. Iniciarem un nou projecte de traduccioamb OmegaT: proveırem OmegaT amb du-es memories de traduccio, la que acabem decrear i una altra que us passara el profes-sorat. Despres traduirem el nou text ambla memoria. Com a resultat, tindrem unamemoria de traduccio i un text traduıt enOpenOffice.org. (apartat 6.5).

25

6.3 Instal·lacio

S’assumeix que teniu instal·lat OpenOffice.org.

6.3.1 Instal·lacio de Java i d’OmegaT

Abans de res, heu de comprovar que teniu ins-tal·lada una versio recent (1.4 o superior) de l’en-torn d’execucio de Java en el vostre ordinador.Potser una manera molt directa de comprovar-hoes descarregar-vos de www.omegat.org l’ultimaversio d’OmegaT (sin JRE) i descomprimir-la enun directori prac6 que creareu en algun lloc deldisc dur o de la vostra memoria USB.28 Si fentdoble clic sobre l’arxiu OmegaT.jar o obrint-lodes de dins d’un navegador s’executa el progra-ma, i us apareixen diverses finestres, no heu defer res.29 Si no, heu d’anar a http://java.com/es/, descarregar-vos-el (si heu d’elegir, que siga“Fuera de lınea”), i seguir les instruccions, o bebaixar-vos la versio d’OmegaT “amb JRE”.

6.3.2 Instal·lacio de l’alineador bitext2tmx

El programa bitext2tmx (http://bitext2tmx.sourceforge.net) no forma part del pa-quet OmegaT pero el necessitarem. Obriu unnavegador i baixeu-vos la versio 0.9 des dehttp://www.sourceforge.net/projects/bitext2tmx/, pestanya Download, opcio Browseall packages, clic sobre bitext2tmx, clic sobre 0.9 i clicsobre bitext2tmx.zip;30 descomprimiu-lo demanera que tots els fitxers vagen dins del mateixdirectori on abans s’ha instal·lat OmegaT (prac6).

6.4 Creacio d’una memoria de traduc-cio a partir d’un text i la seua tra-duccio

En aquesta practica traduirem textos amb infor-macio tecnica sobre telefons mobils, de l’angles o

28Si el fitxer no es descomprimeix automaticament,instal·leu-vos el programa 7zip, disponible en SoftCatala(http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:7-Zip)o directament des del web de 7zip (http://www.7-zip.org/).

29En algun sistema es possible que hageu de fer doble clicsobre l’arxiu Omegat.bat.

30O directament de http://downloads.sourceforge.net/bitext2tmx/bitext2tmx.zip.

del frances a l’espanyol. Per a traduir les especi-ficacions d’un nou telefon mobil, el P2000, apro-fitarem la versio anglesa o francesa i la versio es-panyola de les especificacions del Z741 per a crearuna memoria de traduccio. Podeu veure un esque-ma d’aquesta part del proces en la figura 1

6.4.1 Descarrega de fitxers

Descarregueu-vos al vostre directori prac6 els fit-xers OpenOffice.org seguents:

• L’original http://www.dlsi.ua.es/

˜mlf/iat/prac6/z741en.odt (angles)o http://www.dlsi.ua.es/˜mlf/iat/prac6/z741fr.odt (frances).

• La traduccio a l’espanyol http://www.dlsi.ua.es/˜mlf/iat/prac6/z741es.odt .

6.4.2 Preparacio i conversio dels fitxers

Obriu el fitxer original (z741en.odt oz741fr.odt) amb OpenOffice.org. Ara, elguardarem com a fitxer de text pla codificat enUTF-8: anirem al menu Fitxer → Anomena idesa, i el guardarem amb el mateix nom peroen Tipus de fitxer seleccionarem Text encoded (.txt)i clicarem sobre la casella Edita la configuracio defiltres / Edit filter settings. Quan fem clic sobreDesa, ens apareixera un quadre de Propietats onseleccionarem, com a Lletra, Unicode (UTF-8) i coma Salt de paragraf, CR i LF. Quan cliquem sobreD’acord, ens guardara el fitxer (z741en.txt oz741fr.txt). Assegureu-vos que el guardeu enel vostre directori prac6.

Feu el mateix amb la traduccio z741es.odt.

6.4.3 Creacio de la memoria de traduccio

Per a crear la memoria de traduccio a partir delfitxer original (z741en.txt o z741fr.txt) i eltraduıt z741es.txt, usarem el programa alinea-dor bitext2tmx. Feu-ho aixı:

1. Aneu al vostre directori prac6.

2. Feu doble clic sobre bitext2tmx.jar i se usobrira el programa bitext2tmx.

26

z741en.odt→

conversioambOpen-Office.org

→ z741en.txt→

z741es.odt→

conversioambOpen-Office.org

→ z741es.txt→

alineador-correctorassistitbitext2tmx

→ Memoriaz741enes.tmx

Figura 1: Esquema del proces de conversio i alineament dels textos z741en.odt i z741en.odt per a crear lamemoria de traduccio z741enes.tmx (els noms de fitxer per a la traduccio frances–espanyol tenen fr en comptesde en).

3. Si els menus estan en angles aneu al menuTools → Options → Language i elegiu elcatala.

4. Aneu al menu Eines → Configuracioi activeu l’opcio Tallar per salt delınia.

5. Aneu al menu Arxiu → Obrir. Selecci-oneu el text origen o font (z741en.txt oz741fr.txt) i meta (z741es.txt) i indi-queu l’idioma (angles o frances i espanyol, res-pectivament), i la codificacio (els dos sonUTF-8).

6. Feu clic sobre Acceptar

7. Veureu el text en dues columnes, l’esquerraper al text origen o font i la dreta per al textmeta, amb un segment per fila.

8. Useu les tecles que hi ha davall de cada co-lumna per a Unir dos segments en un, Elimi-nar un segment o Tallar un segment en dos finsque els textos estiguen alineats, es a dir, finsque cada segment estiga al costat de la seuatraduccio. Si us equivoqueu, podeu Desfer. Sivoleu tornar a comencar, feu clic en Avortar.

9. Quan hageu acabat, feu clic sobre Guardari guardeu la memoria de traduccio resul-tant en el vostre directori prac6 amb elnom z741enes.tmx o z741fres.tmx se-gons quina haja estat la vostra llengua origen.

Ara ja teniu una memoria de traduccio on es guar-den les unitats de traduccio corresponents als do-cuments del model z741. Podeu obrir-la amb

el bloc de notes o amb algun navegador recent iexaminar-la. Veureu:

• Que el document te com a element arrel tmx.

• Que dins de tmx hi ha un encapcalamentheader amb informacio sobre el fitxer i uncos body que conte les unitats de traduc-cio tu, cada una amb un identificador unictuid=.

• Que les unitats de traduccio tu es componende variants tuv, cada una per a una llengualang=, que contenen un seg amb el segmentde text corresponent.

6.5 Creacio d’un projecte de traduc-cio i traduccio d’un text nou

Per a traduir un text nou, primer hem de cre-ar un projecte de traduccio amb OmegaT. Aneual vostre directori prac6 i feu doble clic sobreOmegaT.jar.31 Us apareixeran diverses fines-tres: entre elles, Visor de concordances ide glossari.

6.5.1 Creacio d’un nou projecte

Aneu al menu Fitxer → Crea un projectenou. Aneu al vostre directori prac6. En la lıniaNom del fitxer o equivalent, indiqueu mobils iaccepteu. OmegaT us respon amb un dialeg enel qual podeu especificar els directoris del pro-jecte i les llengues origen i meta. No canvieu

31En algun sistema es possible que hageu de fer doble clicsobre l’arxiu Omegat.bat .

27

els directoris (pero fixeu-vos-hi: seran subdirecto-ris d’prac6\mobils). Seleccioneu la llengua ori-gen (en o fr) i la llengua meta (es) i assegureu-vos que l’opcio “Habilita la segmentacio per fra-ses” esta activada32 abans d’acceptar. El progra-ma us obri una finestra de “Fitxers del projecte”.Tanqueu-la, i tanqueu tambe OmegaT.

6.5.2 Col·locacio dels fitxers en el directoridel projecte

Ara situarem els fitxers que necessitem per a fer latraduccio en el directori corresponents del projec-te, es a dir, les dues memories de traduccio corres-ponents a textos similars.

1. Pero abans, descarregueu-vos el fit-xer d’especificacions original del mo-del P2000 (http://www.dlsi.ua.es/˜mlf/iat/prac6/p2000en.odt ohttp://www.dlsi.ua.es/˜mlf/iat/prac6/p2000fr.odt) i guardeu-lo en elvostre directori prac6.

2. Copieu la memoria de traduccio que heu ge-nerat per al model z741 (z741enes.tmx oz741fres.tmx) del directori prac6 al direc-tori de memories de traduccio del projecte:prac6\mobils\tm.

3. Descarregueu-vos una altra memoria detraduccio (http://www.dlsi.ua.es/˜mlf/iat/prac6/m988enes.tmx ohttp://www.dlsi.ua.es/˜mlf/iat/prac6/m988fres.tmx) i guardeu-la tambeen el directori de memories de traduccio delprojecte: prac6\mobils\tm.

Nota: si no tinguereu una memoria de traduccioanteriorment, OmegaT tambe us permetria traduirles frases del text una a una a ma. OmegaT crea imante una memoria de traduccio que guarda enel directori principal del projecte per a futures tra-duccions del mateix projecte.

6.5.3 Traduccio del nou text

En la figura 2 podeu veure un esquema del proces.

32Les regles de segmentacio es poden modificar tambe desd’acı per a cada idioma

Ara usareu OmegaT per a traduir el nou text(les especificacions del mobil P2000) amb l’aju-da de les memories de traduccio instal·lades enel projecte. Aneu al menu → Obri i obriu,dins del vostre directori prac6\mobils el fitxeromegat.project. En una finestra anomenadaFitxers del projecte podeu carregar el fitxer corres-ponent al model P2000, que heu de traduir. El sis-tema el carregara i us mostrara el nombre de seg-ments (per exemple, 112). Tanqueu la finestra.

Ara veieu una pantalla on podeu traduir els seg-ments ajudant-vos de la memoria de traduccio.Per a traduir a ma un segment, nomes heu decol·locar el cursor entre <segment. . .> i <finalsegment>, fer-hi doble clic, i modificar el text.

Si OmegaT troba segments similars a l’actual enla memoria, els presenta, numerats, en el Visorde concordances. . . de la dreta, indicant ambcolors i percentatges les diferencies entre el seg-ment actual i els de la memoria, i ens en mostrales traduccions guardades. Si pensem que podemaprofitar la traduccio d’un segment de la memoriaper a traduir l’actual, podem elegir-la usant lescombinacions Ctrl-1 per a la primera, Ctrl-2 per ala segona, etc.33 i la combinacio Ctrl-R per a substi-tuir el text original per la traduccio de la memoria,que podem editar fins que siga satisfactoria.

La combinacio Ctrl-N ens porta al seguent seg-ment i la combinacio Ctrl-P a l’anterior; per asituar-nos sobre un segment concret, hem defer-hi doble clic. Quan hem acabat de traduirtot el document, seleccioneu Fitxer → Creaels documents traduıts i despres Fitxer→ Guarda i Fitxer → Tanca. Ja podeu eixird’OmegaT (Fitxer → Surt). El resultat estaen el vostre directori prac6\mobils\target ies diu igual que el fitxer inicial (p2000en.odt op2000fr.odt).

Obriu aquest fitxer amb OpenOffice.org i veu-reu la traduccio que acabeu de fer. Guardeu(Anomena i desa) el fitxer en el vostre directo-ri prac6 amb el nom p2000es.odt. Exporteu-latambe com a fitxer PDF p2000es.pdf.

Obriu (amb el bloc de notes o amb un navegador)les memories de traduccio mobils-level1.tmx(TMX versio 1.1), mobils-level2.tmx (TMXversio 1.4) i mobils-omegat.tmx (identic amobils-level1.tmx)que OmegaT ha creat en

33Eviteu fer-ho si no existeix la traduccio corresponent

28

p2000en.odt→ pretraduccioamb OmegaT →

p2000en.odtpretraduıt isegmentat

→ postedicio enOmegaT → p2000en.odt

completat

↑ UTs ↓ noves UTsMemoriesde traduccioz741enes.tmxim988enes.tmx

→Memoriade traduc-cio ampliadamobils.tmx

Figura 2: Esquema del proces de pretraduccio i postedicio del nou text p2000en.odt usant les memories de traduc-cio z741enes.tmx i p988enes.tmx (els noms de fitxer per a la traduccio frances–espanyol tenen fr en comptesde en).

prac6\mobils, hi podreu veure les noves uni-tats de traduccio que heu creat (si el bloc de noteso el navegador no entenen els caracters UTF-8, elsveureu malament).


• Hi ha un informe anomenat iatpr6.htmlamb URI https://cercador.dlsi.ua.es/iat/X/iatpr6.html (on X es el NIF oel NIE sense la lletra final), accessible a travesd’un enllac des del document mestre. El do-cument iatpr6.html explica breument elproces seguit en el treball practic realitzat in-cloent en el text de l’explicacio enllacos a totsaquests documents:

– Els documents originals correspo-nents al model z741, exportats com aPDF (z741en.pdf o z741fr.pdf, iz741es.pdf.

– El document TMX resultant de l’a-lineament dels documents correspo-nents al model z741 (que s’ha de dirz741enes.tmx o z741fres.tmx).

– El document TMX del model m988(m988enes.tmx o m988fres.tmx).

– El document original corresponent almodel p2000, exportat com a PDF(p2000en.pdf o p2000fr.pdf).

– La traduccio corresponent(p2000es.pdf)

– El document TMX resultant de tot el tre-ball (mobils.tmx).

• El document iatpr6.html es valid.


• El document esta ben traduıt

• El document traduıt presenta correctament laimatge

• La redaccio de l’informe iatpr6.html esadequada

• L’informe descriu be l’objectiu i els passos dela practica

• L’informe analitza els diferents tipus deconcordanca observats durant la traduccio deles especificacions del mobil p2000.

• L’informe inclou una breu crıtica d’OmegaTi bitext2tmx i idees sobre com millorar-los ocom usar-los. Es important llegir la documen-tacio (ajuda) del programa abans d’escriurel’informe.

A Informe d’autoavaluacio(obligatori)

Heu de presentar un unic document d’auto-avaluacio a mitjan quadrimestre (el 28 de novem-bre de 2009), que completareu i tornareu a presen-tar al final (el 20 de gener de 2010, o, si no supereu

29

aquesta part, el 6 de juliol de 2010) , on explicareu,molt concisament:

• com han evolucionat les vostres habilitats iconeixements sobre informatica aplicada a latraduccio

• que heu apres en cada treball de laboratori —explicant amb les vostres paraules els objec-tius de cada practica— i en cada bloc de secci-ons d’aula

• on creieu que heu de fer mes esforc

• les preocupacions que pugueu tenir

• la relacio que pot tenir tot aixo amb la vostrafutura professio

• Els informes i els resultats de cada un dels tre-balls practics que s’assignaran en el laborato-ri.

Aquests documents han d’estar com a mınim en lapart privada.

Requisits tecnics que han de complir els infor-mes d’autoavaluacio per a ser tinguts en compte(si no es compleix algun dels requisits, la qualifi-cacio d’aquesta part sera zero):

• Els autoinformes son accessibles des del do-cument mestre.

• Es presenten en HTML o PDF.

• Si es presenten en HTML, son valids.34

Aspectes que es valoraran en els informesd’autoavaluacio:

• S’hi descriu l’evolucio de les vostres habilitatsi coneixements

• S’hi explica el que heu apres en cada blocd’aula i de laboratori

• S’hi parla de preocupacions i motivacions

• S’hi parla de la relacio de l’assignatura amb elfutur treball professional

• El document es concıs pero complet.


B Part publica del portafolis(opcional)

La part publica del portafolis es opcional i servira:

• per a compartir amb la resta de la classe qual-sevol material (vostre, o trobat en la xarxa)que puga ser util en l’assignatura;

• per a mostrar a futurs empleadors o clients elque heu apres sobre Informatica Aplicada a laTraduccio.

Requisits tecnics que ha de complir la partpublica del portafolis (si no es compleix algun delsrequisits, la qualificacio d’aquesta part sera zero):

• El document mestre del portafolis public esaccessible des del document mestre de la partprivada.

• El document mestre del portafolis public s’a-nomena index.html i es accessible directa-ment a traves de l’URI http://cercador.dlsi.ua.es/pubX/ , on X es el NIF o elNIE sense la lletra final.

• Tots els documents del portafolis public estanen HTML o en PDF.

• Si es presenten en HTML, son valids.35

Aspectes que es valoraran de la part publica:

• El contingut es adequat; es a dir, conte aspec-tes d’interes public —per a la resta de l’alum-nat, per a persones exteriors a l’assignatura—i no conte aspectes interns de l’assignatura.

• Serveix com a portafolis professional; es a dir,per a mostrar a futurs clients o empleadorsel que heu apres sobre informatica aplicada ala traduccio, perque conte una descripcio pro-fessional (sincera, es clar) de les vostres habi-litats informatiques, com la que inclourıeu enun curriculum vitae.


30

C Documents XML ben formats

Heus acı algunes de les caracterıstiques que fanque un document XML estiga ben format, es a dir,siga un document XML i no una altra cosa:

• Cada etiqueta d’inici d’element de la for-ma <nom>, <nom atribut=valor>, <nom atri-but=valor atribut=valor>, etc. (amb zero o mesassignacions de valors a atributs) ha d’es-tar emparellat amb una etiqueta de final d’e-lement de la forma </nom>, sense atributspero amb el mateix nom. Si l’element esbuit, <nom. . .></nom>, tambe es pot escriure<nom. . ./>

• Un element pot contenir qualsevol nombred’elements.

• Els elements no es poden solapar o cre-uar: no es possible escriure, per exem-ple, <a>text<b>mes text</a>mes textencara </b>.

• El document conte nomes un element arrelque conte tots els elements del text.

• El document pot contenir comentaris entre o instruccions de processamentdel tipus <?nom. . .?> en qualsevol lloc excep-te dins de les etiquetes.

• Els valors dels atributs han d’anar entre come-tes dobles "valor" o simples ’valor’.

• Un element no pot tenir dos atributs amb elmateix nom.

• Els caracters < i & no poden apareixer en eltext dels elements ni dels atributs (si es neces-siten aquests caracters s’han d’escriure < i&).

31