projecte de direcciÓ 2016-2020 · l’equip directiu finalitzarà el seu mandat l’any 2016,...
TRANSCRIPT
PROJECTE DE DIRECCIÓ 2016-2020
Escola Manuel Ortiz i Castelló
Juneda
Magí Serra Marsellés
Departament d’Ensenyament
Generalitat de Catalunya.
Febrer 2016.
Qui té un perquè per viure, acabarà trobant com...
Viktor Frankl, citant al filòsof Nietzsche.
El projecte de direcció no solament respon a uns procediments i/o tècniques, sinó que també cal
descobrir el perquè del mateix. La nostra tasca diària porta inequívocament implícit el perquè,
aquests són els alumnes, i hem d’esforçar-nos en ser el màxim d’eficients, per trobar el com, i fer
d’ells persones que busquen el perquè. (Base de qualsevol explicació causal i de sentit de vida)
INDEX
1.-INTRODUCCIÓ 1
2.-MARC NORMATIU 1
3.- DIAGNOSI DEL CENTRE I PROPOSTES DE MILLORA 2
3.1.- Context municipal, entorn social i econòmic proper 2
3.2.- Edifici: la distribució física i la utilització 2
3.3.- L’alumnat i el seu entorn familiar 3
3.4.- El professorat i l’equip directiu 5
3.5.- Diversitat i realitat sociolingüística 6
3.6.- Documents de centre 7
3.7.- Anàlisi de recursos i estructura organitzativa 8
3.7.1.-Àmbit pedagògic (indicadors, resultats CB, Avaluació diagnòstica) 8
3.7.2.-Àmbit organitzatiu i de gestió de personal 9
3.7.3.-Àmbit de gestió econòmica 10
3.8.-El consell escolar, els òrgans col·legiats, l’AMPA i l’Ajuntament 10
3.9.- Mecanismes de comunicació amb les famílies 11
3.10.-Anàlisi factors interns i externs del centre 12
3.11.-Relació ACR, (DAFO) factors interns i externs i propostes de millora 13
4.- OBJECTIUS I LA SEVA ALINEACIÓ AMB ELS PLANS DE GOVERN
14
5.- OBJECTIUS, ESTRATÈGIES I ACTUACIONS 15
6.- VISIÓ DE LA DIRECCIÓ i LIDERATGE DISTRIBUÏT 20
7.- INDICADORS DE PROGRÉS I AVALUACIÓ 23
8.- AVALUACIÓ DEL PROJECTE I RENDICIÓ DE COMPTES 28
9.- CONCLUSIONS I AGRAÏMENTS. 29
10.- BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA 30
1
1. INTRODUCCIÓ
Aquesta candidatura neix amb la ferma motivació de fomentar la millora de la tasca educativa dels i
les mestres, pares i mares, comunitat educativa i entorn, per fer dels nostres alumnes persones que
en un futur trobaran com superar els reptes que se’ls planteja.
S’ha redactat aquest projecte amb l’objectiu de donar continuïtat a la bona tasca feta i potenciar-la
vers els reptes de futur. Un referent directiu com el Sr. Jaume Felip, garanteix un punt de partida
òptim. A més s’incorporen a aquest projecte la Consol Badia (Cap d’Estudis) i la Cristina Reñé
(Secretària) amb una expertesa i trajectòria en tasques directives. Amb el convenciment que aquest
projecte és viu, engrescador i compromès, esperem poder donar continuïtat als projectes que s’estan
duent i obrir nous horitzons, fent-ne partícip a tota la comunitat educativa.
Annex 1: Síntesi del currículum del candidat
2. MARC NORMATIU
Aquest projecte ha estat elaborat en base a la normativa vigent:
Llei orgànica 2/2006 de 3 de maig, d’Educació (BOE núm. 106-04/05/2016).
Llei orgànica 8/2013 de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa.(BOE núm.
295-10/12/2013).
Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació de Catalunya. LEC. (DOGC núm. 5422-
16/07/2009).
Decret 102/2010 de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius. (DOGC núm. 5686-
05/08/2010).
Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centre educatius públics i del
personal directiu professional docent. (DOGC núm. 5753- 11/11/2010).
Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la
provisió dels llocs de treball docents. (DOGC núm. 6591- 27/03/2014).
Resolució ENS/189/2016, de 21 de gener, de convocatòria de concurs de mèrits per
seleccionar el director o directora dels centres educatius dependents del Departament
d’Ensenyament. (DOGC núm. 7048- 29/01/2016).
2
3. DIAGNOSI DEL CENTRE I PROPOSTES DE MILLORA
3.1. Context municipal, entorn social i econòmic proper.
L’Escola Manuel Ortiz i Castelló està situada a Juneda, un municipi de la comarca de les Garrigues,
amb una població aproximada de 3400 habitants. El municipi era majoritàriament agrícola, però
s’han agrupat les explotacions i actualment, ja representa una petit percentatge de l’activitat
econòmica. Existeix un bon nombre de comerços i serveis. Cal destacar tres grans empreses: dues
de derivats i elaborats agrícoles i ramaders, i una tercera de construcció.
A prop del municipi trobem una de les centrals Termosolars més grans d’Europa.
Al municipi existeixen 50 entitats i associacions locals, la qual cosa demostra un alt índex de
participació ciutadana en el municipi.
Destacar el centre APROMI (atenció a les persones amb disminució psíquica i/o física), dues
residències geriàtriques i també a nivell educatiu existeixen dues entitats: la Casa de Colònies la
Manreana (Granja-Escola) i el Camp d’Aprenentatge les Obagues.
Font: Web Ajuntament de Juneda.
3.2. Edifici: la distribució física i la utilització.
L’Escola s’estructura en tres edificis. La seva construcció s’ha realitzat en relació a les necessitats
sorgides durant els anys. Tres fases o etapes, per donar resposta a les diferents necessitats de canvis
educatius i de població escolaritzada.
Edifici de parvulari, d’una planta (consta de sis aules, tres grans i tres petites), serveis, aula de
psicomotricitat i una tutoria. Grups: P3, P4, P5 , tots doble línia.
Edifici central (7 aules, 1 aula d’idiomes, 1 despatx de direcció amb secretaria, arxiu, 1 aula E.
Especial, 1 Aula de tutoria i/o E. Musical). Grups: 6è, 5è i 3è, tots doble línia i un 4t.
3
Edifici del gimnàs i menjador (aula d’informàtica, biblioteca, gimnàs, menjador, cuina, sala de
professors, vestuari i dutxes, diversos despatxos de cicles, A.M.P.A i d’Educació Física). Grups: 1r
i 2n amb doble línia, 4t un grup.
Tots els edificis tenen accés al patí, bastant ampli i té també una pista esportiva. En general els
espais educatius són amplis després de les reformes realitzades aquest estiu. Hi ha l’aula
d’informàtica, un ordinador de taula per aula amb la seva PDI i dos carros d’ ordinadors portàtils.
3.3. L’alumnat i el seu entorn familiar
La matrícula actual total és de 331 alumnes, dividits en 123 alumnes d’educació infantil, a cicle
inicial 80 alumnes, a cicle mitjà 66 alumnes i a cicle superior 62 alumnes.
Els alumnes amb pares d’origen estranger representen aproximadament un 27%, però és destacable
en general bona integració a l’escola i al municipi, amb escolarització des de P-3 i amb resultats
òptims dins del grup classe en tots els nivells. En general, els pares nascuts al nostre país treballen
els dos, aportant un benestar econòmic a la majoria de les famílies. Tot i això la situació econòmica
actual ha comportat noves situacions i dificultats. Alguns del pares de nacionalitat estrangera han
patit amb més dificultats aquestes situacions d’atur, tot i això pocs han abandonat el municipi.
Destacar l’alt nivell d’ afiliació a l’AMPA. 99%.
Indicadors de context: La situació laboral activa per part dels pares portaria a suposar un
percentatge alt de matrícula al menjador escolar però és inferior al 10%. El servei és de càtering
subcontractat pel Consell Comarcal.
4
La nacionalitat i el país de naixement dels alumnes:
Font: Elaboració pròpia amb llistats d’alumnes 2015-16.
Destacaríem: Que el país de naixement dels alumnes tendeix a ser Espanya encara que la seva
nacionalitat sigui diversa. Per tant, podem afirmar que el col·lectiu estranger és un col·lectiu estable
en quantitat i arrelat al país. Si comparem les dades dels nascuts a Espanya a Primària ens demostra
que els alumnes de nacionalitat estrangera han nascut a Espanya i s’escolaritzen des de l’etapa
d’Infantil.
Les famílies immigrants de Juneda estan arrelades i no es detecta grans moviments d’arribada
(dades d’Infantil, país de naixement) i s’ escolaritzen des de l’etapa d’Educació Infantil.
L’índex de mobilitat de l’alumnat és molt inferior a la mobilitat en centres de la mateixa tipologia.
És 0,66% respecte a un 5,15% de mitjana. Això ens porta a ratificar un bon arrelament de les
famílies, independentment de l’origen. Aquestes famílies viuen i eduquen els seus fills a Juneda.
Facilitant el funcionament del centre i el procés E-A. Font: Indicadors de centre.
Previsions d’evolució de la matrícula.
5
El nombre d’alumnat d’Infantil i Primària ha augmentant o s’ha mantingut els darrers tres anys,
mantenint la doble línia. Segons les dades que tenim de l’Ajuntament i de l’Escola Bressol, es
produiran variacions de matricula en intervals que poden afectar la doble línia. Actualment s’està
construint a Juneda el Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) Garrigues i que podria afectar
amb un petit increment de matrícula d’alumnes amb n.e.e.
3.4. El professorat i l’equip directiu.
L’equip directiu finalitzarà el seu mandat l’any 2016, després d’haver aplicat el projecte de direcció
el període 2012-2016. L’organigrama directiu continuarà essent el mateix que l’anterior mandat,
menys el director que es jubilarà. El director completa una trajectòria d’aproximadament 30 anys al
càrrec.
El nombre total de mestres és 25 i mig, 19 tutors, una especialista de música, dos especialistes
d’Educació Física, dos especialistes d’anglès, una especialista d’educació especial, i un mestre de
religió (compartit amb un altre centre).
Situació laboral del professorat destinat al centre a juliol del 2015.
Professors Definitius Provisionals C. Serveis Interins Religió
25’5 17 8 0 0 0,5
Previsió de places que canviïn de situació els propers cursos: 3 jubilacions previstes durant aquest
curs.
Mestres d’edat compresa entre els 55-60 anys: 3 mestres.
3.5. Diversitat i realitat sociolingüística.
6
Com es desprèn de les característiques del municipi i dels orígens de la majoria, la llengua vehicular
a l’escola és el català, a més és per a la majoria la llengua vehicular a casa. Com he comentat
anteriorment existeix aproximadament un 30% d’alumnat que tenen els seus pares d’origen
estranger i per tant la llengua vehicular a casa és diferent del català.
3.6. Documents de centre.
(PEC, PAT, pla TAC, Projecte Lingüístic, Pla d’acollida als nous mestres...)
El PEC. S’observa la necessitat d’actualització, perquè la versió disponible a la que he tingut accés
hi ha dades de l’any 91. Considerant la importància que té el nou Decret d’Autonomia de centres i
el Decret de Direccions serà imprescindible actualitzar i revisar aquest document.
Segons la interpretació que escriu el Sr. Alberto del Pozo: “El projecte de direcció aprovat està
indissolublement lligat al projecte educatiu dels centres públics, fins al punt que és l’únic document
que inclou propostes de modificació i millora, total o parcial del PEC (art. 24.1 D_dir)”
L’actual PEC va ésser elaborat fa anys, per tant, vinculat a aquest PdD seria adient l’elaboració d’un
PEC adaptat al Decret 102/2010 i a la LEC.
S’hauria de realitzar una anàlisi diagnòstica de centre, com a document base podem utilitzar el que
en consta en aquest PdD.
En relació a projectes d’innovació educativa, actualment no en tenim cap de vigent, ni preparat.
S’ha de fixar amb claredat els objectius de futur de centre, en quatre àmbits, pedagògic,
organitzatiu, humà i institucional. Tots ells entrellaçats i amb fi comú amb els del PdD.
També ampliar els mecanismes de retiment de comptes del PEC i aplicar els del nou PdD.
7
Pla / projecte Revisat /
actualitzat
Continguts rellevants i/o
operatius
Propostes d’actualització
PEC
NO En relació al pdd i amb concurrència amb els docents i la comunitat
Educativa. Caldrà acordar línies metodològiques comuns, i les idees
rellevants del projecte lingüístic.
Projecte
lingüístic
Sí,
parcialment
Llengua catalana / castellana Establir complicitat entre el pla de govern. (PILE, projecte plurilingüe,
auxiliars de conversa) i el nostre.
Català - cohesió social.
Anglès – internacionalització de centre.
Pla TAC- noves estratègies- AICLE o CLIL. – Anglès.
NOF Sí Càrrecs , Coordinacions, Comissions,
Òrgans, Convivència, Col·laboració
Comunitat educativa.
Marc general i de funcions de coordinadors i de comissions. Proposta de
concreció d’alguns dels plans afectats per les comissions.
PAT Sí Carta de compromís educatiu
Engegar la participació d’assemblees
d’alumnat
Actualitzar-ho amb les orientacions del PdD, temps d’esbarjo, tutories,
orientacions cooperatives i valors democràtics.
L’impuls podria anar dirigit en donar una bona base dels valors democràtics i
participatius que imperen en el municipi, com es desprèn del seu alt índex
d’associacions i entitats.
Pla TAC Sí Blog/web de centre
Manteniment del sistema
Aplicació de les noves orientacions
Document essencial pel desplegament de la recent dotació de PDI que
aporten Ajuntament – AMPA. Planificar el futur dels ordinadors a l’aula.
Llibre digital i activitats TAC. Valorar millorar la xarxa.
Pla de formació Sí Fic – “El mètode científic i la seva
aplicació a l’aula”(UB).
Fic – “ Taller TAC” Joan Jordi
Vitores.
Planificar en funció de les necessitats dels docents activitats que millorin la
practica educativa i la salut física i mental dels docents.
Pla d’acollida
mestres
Sí Operatiu Mantenir
Pla d’atenció a
la diversitat
Sí Operatiu nou (2015-16) Planificació de l’atenció de l’alumnat amb les diferents necessitats. Altes
capacitats, baix rendiment escolar i acollida d’alumnat.
8
3.7. Anàlisi de recursos i estructura organitzativa
3.7.1. Àmbit pedagògic.
Índex d'alumnes que superen les competències: prova de 6è de primària (globals)
Per l’anàlisi dels resultats globals de les competències s’han agregat els tres nivells que actualment
es consideren que superen la prova. (Nivell alt, nivell mitjà-alt i nivell mitjà-baix). Com s’observa
en els resultats per competències el centre es manté per sobre de la mitjana de Catalunya en totes les
competències.
Si analitzéssim els resultats de nivell alt i mitjà-alt els resultats encara serien més positius i els
diferencials serien més grans.
Entrant a fons en la concreció de l’anàlisi, els resultats més positius s’obtenen en expressió escrita
de llengua catalana amb nivell baix. I l’única dada per sota de la mitjana s’obté en comprensió
lectora en llengua castellana respecte de la mitjana de centres.
Font: Competències Bàsiques i Avaluació Diagnòstica. Annex 2.
A nivell de centre la prioritat pedagògica és la millora de resultats educatius.
D’altra banda no existeix una metodologia unificada a nivell de centre, cada docent en relació a la
seva àrea va treballant els continguts. Però existeixen acords de treball sistemàtic de lectura,
d’expressió escrita, del càlcul mental (quinzet) i metodologia científica.
9
S’estan acabant d’introduir les pissarres digitals a totes les aules, el proper curs totes les aules
disposaran de PDI. Font: Acta claustre.
L’aula d’informàtica està dotada amb 9 ordinadors de sobretaula. Es disposa també de dos carros
amb 15 portàtils, encara que s’estan quedant obsolets i en algunes aules del centre presenten
dificultats de connectivitat, per saturació de la xarxa interna.
Biblioteca: A nivell de centre es programa setmanalment a l’horari que els alumnes vagin una sessió
a la biblioteca, allí es treballa la lectura, el préstec de llibres (lectura a casa) i la comprensió lectora
mitjançant unes fitxes elaborades, a final de curs es realitza un tasca de reconeixement a l’alumnat
que ha completat la Piràmide de lectura. (lectura mínima d’una quantitat de llibres del seu nivell)
Entre altres, també es participa en l’Atrapallibres (4t, 5è i 6è) i en el projecte comú de lectura de la
Xarxa de Biblioteques Escolars. (Actualment Pinotxo).
Anualment es realitza un projecte interdisciplinar i aquest any ha vessat sobre la temàtica dels
personatges i éssers fantàstics. Entre d’altres també es participa en el Pla Català de l’Esport, sortides
locals, comarcals, colònies ...
3.7.2. Àmbit organitzatiu i de gestió de personal
El clima de treball és òptim, el curs escolar s’organitza sobre la base de les directrius i objectius que
fixa l’equip directiu contemplats al pla anual i correctament informats a l’inici de curs. La fixació
dels objectius emanen de l’autoavaluació de proves internes (ACL, dictats Galí i càlcul mental
“Quinzet”) i proves externes (Competències Bàsiques i Avaluació Diagnòstica).
A nivell de coordinació, els dilluns, els coordinadors de cicle es reuneixen amb l’equip directiu.
Acorden i validen els acords dels cicles. Es fan extensives als altres cicles les noves propostes per si
s’incorporen o s’adapten a elles. Es programen les actuacions i/o informacions de la setmana,
s’informa també dels acords de les diferents comissions. A la reunió de cicle els coordinadors donen
les informacions i/o parlen dels temes proposats per l’equip directiu.
10
El centre s’organitza en comissions de treball (Biblioteca, Diversitat, TAC, Festes, Revista, Pla
d’Esports) els membres es reuneixen prèvia convocatòria, en funció de les necessitats i les
actuacions. Es redacta una acta dels acords presos.
3.7.3. Àmbit de gestió econòmica.
El pressupost al centre l’elabora la secretaria amb l’equip directiu i n’informa primer al claustre i
després s’aprova al consell escolar. Durant l’exercici no es té informació actualitzada sobre el nivell
d’execució del pressupost, amb l’excepció d’algun fet rellevant que comporti modificació. Les
gestions de pagament i cobrament les realitzen en la seva totalitat l’equip directiu.
L’ import total que es contempla al tancament de 2015 en l’apartat d’ingressos és 15.311 €.
3.8. El consell escolar, els òrgans col·legiats, l’AMPA i l’Ajuntament
El consell escolar es reuneix tres vegades per curs, i/o les que es convoquin extraordinàries.
Format: pel Director com a president, secretari, quatre representants de mestres, dues representants
de pares/mares, un representant de l’AMPA i un representant de l’Ajuntament.
Els claustres es realitzen els prescriptius i algun extraordinari.
En la relació amb l’AMPA existeixen punts forts que vertebren l’eix principal de la seva tasca. En
destacaria el programa de la socialització dels llibres de text i la clara aposta pels propers anys en
relació a la dotació de portàtils que permetrà reduir el nombre de llibres de text i potenciar els carros
d’ordinadors.
L’índex de famílies associades a l’AMPA és molt alt, mentre la mitjana en centres de la mateixa
complexitat.
Font: Indicadors de centre.
La relació amb l’Ajuntament es percep fluida i amb voluntat per realitzar millores al centre.
L’Ajuntament dota econòmicament a l’AMPA i s’ha treballat per arribar a l’acord per finançar i
digitalitzar les aules (PDI).
11
L’Ajuntament cedeix espais i/o equipaments municipals com la pista Parc Alegria, el Teatre Foment
(on hi ha un escenari i megafonia per la realització de festes).
3.9. Mecanismes de comunicació amb les famílies.
A principi de curs es realitzen reunions explicatives amb els tutors, primer a nivell de cicle i després
amb el tutor de grup. També hi assisteix el director realitzant la presentació del centre i els
objectius/propostes més rellevants per aquell curs.
Normalment es realitzen durant el curs una tutoria amb els pares, i/o les que el tutor i/o les famílies
considerin necessàries.
Els mecanismes de comunicació amb les famílies en el nostre centre es basen els correus electrònics
en general i atenent a les famílies que demandin comunicació en paper.
3.10. Anàlisi factors interns i externs del centre
Sobre l’anàlisi de la memòria anual, la programació general anual i les evidències observades, he
elaborat un registre de punts forts i febles del centre i les conclusions són les següents:
- Es rellevant considerar l’AMPA com a nexe positiu, per potenciar la tasca dels docents i la imatge
del centre a tota la comunitat educativa. L’alt percentatge d’ afiliació permet cohesionar a totes les
famílies sota un mateix paraigües independentment de l’origen, és un punt fort a potenciar.
Mantenir i potenciar la relació de la direcció i la junta de l’AMPA.
- L’Ajuntament i els seus serveis (biblioteca municipal), són una eina de suport molt potent tant per
l’AMPA com pel centre.
- Els docents estan oberts a rebre formació, però en general fan la seva tasca i els costa compartir
estratègies i/o metodologies amb la resta de companys i de cicles.
- Recursos TIC una mica envellits, però les PDI aporten una eina E/A que motiva als alumnes
afavorint així el seu procés d’aprenentatge. La digitalització de les aules ampliarà més encara
aquesta oportunitat.
12
- Famílies incentivades a potenciar la llengua anglesa. Ho demostren tenint acollits alumnes
estrangers (AU PAIR) de parla anglesa al domicili, percentatge d’alumnes que realitzen
extraescolars d’anglès. I la necessitat futura que tindrà aquesta llengua als nivells d’estudis
superiors.
Nivell Alumnes Alumnes de
nacionalitat
espanyola
Alumnes de
nacionalitat
estrangera
Activitat
extraescolar
d’anglès
nacionalitat
espanyola
Activitat
extraescolar
d’anglès
nacionalitat
estrangera
% d’alumnes
de
nacionalitat
espanyola que
realitzen
alguna
activitat extra
d’anglès
% d’alumnes
de nacionalitat
estrangera
que realitzen
alguna
activitat extra
d’anglès
%
Total
d’alumnes
que fan
extraescolars
d’anglès
1r 28% 0% 19,6%
2n 80% 33,3% 67,65%
3r 53,8% 25% 47%
4t 72,7% 40% 62,5%
5è 81,8% 30% 65,6%
6è 55,5% 0% 34,5%
Font: Recollida d’informació a l’aula
Es constata un alt interès o prioritat de les famílies de nacionalitat espanyola per potenciar a nivell
extraescolar la llengua anglesa. A més es detecta un percentatge molt inferior d’alumnat d’origen
estranger que realitzi algun tipus d’activitat extraescolar d’aquest tipus.
3.11. Relació ACR, (DAFO) factors interns i externs i propostes de millora
13
Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un
propòsit que no dic i em poso a apedaçar…
… que tot està per fer i tot és possible.
Miquel Martí i Pol
Font: DAFO (Annex 3)
Àrees Clau
de Resultat DAFO (amenaces, oportunitats, fortaleses i debilitats) Propostes de millora
Relacions amb
les famílies A1- La creença d’un sector determinat de pares del municipi que el nivell acadèmic
és baix.
O5- Alt percentatge d ’afiliació a l’AMPA.
O6-Interès dels pares per formar els fills en llengua estrangera (Anglès).
Millorar les relacions i els canals de comunicació amb les famílies. Aportant dades reals i transparents que constatin que els resultats són similars a altres centres. Motivar per a participar en les activitats del centre i l’AMPA. Potenciar la llengua anglesa a nivell de centre.
Motivació de
l’alumnat A2- Menor dedicació d’algunes famílies als fills com a transmissores de valors i
models socials de comportament.
D3- La diversitat cultural i de gènere no s’accepta amb normalitat al joc d’esbarjo i
té dificultats de cohesió, no conflictivitat.
F2- Un grup de l’alumnat assoleix un nivell mitjà-alt en els resultats de les proves
internes.
F3- Disponibilitat de diverses PDI. En breu, quasi a totes les aules.
F4- Alguns grups, disposen d’espai físic ampli que permet preparar activitats
acadèmiques de tot tipus.
Utilitzar les fortaleses (F2-F3-F4) que tenim al nostre abast per millorar la motivació dels alumnes, minimitzant el fracàs escolar i potenciant l’excel·lència. Treballar per la millora de les relacions personals i fomentar a l’aula i l’esbarjo activitats que integrin i formin els alumnes en aspectes cooperatius, i en valors democràtics a tots els nens i nenes. Motivació de l’alumnat amb les noves tecnologies.
Motivació i
expectatives del
professorat.
Clima de treball
F5- Bon clima de treball, índex alt de participació en la formació al centre.
F3- Disponibilitat de diverses PDI. En breu, quasi a totes les aules.
D6- Claustre nombrós amb dificultats de consensuar inquietuds i dinàmiques.
Fomentar un clima de treball adient, que motivi els mestres i corregir les mancances (D6). Assolir el reconeixement social i local de la tasca dels docents. Fomentar la formació per aplicar activitats TIC a la majoria d’àrees.
Satisfacció en
relació a la
comunitat
escolar
A5- No disposar d’un espai suficientment gran per encabir tota la comunitat en les
festes i/o representacions dels alumnes.
O1- Implicació dels pares de l’AMPA en les activitats de l’escola (festa nadal,
diada de sant Jordi, fi de curs...) i donar a conèixer el treball del centre
O6- Interès dels pares per formar els fills en llengua estrangera (anglès). .
Informar i vincular la comunitat. La proximitat i la confiança es treballen amb complicitat i informació periòdica. Treballar per donar resposta a les inquietuds i demandes socials.
Estructura
organitzativa F1- Alguns docents amb alt nivell d’expertesa amb web i blogs.
D5- Tancament a l’aula de professorat comportant pocs canvis en les dinàmiques.
D6- Claustre nombrós amb dificultats de consensuar inquietuds i dinàmiques
Fomentar un lideratge distribuït que doni rellevància i sentit al que fan els mestres. Aprofitar millor l’estructura organitzativa realitzant altres tipus de suports. Per exemple: a l’aula. Potenciar la formació interna entre iguals potenciant el procés de millora continua de la institució.
Implicació en el
PEC D4- PEC. No actualitzat, obsolet. Manca d’unificació de criteris metodològics,
didàctics i d’avaluació al centre. Actualitzar el PEC adient a les realitats actuals. Iniciar la seva actualització com a proposta al PdD. Tots els docents tindrien més clara la línia a seguir.
14
4. OBJECTIUS I LA SEVA ALINEACIÓ AMB ELS PLANS DE GOVERN
De la reflexió de la matriu DAFO, vinculada amb les àrees clau de resultats podríem considerar els
següents objectius com a fonamentals.
Planificar les actuacions sobre l’horitzó temporal del projecte de direcció és la base de l’èxit de
l’aplicació. També ha d’anar tota l’estructura alineada partint dels objectius més generals del pla de
govern fins a la concreció de les actuacions a nivell de centre. En els apartats següents es
jerarquitzen tots els nivells fins concretar les actuacions.
Objectius (Departament, LEC, Pla de Govern) i centre
Els objectius fixats com a prioritaris en el pla de govern han de ser considerats i contemplats de
forma prioritària en el PdD. Per poder assolir un bon alineament i poder crear i consolidar una
estructura de coresponsabilitat. En les graelles (Annex 4) es relacionen els objectius prioritaris
sorgits de la diagnosi de centre amb els objectius dels plans de govern. Objectius generals pla de
govern (2011-2014) i Objectius generals pla de govern (2013-2016).
OBJECTIUS DE CENTRE
ÀMBIT: PEDAGÒGIC-DIDÀCTIC OBJECTIU 1: MILLORAR EL RENDIMENT ACADÈMIC DE TOTS ELS ALUMNES EN
L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES, ATENENT L’EQUITAT I L’EXCEL·LÈNCIA.
OBJECTIU 2: POTENCIAR LA COHESIÓ SOCIAL COM A BASE DE MILLORA DEL
RENDIMENT ACADÈMIC I REDUCCIÓ DELS CONFLICTES
ÀMBIT: ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE CENTRE OBJECTIU 3: ORGANITZAR EL CENTRE AMB UN FUNCIONAMENT OBERT, FENT-NE
PARTÍCIPS A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA
ÀMBIT: HUMÀ I DE SERVEI OBJECTIU 4: VETLLAR PER LA QUALITAT DE VIDA, TANT FÍSICA COM EMOCIONAL,
DELS MEMBRES DEL CLAUSTRE
ÀMBIT: INSTITUCIONAL OBJECTIU 5: POTENCIAR LA IMATGE DE CENTRE EN L’ENTORN.
Annex 5: Mesures legislatives del pla de govern que poden tenir incidència.
15
5. OBJECTIUS, ESTRATEGIES I ACTUACIONS
ÀMBIT: PEDAGÒGIC-DIDÀCTIC
OBJECTIU 1: MILLORAR EL RENDIMENT ACADÈMIC DE TOTS ELS ALUMNES EN L’ADQUISICIÓ DE
COMPETÈNCIES, ATENENT L’EQUITAT I L’EXCEL·LÈNCIA.
ESTRATÈGIA 1.1: Optimització de l’assoliment dels continguts de les matèries instrumentals i llengua estrangera, atenent els
diferents ritmes d’aprenentatge.
ESTRATÈGIA 1.2: Aplicació d’estratègies per a l’atenció de la diversitat de l’alumnat vetllant l’equitat i l’excel·lència.
ESTRATÈGIA 1.3: Consolidació d’hàbits d’estudi i de treball (a l’aula i a casa). ACTUACIONS
1.1.1 Desenvolupament dels continguts programats, fent incidència en els punts febles detectats en les competències
bàsiques.
1.1.2 Aplicació del pla de lectura i la comprensió lectora, aplicat a totes les àrees instrumentals i la llengua estrangera (Pla
lector) (Ilec) (puntedu)
1.1.3 Implementació de la llengua estrangera en altres àrees curriculars (Projecte plurilingüe). En unitats didàctiques
concretes, o àrees. 1.2.1 Implementació del treball cooperatiu i competencial a l’aula en les àrees instrumentals i la llengua anglesa
1.2.2 Realització d’ un projecte de centre interrelacionant la comunicació audiovisual i les llengües estrangeres, atenent el
ritme i la capacitat de l’alumnat. Integrant l’auxiliar de conversa (prèvia aprovació) 1.2.3 Potenciació complementaria de recursos TIC en el desenvolupament del currículum, vinculant les PDI amb altres
dispositius (portàtils, tablets, ipad...) 1.3.1 Seguiment diari de les tasques, fomentant el positivisme i el reconeixement personal i/o grupal 1.3.2 PAT (revisió i aplicació). Per enfortir: família, escola i èxit escolar. Actualització de la Carta de compromís.
16
ÀMBIT: PEDAGÒGIC-DIDÀCTIC
OBJECTIU 2: POTENCIAR LA COHESIÓ SOCIAL COM A BASE DE MILLORA DEL RENDIMENT
ACADÈMIC I REDUCCIÓ DELS CONFLICTES
ESTRATÈGIA 2.1: Intervenció en el temps d’esbarjo de l’alumnat per millorar la cohesió i enriquir la diversitat de jocs.
ESTRATÈGIA 2.2: Seguiment per part de la CAD dels alumnes amb necessitats educatives específiques i amb situació de risc
social, potenciant i planificant l’acció tutorial.
ESTRATÈGIA 2.3: Aplicació i gestió de Plans individualitzats, per atendre els alumnes amb necessitats educatives, ACTUACIONS
2.1.1 Orientació d’activitats d’esbarjo, oferint progressivament altres activitats i incentivant-ne la participació. CI.
2.1.2 Desenvolupament d’actuacions per definir altres formes de joc al pati ( jocs cooperatius, col·laboratius). CM.
2.1.3 Creació de la figura de l’àrbitre entre iguals, i aplicar el procés de mediació en la resolució de petits conflictes en el
joc. CS.
2.2.1 Implicació de l’EAP (psicopedagog) en l’orientació de l’atenció dels alumnes amb NEE i establir protocols en la
CAD.
2.2.2 Coordinació entre escola-família-serveis socials i Ajuntament, per atendre els alumnes amb risc social
2.3.1 Aplicació de plans individuals amb les adaptacions curriculars per atendre....partit dels protocols de la CAD.
2.3.2 Valoració mensual del nivell d’assoliment dels alumnes amb PI.
17
ÀMBIT: ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE CENTRE
OBJECTIU 3: ORGANITZAR EL CENTRE AMB UN FUNCIONAMENT OBERT, FENT-NE PARTÍCIPS A TOTA LA
COMUNITAT EDUCATIVA ESTRATÈGIA 3.1: Coordinació del professorat en comissions i cicles
ESTRATÈGIA 3.2: Creació, actualització i difusió dels document oficials de centre.
ESTRATÈGIA 3.3: Modernització de la web i el bloc de centre, com a eina d’obertura a l’exterior i d’informació a la resta de comunitat.
ESTRATÈGIA 3.4: Consideració i valoració de futur de la jornada intensiva.
ACTUACIONS
3.1.1 Coordinació en grups de treball per comissions. Per realitzar el seguiment dels plans d’actuació que afectin a cada
comissió. Creació d’una comissió Lic i de relacions Internacionals.
3.1.2 Potenciació d’ aspectes pedagògics en reunions de cicle, reflexió i anàlisi per fixar línies d’actuació conjuntes
encaminades a donar resposta als objectius fixats al PEC. 3.1.3 Impulsar sessions de coordinació entre els docents de cicle inicial i d’educació infantil per acordar estratègies conjuntes
pel procés lector i escriptor. 3.2.1 Actualització del PEC i el Projecte Lingüístic (plurilingüe) per a que sigui el referent, amb objectius i indicadors.
Adequar-lo a la realitat temporal, fent-ne partícip a tota la Comunitat Educativa. 3.2.2 Renovació del PAT on s’incloguin trets democràtics i participatius, i on es faci incidència dels treballs cooperatius.
Delegats i valors democràtics. Projecte Escola i família junts x l’educació. 3.2.3 Actualització del Pla TAC incloent els reptes i la visió de futur.
Digitalització de les graelles de les valoracions de la memòria. 3.3.1 Plasmació al bloc de les informacions i activitats, per a què serveixi de canal de comunicació de tota la comunitat
educativa. 3.3.2 Actualització de la imatge web/blog ( tot incloent eslògan i algun tret identificatiu del nou PEC i PdD, nom i horari
tutories...) Nodes 3.4.1 Sondejar la Comunitat Educativa en relació a la inquietud de la jornada intensiva.
18
ÀMBIT: HUMÀ I DE SERVEI
OBJECTIU 4: VETLLAR PER LA QUALITAT DE VIDA, TAN FÍSICA COM EMOCIONAL, DELS MEMBRES DEL
CLAUSTRE
ESTRATÈGIA 4.1: Formació bàsica en relació als riscos laborals.
ESTRATÈGIA 4.2: Realització de diverses activitats grupals que fomentin un bon clima de treball, i potenciïn les relacions
humanes
ESTRATÈGIA 4.3: Participació en el pla de formació dels docents ACTUACIONS
4.1.1 Propostes d’assessorament per minimitzar els riscos laborals relacionats en els factors psicosocials / estrès / SQT i Burnout /
utilitzant tècniques de coaching/ ergonomia en els centres educatiu, disfonia, la veu del i la docent (acordar en claustre)
4.2.1 Participació en activitats culturals i lúdiques grupals que fomentin la companyonia fora d’horari escolar (propostes)
4.2.2 Redacció d’un informe trimestral de les tasques més rellevant realitzades pels docents del centre.
4.3.1 FIC: pla de formació interna de centre.
Possibles temàtiques a consensuar amb el claustre.
Espais oberts d’aprenentatge, eines TIC, llibre digital, primers auxilis...(acordar en claustre)
4.3.2 Realització de formació en el centre, sobre treball competencial i treball cooperatiu (acordar en claustre)
19
ÀMBIT: INSTITUCIONAL
OBJECTIU 5: POTENCIAR LA IMATGE DEL CENTRE A L’ENTORN.
ESTRATÈGIA 5.1: Potenciació de la imatge positiva envers l’exterior, obrint les portes a la col·laboració i la comunitat educativa.
ESTRATÈGIA 5.2: Potenciació de la imatge positiva envers l’exterior, obrint les portes a la col·laboració i la vinculació amb l’Ajuntament i els seus
serveis
ESTRATÈGIA 5.3: Potenciació de la imatge positiva envers l’exterior, obrint les portes a la col·laboració i la vinculació amb entitats i associacions
del poble. ACTUACIONS
5.1.1 Promoció de la participació de la comunitat educativa en les activitats i recursos del centre o l’AMPA:
(participació en les festes de: Nadal, carnestoltes, fi de curs..., en tallers i activitats conjuntes. 5.1.2 Promoció d’ activitats en les que els pares vinguin a l’aula a participar. Preparar-ho graduat per nivells en
espais oberts d’aprenentatge; contes, oficis, plat típic... 5.2.1 Participació conjunta i coordinada entre l’escola i el municipi en exposicions de materials realitzats pels
alumnes en diferents edificis municipals i els alumnes visitar les exposicions municipals. 5.2.2 Difusió de les actuacions de l’Ajuntament en el centre.
Gestió i aproximació per l’obtenció d’acords d’inversió per a la dotació del centre.(Tablet, portàtils, ipad ...) 5.2.3 Enfortir la col·laboració amb la biblioteca municipal i coordinar les exposicions i visites (projecte comú de
lectura, xarxa de biblioteques escolars). Cada any alternades. 5.3.1 Consensuar activitats que permetin l’aplicació de la metodologia AICLE o CLIL vinculant associacions o
entitats del poble. Si disposem dels docents amb el perfil.
20
6. VISIÓ DE LA DIRECCIÓ I LIDERATGE DISTRIBUÏT
El lideratge s'està convertint en un component clau per a les organitzacions del S.XXI, i no només
per a les organitzacions, com ens ho apunta [CORNET, J. (2002)]: " [...] El lideratge és la manera
en què algú dirigeix i anima un equip de persones i hi dóna suport. El simple fet de ser-ne el cap no
significa ser líder. El fet d'ocupar un lloc de responsabilitat no produeix automàticament lideratge.
Es pot quedar en el que és estructural, és a dir, en exercici de poder. I encara que el poder és una
part del lideratge, no n'hi ha prou per a arribar a ser líder."
Una vegada aprovat el PdD, una de les primeres accions, seria adient que el Claustre valores la
DAFO i les propostes del PdD i que el resultat fos un document marc per l’elaboració de les
modificacions del PEC, fent-ne així partícip al Claustre.
El Claustre és de 25 docents, però com a director, crec necessària una estructura organitzativa i
participativa, a nivell intern i extern. Assolint aquest
compromís intern i extern s’aconsegueix autoritat, no
solament el poder, sinó que la resta de la comunitat educativa
i l’entorn et reconeguin. És llavors, quan es creen dinàmiques
més positives, i moltes menys negatives. Resoldre problemes,
prendre decisions i potenciar una bona comunicació, són
fonamentals per assolir-ho.
Com a líder he de transmetre entusiasme, energia i esperança a tots els implicats. És necessari crear
i compartir coneixement, buscar les complicitats, construir relacions i donar coherència a tot el que
fem com a organització. Però l’acció directiva ha de transmetre i exigir a les persones de
l’organització sobre tres factors multiplicatius (cap pot ser zero): claredat en l’encàrrec, capacitat
per fer-ho i voluntat per fer-ho.
L’organització interna s’estructura en diferents nivells de responsabilitat. En cada actuació
concretada anteriorment, es fixa qui ha d’assumir la responsabilitat, partint de la direcció i dels
membres de l’equip directiu, coordinadors i també les comissions. El coordinador d’informàtica,
LIC, Primària, Infantil i d’activitats d’esbarjo, assumeixen un paper important en l’estructura de
21
responsabilitat del centre. Les Comissions també constitueixen un paper important en el lideratge,
són les encarregades i el recurs humà cabdal per a l’execució de moltes de les actuacions del centre.
Les activitats proposades compten amb el seguiment de la Comunitat Educativa i lògicament en
participen de la seva avaluació. La ferma intenció de reconduir anualment les accions en funció de
l’avaluació comporta la participació de la comunitat educativa. Aquesta comunitat educativa també
vinculada en el disseny, participació i decisió de les actuacions. I la seva valoració posterior.
Les comissions també assumeixen la seva part de lideratge, assumint responsabilitats en lingüística,
informàtica i cultura.
“Nadie puede ser un gran líder si desea hacerlo todo él mismo o adjudicarse todo el mérito” Andrew
Carnegie, citat per Robin Sharman.
Organització de la comunicació i de les reunions del director amb els agents implicats:
Comunicacions
/reunions mínimes
amb els membres de
la comunitat
educativa
DIRECTOR
Freqüència mínima Contingut
Equip directiu Dues setmanals
Revisió tasques setmanals i seguiment d’actuacions.
Claustre Mensual
Ordre del dia
Coordinador
primària, infantil i
els altres
coordinadors.
Setmanal Preferiblement prèvies al claustre i perquè puguin aportar
continguts i posicions.
Comissions Setmanal
Participar de forma rotativa en totes les comissions.
Consell Escolar Trimestralment
Aprovació i informacions.
President AMPA Mensual
Seguiment d’activitats extraescolars i menjador.
Quan hi ha activitats on participem conjuntament ens
coordinarem amb més freqüència. També oferir al president
assistir a algunes de les reunions de l’AMPA per exposar el
nostre posicionament si ho creuen necessari.
Alcalde Semestral
Informacions diverses i demandes importants.
Regidor
d’Educació
Bimensual Concretar actuacions al centre i les activitats que
s’organitzaran conjuntament.
Altres entitats Abans / després
Preparació i coordinació / reflexions i conclusions.
Consell de delegats
d’alumnes
Mensual Seguiment de les propostes democràtiques dels alumnes.
Aquesta graella és orientativa i s’haurà d’intensificar i/o modificar en relació a les necessitats
detectades.
22
El Coordinador d’activitats d’esbarjo assumeix un lideratge (Annex 6), i una representació rellevant
en aquest projecte de direcció, algunes de les causes detectades, apunten la necessitat de reorientar
els jocs del temps d’esbarjo. Existeixen estudis que així ho demostren, el Sr. Unai Sáez en la seva
tesi doctoral (2004-2006) ratifica a la seva hipòtesi 3: “La intensidad de los conflictos motores está
en función de los comportamientos que lo inician y las reacciones que ellos provocan”.
També parla de jocs cooperatius i ho justifica: “Si la lógica dominante de un juego hace emerger
acciones motrices cooperativas, todos los jugadores participantes tendrán que seguir
inexorablemente las pautas marcadas por este patrón de organización, salvo que se cometan
incorreciones, errores o conductas perversas que se alejen al jugador de la lógica del juego”
(Lagardera & Lavega, 2003: 70)
L’elecció i l’orientació en els jocs d’esbarjo ens reduirà els conflictes i ens obrirà les portes al bon
ambient i el treball cooperatiu a l’esbarjo i a les aules.
7. INDICADORS DE PROGRÉS I AVALUACIÓ.
L’avaluació ha d’anar encaminada a la constatació de l’assoliment dels objectius plantejats i per fer-
ho hem d’assolir els nivells marcats en els indicadors plantejats. El procés de millora contínua
esdevé element clau com a eina imprescindible per valorar el grau d’assoliment dels objectius fixats
en aquest projecte. L’avaluació es realitza en diversos moments, i es valoren els resultats
anualment. És a partir d’aquesta anàlisi anual que han de sorgir les reflexions i propostes, valorant
modificar (si s’escau) alguna estratègia i/o actuació, o l’objectiu.
Seguint el model de Sacott & Jaffe (1989) conegut amb les sigles SMART: “Els objectius han de
ser: Específics, mesurables, assolibles, realistes i programats en el temps”
Segons el Sr. Enric Roca: El repte es troba en com millorar la qualitat i l’excel·lència sense
disminuir alhora el pol de l’equitat i, en conseqüència, l’adequada i curosa atenció a la diversitat
que proporcioni una compensació dels dèficits i les desigualtats de molts alumnes dins del sistema.
Seguidament es detallen alguns dels indicadors fixats per aquest mandat, amb els seus graus
d’assoliment i/o acceptació.
23
ÀMBIT: PEDAGÒGIC-DIDÀCTIC
OBJECTIU 1: MILLORAR EL RENDIMENT ACADÈMIC DE TOTS ELS ALUMNES EN L’ADQUISICIÓ DE COMPETÈNCIES,
ATENENT L’EQUITAT I L’EXCEL·LÈNCIA.
AVALUACIÓ DEL PROGRÈS
INDICADORS D’AVALUACIÓ EINA D’AVALUACIÓ CRITERIS D’ACCEPTACIÓ AGENTS 1 2 3 4
Percentatge d’alumnes que milloren els resultats en les
àrees instrumentals i llengua estrangera (seguiment
intern)
Percentatge de millora en els punts febles detectats i/o
apartats a potenciar en les CB
Nombre d’activitats en anglès per grup en àrees diferents
a la de llengua anglesa
Percentatge de sessions de ½ hora de lectura realitzades
a primària de 120 sessions previstes
Percentatge de sessions on es treballi cooperativament
Percentatge de cicles implicats en el projecte
audiovisuals i llengua estrangera
Percentatge de sessions del total que utilitzen les TIC els
alumnes o els docents
Percentatge d’alumnes i famílies que utilitzen
correctament l’agenda. (2 anotacions incorrectes no
òptim)
Percentatge de sessions de tutoria a l’aula on s’aplica les
activitats del PAT
Percentatge de satisfacció de les famílies en relació a les
tutories
24
ÀMBIT: PEDAGÒGIC-DIDÀCTIC
OBJECTIU 2: POTENCIAR LA COHESIÓ SOCIAL COM A BASE DE MILLORA DEL RENDIMENT
ACADÈMIC I REDUCCIÓ DELS CONFLICTES AVALUACIÓ DEL PROGRÈS
INDICADORS D’AVALUACIÓ EINA D’AVALUACIÓ CRITERIS D’ACCEPTACIÓ AGENTS 1 2 3 4
Percentatge d’alumnes que segueixen les activitats
proposades a l’esbarjo del total. CI.
Percentatge d’alumnes que segueixen les activitats
proposades a l’esbarjo del total. CM.
Percentatge d’incidents registrats trimestralment a
l’esbarjo
Grau de satisfacció dels alumnes implicats en la
resolució dels conflictes de l’esbarjo amb mediació
d’iguals.
Percentatge d’alumnes atesos (en dos mesos
màxim) pel psicopedagog del total de demandes
realitzades pels tutors i famílies
Percentatge de casos atesos (en dos mesos màxim)
del total que s’hagin comunicat als serveis socials
Percentatge global d’assoliment dels objectius
adaptats dels alumnes amb altes capacitats
Percentatge global d’assoliment dels objectius
adaptats dels alumnes amb PI, TDHA, Dislèxia.
25
ÀMBIT: ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE CENTRE
OBJECTIU 3: ORGANITZAR EL CENTRE AMB UN FUNCIONAMENT OBERT, FENT-NE PARTÍCIPS A TOTA LA COMUNITAT
EDUCATIVA
AVALUACIÓ DEL PROGRÈS
INDICADORS D’AVALUACIÓ
EINA
D’AVA
LUACI
Ó
CRITERIS D’ACCEPTACIÓ AGENTS
1 2 3 4
Grau de satisfacció dels mestres en relació a l’aprofitament del treball de les
comissions
Nombre d’acords pedagògics que siguin acceptables com a línia de centre en les
reunions de cicle (Criteri: mínim 1 acord per reunió)
Percentatge d’aplicació dels acords pedagògics del procés del procés lector i
escriptor de C.Inicial i Infantil.
Valoració individual de cada mestre del claustre dels documents elaborats. (
correcte / incorrecte) el producte final del PEC i el Projecte Lingüístic.
Valoració individual de cada mestre del claustre dels documents elaborats. (
correcte / incorrecte) el pla d’acció tutorial
Valoració individual de cada mestre del claustre dels documents elaborats. (
correcte / incorrecte) el pla tac
Percentatge d’entrades als blogs /web en relació als esdeveniments i/o
informacions que al cicle es considerin rellevants
Percentatge de valoració positiva de la nova imatge per part dels usuaris.
(famílies, mestres)
Valoració individual positiva de tots els agents implicats en la futura aplicació de
la jornada intensiva que contempli i doni resposta a la majoria d’inquietuds.
26
ÀMBIT: HUMÀ I DE SERVEI
OBJECTIU 4: VETLLAR PER LA QUALITAT DE VIDA, TAN FÍSICA COM EMOCIONAL, DELS MEMBRES DEL
CLAUSTRE AVALUACIÓ DEL PROGRÈS
INDICADORS D’AVALUACIÓ EINA
D’AVAL
UACIÓ CRITERIS D’ACCEPTACIÓ AGENTS
1 2 3 4
Grau de satisfacció global dels docents de la formació rebuda en
relació als riscos laborals de: factors psicosocials / estrès / SQT i
Burnout / utilitzant tècniques de coaching/ ergonomia en els centres
educatiu, disfonia, la veu del i la docent
Percentatge total d’absències i/o baixes per riscos laborals (no
malalties comuns), de la totalitat dels docents
Percentatge de participació dels docents en les activitats proposades
per la comissió de festes
Percentatge de publicacions anuals del total previstes (3)
Grau de satisfacció de la formació rebuda en FIC Espais oberts
d’aprenentatge, eines TIC, llibre digital...(acordar en claustre)
Grau de satisfacció de la formació en treball competencial i treball
cooperatiu
27
Annex 7 : Model de fitxa d’indicadors
ÀMBIT: INSTITUCIONAL
OBJECTIU 5: POTENCIAR LA IMATGE DEL CENTRE A L’ENTORN.
AVALUACIÓ DEL PROGRÈS
INDICADORS D’AVALUACIÓ EINA
D’AVAL
UACIÓ CRITERIS D’ACCEPTACIÓ AGENTS
1 2 3 4
Grau de satisfacció dels implicats en les activitats i festes.
Percentatge de famílies que participen en espais oberts
d’aprenentatge coordinats amb el tutor
Grau de satisfacció dels implicats en les activitats i exposicions.
Escola, municipi i alumnes.
Percentatge de publicacions en webs/blocs, premsa escrita... altres
mitjans del total d’actuacions realitzades i/o acords realitzats
Grau de satisfacció dels agents implicats en les activitats de
biblioteca i exposicions.
Grau de satisfacció dels agents implicats en l’activitat acordada amb
metodologia AICLE o CLIL
28
8. AVALUACIÓ DEL PROJECTE I RENDICIÓ DE COMPTES
Com a element d’obertura i coresponsabilitat serà un objectiu prioritari del mandat retre comptes a
tots els agents implicats. A més la coresponsabilitat no entesa solament en relació a les instàncies
superiors (expressat anteriorment al pla de govern) sinó a tots els agents interessats per constatar el
valor públic generat i la vocació de servei públic executada.
Aquest projecte té un caràcter obert. L’anàlisi de dades, els indicadors de centre, l’avaluació de
progrés del PEC, el PdD, el PGA, la memòria anual, el funcionament general del centre i els
rendiments educatius interns i externs, s’elaborarà una memòria final on es reflectiran els resultats
obtinguts en relació als objectius fixats i revisar causes.
Al finalitzar el mandat també es realitzarà una memòria final del PdD.
Podria ser un bon model el fer-ho seguint el contingut i la periodicitat següent:
RENDICIÓ DE COMPTES A: QUINA INFORMACIÓ PERIODICITAT
CONSELL ESCOLAR Memòria i Resultats indicadors PEC, PdD i altres
elements d’anàlisi acadèmic, d’organització i
gestió.
Anual/reunions
consell escolar
REUNIÓ DE PARES Informar dels resultats Educatius en les diverses
reunions pedagògiques d’inici de curs. I els nous
objectius i millores planificades
Anual
ADMINISTRACIÓ
EDUCATIVA
(Inspecció Educativa i Consell
Superior d’avaluació
d’ensenyament)
Dades concretes del indicadors, autoavaluació de
les proves internes i externes. I tots els elements
que les dues parts considerem rellevants.
Anual i/o reunions
periòdiques
CLAUSTRE Inici de curs informar dels objectius amb PGA,
que emana del PEC i PdD.
Fi de curs anàlisi amb la memòria anual.
Dues anuals
ADMINISTRACIÓ LOCAL
Alcalde i/o Regidor d’Educació Resultats i objectius assolits de forma global i
aquells en els que tinguin incidència directa les
seves actuacions i/o inversions (p.e: PDI...)
Anual
Web L’evolució de resultats del centre, trets rellevants
del PEC, informació dels objectius pedagògics
concrets...com element de transparència.
Actualització
periòdica
Tot el procés s’ha de retro-alimentar de forma contínua, ha de visualitzar constantment la
importància del cercle de Deming, que consisteix en:
29
9. CONCLUSIONS I AGRAÏMENTS
Des de l’autonomia del nostre centre i sobre el contingut de l’article 93.3 de la llei 12/2009, del 10
de juliol, d’Educació. Expresso aquí el compromís de vetllar pels principis de qualitat pedagògica,
direcció responsable, dedicació i professionalitat docent, avaluació, retiment de comptes, implicació
de les famílies, preservant l’equitat i cercant l’excel·lència, tot respectant i valorant totes les
creences existents en la comunitat. Un bon director i el seu equip, són el motor del centre educatiu.
El director marca el rumb i ha de dinamitzar el seu entorn per poder arribar al destí fixat. El conjunt
de persones que formen la comunitat educativa des de la vessant més amplia possible, cal que
treballin en harmonia vers el mateix objectiu. El PdD, assolirà el seu èxit, sobre la base d’un bon
disseny, si la gent que hi està directament vinculada, el fan seu, és llavors quan el faran realment
excel·lent.
L’any 2012 l’EAPC va engegar la segona edició de la formació inicial en direcció i gestió de
centres, agrair al Sr. Del Pozo i a la Sra. Isabel Sánchez per aquella magistral empenta formativa. El
2014 la Universitat de Lleida emprenia un nou repte i ens va brindar la possibilitat d’aprendre amb
experts coneixedors de la funció directiva Escolar. Agrair al Sr. Vera pel bagatge donat vers el marc
normatiu i al Sr. Serentill per la formació sobre objectius i eines d’avaluació. També a la Dra. Del
Arco, que ens va anar guiant en l’elaboració del projecte fent-ne un engranatge perfecte entre tots
els docents implicats. Valorar també als directors i directores, que ens van donar idees d’innovació i
solucions concretes de casos i així un llarg seguit d’experts, que ens van aportar un substrat de base
excel·lent que culmina amb aquest document.
Menció especial al Sr. Jaume Felip Mir el qual, amb l’exemple diari en la seva tasca directiva, ha
aportat tot allò que els marcs teòrics mai poden transmetre. Entre altres aptituds envejables,
destacaria l’amor a la feina ben feta, l’ordre en el treball, la constància, l’empatia, l’anàlisi i la
vocació de servei públic.
Dono gràcies a tots aquells que han posat un granet de sorra en aquest document.
30
10. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA.
AA VV. (2014). Materials i guia del curs GEDIOE, UdL.
BECERRIL BALÍN, LORENA. Aprenentatge col·laboratiu amb suport de l’ordinador a
l’educació secundària. Tesi doctoral (2011). http://www.tesisenred.net/
CAMPO POSTIGO, ALEJANDRO, (2010) Herramientas para directivos escolares, Wolters
kluwer educacion.
CHAVARRIA NAVARRO, XAVIER i BORRELL CLOSA, ELVIRA. (2013). Evaluación
de centros para la mejora de la calidad. Horsori.
COLLET JORDI i TORT ANTONI (2011). Famílies, escola i èxit. http://www.fbofill.cat
CORNE PRAT, JOAN. (2002) "Lideratge: un element clau per al segle XXI".
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/cornet0302/cornet0302.html
FRANKL VIKTOR. (2004). El hombre en busca de sentido. Herder.
MARTÍ I POL, MIQUEL. (1981). L’àmbit de tots els àmbits.
MARÍN SANTIAGO, IMMA (2012). Els patis de les escoles: Espais d’oportunitats
educatives. GUIX 389. Informe complert: http://www.fbofill.cat
RIERA ROMANÍ, JORDI i ROCA CASAS, ENRIC.(2007). Reflexions sobre l’educació en
una societat coresponsable. Cossetània edicions.
SÁEZ DE OCÁRIZ GRANJA, UNAI. (2004-2006).Conflictos y educación física a la luz de
la praxiología motriz. Estudio de caso en un centro educativo. http://www.tesisenred.net/
SHARMA, ROBIN. (2010). El líder que no tenía cargo. Debolsillo clave.
http://albertodelpozo.blogspot.com.es/2012/03/el-lligam-entre-el-projecte-de-direccio.html
http://es.slideshare.net/peremarques/tic-el-objetivo-no-es-innovar-el-objetivo-es-mejorar-la-
formacin-del-alumnado-y-el-xito-escolar-10-ideas-para-lograrlo
http://www.joanteixido.org/doc/CB/programar_per_competencies.pdf