programació didàctica matemàtiques 2010-11 · pdf file2 índex 1....

1

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

MATEMÀTIQUES 2010-11

CEIP XALOC

• 1º revisió juny 2011

2

ÍNDEX 1. Contribució de l’àrea a les competències bàsiques...........................3 2. Adequació i seqüència dels objectius per cicles..............................12

3. Selecció i seqüència dels continguts............................................ 17

4. Enfocaments metodològics.........................................................26

5. Avaluació.................................................................................29

6. Mesures de reforç i suport. Criteris per elaborar les adaptacions

necessàries per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu...................................................................................34

7. Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació i la

comunicació i de l’educació en valors...........................................37

8. Avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge........................40

3

1- Contribució de l'àrea a les competències bàsiques Als currículums oficials de cada àrea s’indica de manera molt general quina és la seva contribució a l’adquisició de les competències bàsiques. En la Concreció curricular del centre s’explicita la relació de l’àrea o matèria amb els trets distintius de cada una de les competències bàsiques. En la programació didàctica els equips docents han de tenir en compte aquesta contribució per tal de concretar i assegurar el treball de les competències bàsiques al llarg de tota l’etapa. La relació entre objectius i competències és molt estreta; ambdós elements del currículum responen a la pregunta de què volem aconseguir, a la finalitat que perseguim amb l’ensenyament. A continuació dins l'àrea de Matemàtiqeues, mostram en un quadre la relació de cada un dels objectius d’etapa de l’àrea, amb les seves respectives competències (o les dimensions de cada competència). Això permet posar de manifest aquesta estreta connexió i serveix per establir un marc general per formular els objectius per cicles o cursos en clau de competències.

OBJECTIUS DE L’ÀREA DE MATEMÀTIQUES

DIMENSIONS DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES RELACIONADES

-Emprar recursos (notes, esquemes...) per comprendre, processar i presentar textos orals i escrits complexos.

-Adaptar la comunicació al context social i cultural: produir textos adaptats a cada situació de comunicació, en diferents registres i intencions.

CB 1

-Comunicar la informació i els coneixements adquirits en diferents suports emprant recursos expressius que incorporin diferents llenguatges i tècniques específiques i aprofitant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

CB 4

-Saber plantejar i comunicar preguntes pròpies de les matemàtiques i conèixer el tipus de resposta que aquestes ofereixen, així com comprendre l’abast i els límits dels conceptes matemàtics.

-Crear, expressar i comunicar argumentacions matemàtiques, seguir i comprendre cadenes argumentals, identificant-ne les idees fonamentals

1. Utilitzar el coneixement matemàtic per comprendre, valorar i produir informacions i missatges orals i escrits sobre fets i situacions de la vida quotidiana i reconèixer-ne el caràcter instrumental per a altres àmbits de coneixement.

-Estimar, jutjar i comunicar la lògica i la validesa d’argumentacions.

CB 2

4

-Interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions que contenen elements matemàtics, dades i expressions matemàtiques.

-Expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic oralment i per escrit, incorporar-lo a l’expressió habitual i fer-ne un ús precís.

-Reconèixer les convencions socials, els valors i els aspectes culturals del llenguatge a l’hora de comprendre i de produir textos.

CB 1

-Emprar tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació d’acord amb la font i el suport que s’utilitzi (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia) i en situacions i contextos diversos.

-Dominar els llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les seves pautes de descodificació i de transferència, aplicant-los a diferents situacions i contextos.

CB 4

-Crear, expressar i comunicar argumentacions matemàtiques, seguir i comprendre cadenes argumentals, identificant-ne les idees fonamentals.

-Expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic oralment i per escrit, incorporar-lo a l’expressió habitual i fer-ne un ús precís.

-Seleccionar tècniques adequades per representar i interpretar la realitat segons les situacions i els objectius.

2. Reconèixer situacions del medi habitual per a la comprensió o tractament de les quals es requereixin operacions elementals de càlcul, formular-les mitjançant formes senzilles d’expressió matemàtica o resoldre-les utilitzant els algoritmes i procediments corresponents, valorar el sentit de les estimacions o dels resultats obtinguts i explicar oralment i per escrit els processos seguits.

-Identificar situacions quotidianes i del món laboral que poden resoldre’s utilitzant els elements i raonaments matemàtics.

CB 2

-Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop més autònoma. CB 7 3. Valorar el paper de les matemàtiques en la vida quotidiana, gaudir-ne amb l’ús i reconèixer el valor d’actituds com l’exploració de diferents alternatives, la conveniència de la precisió o la

-Identificar situacions quotidianes i del món laboral que poden resoldre’s utilitzant els elements i raonaments matemàtics. CB 2

5

-Integrar el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement per comprendre i resoldre situacions.

conveniència de la precisió o la perseverança en la recerca de solucions, l’esforç i d’interès pel seu aprenentatge.

-Valorar la resolució de situacions basada en el respecte i el gust per la certesa i en base al raonament.

4. Comprendre el sistema de numeració decimal i el significat de les operacions. Reconèixer i valorar diferents funcions dels nombres: quantitat, ordre.


CB 2

-Adquirir confiança en un mateix i autoestima.

-Aprendre dels errors.

-Analitzar possibilitats i limitacions pròpies i dels projectes.

-Conèixer, respectar i complir les normes de seguretat i manteniment.

CB 8

-Iniciar-se en el coneixement de les pròpies possibilitats, dificultats i mancances, del que es pot fer sol o amb ajuda.

-Ser conscient de les capacitats que prenen part en l’aprenentatge

-Ser conscient dels processos i de les estratègies necessàries per desenvolupar les pròpies possibilitats.

-Ser conscient d’allò que se sap i del que cal aprendre.

-Tenir confiança en si mateix i perspectives d’èxit.

-Acceptar els errors i aprendre d’ells.

5. Conèixer, valorar i adquirir seguretat en les pròpies habilitats matemàtiques (acceptant l’error com a estímul d’aprenentatge) per afrontar situacions diverses, que permetin gaudir dels aspectes creatius, estètics o utilitaris i confiar en les seves possibilitats d’ús.

-Manifestar interès per aprendre.

CB 7

6

-Desenvolupar hàbits d’esforç i responsabilitat en la feina.

-Mostrar curiositat per plantejar-me interrogants.

-Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els aprenentatges previs i amb l’experiència personal.

-Adquirir habilitats i actituds per gaudir amb l’art i amb les manifestacions culturals.

-Mostrar una actitud oberta, respectuosa i crítica cap a la diversitat d’expressions artístiques.

-Mostrar interès per participar en la vida cultural.

-Tenir iniciativa, imaginació i creativitat per expressar-se a través de codis artístics.

CB 6

-Demostrar una disposició favorable i de progressiva seguretat i confiança cap a la informació i les situacions que contenen elements o suports matemàtics.

-Validar, analitzar, criticar i comunicar un model i els seus resultats.


CB 2

-Tenir una visió estratègica dels reptes i les oportunitats. CB 8

-Desenvolupar estratègies que facilitin la comprensió, l’expressió, l’atenció, la concentració, la memorització, el raonament i la motivació

-Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop més autònoma

CB 7

-Emprar tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació d’acord amb la font i el suport que s’utilitzi (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia) i en situacions i contextos diversos. CB 4


6. Elaborar i utilitzar instruments i estratègies personals d’aproximació i estimació de càlculs mentals i de mesures, així com procediments d’orientació espacial, en contextos de resolució de problemes, decidint en cada cas els avantatges del seu ús, i valorar la coherència dels resultats.

-Planificar i aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana i del món laboral.

CB 2

7

7. Conèixer l’existència d’algunes unitats i aparells de mesura tradicionals de les Illes Balears.

-Utilitzar diverses habilitats per obtenir informació i transformar-la en coneixement propi. CB 7

-Descobrir a través de la lectura altres entorns del saber i de la fantasia i altres idiomes i cultures, i respectar-los. CB 1

-Estimar, jutjar i comunicar la lògica i la validesa d’argumentacions.

-Comprendre les interrelacions existents entre les diverses representacions.


CB 2

-Fer observacions directes o indirectes, registrar-les i interpretar-les. CB3

-Entendre els trets de les societats actuals, la creixent pluralitat i el seu caràcter evolutiu.

-Tenir consciència de l’existència de distintes perspectives per analitzar la realitat històrica i social del món, la seva evolució, les seves fites i els seus problemes.

-Comprendre l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució i al progrés de la humanitat.

CB5

8. Reconèixer l’aportació de diferents cultures al món matemàtic: sistema de numeració romana, unitats i aparells de mesura, instruments de càlcul, etc.

-Tenir interès i voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica, tècnica i creadora. CB6

-Cercar, recopilar, seleccionar, processar i comunicar informació. CB1

-Emprar el vocabulari bàsic de l’ordinador.

-Mostrar una actitud positiva davant les noves TIC, com una font potencial d’enriquiment personal i social.

-Conèixer els elements perifèrics de l’ordinador, les seves funcions i connexions.

-Conèixer les operacions bàsiques de l’ús dels ordinadors.

9. Utilitzar habitualment, de manera adequada i d’acord amb la situació, els mitjans tecnològics tant per al càlcul com per a la recerca, en el tractament i representació d’informacions diverses.

-Saber utilitzar recursos compartits en una xarxa.

CB4

8

-Manejar bàsicament aparells i programes multimèdia.

-Avaluar i seleccionar noves fonts d’informació i innovacions tecnològiques a mesura que apareixen, segons la seva utilitat per abordar tasques o objectius específics.

-Emprar habitualment els recursos tecnològics disponibles per resoldre problemes reals de manera eficient.

-Emprar tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació d’acord amb la font i el suport que s’utilitzi (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia) i en situacions i contextos diversos.

-Utilitzar les eines de navegació per Internet com a element essencial per informar-se i aprendre.

-Comunicar la informació i els coneixements adquirits en diferents suports emprant recursos expressius que incorporin diferents llenguatges i tècniques específiques i aprofitant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació.

-Emprar les TiC de manera ètica, responsable i segura.



CB 2

-Moure’s en l’espai i resoldre situacions en què intervenen objectes i la seva posició. CB 3

-Tenir interès i voluntat de cultivar la pròpia capacitat estètica, tècnica i creadora. CB 6

-Desenvolupar hàbits d’esforç i responsabilitat en la feina.

-Mostrar curiositat per plantejar-se interrogants.

10. Identificar i descriure formes geomètriques de l’entorn natural i cultural, utilitzar el coneixement dels seus elements i propietats per descriure la realitat i desenvolupar noves possibilitats d’acció, valorant l’estètica de les composicions.

-Aprendre de i amb els altres.

CB 7

-Seguir processos de pensament (inductiu, deductiu...). 11. Utilitzar tècniques elementals de recollida de dades per obtenir informació sobre fenòmens i situacions del seu entorn,


CB 2

9

-Traduir del llenguatge natural al llenguatge simbòlic/formal i entendre les relacions entre un i altre.

-Fer observacions directes o indirectes, registrar-les i interpretar-les.

-Localitzar, obtenir, analitzar i representar informació qualitativa i quantitativa.

CB 3

situacions del seu entorn, representar-les de forma gràfica i numèrica i interpretar-les.

-Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a eina per organitzar la informació, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge, de feina i d’oci prèviament establerts.

CB 4


-Comprendre missatges orals en diferents situacions comunicatives. Desenvolupar estratègies bàsiques per recolzar la comprensió oral.

CB 1


-Seguir processos de pensament (inductiu, deductiu...).

-Identificar situacions quotidianes i del món laboral que poden resoldre’s utilitzant els elements i raonaments matemàtics.

-Planificar i aplicar estratègies de resolució de problemes a situacions de la vida quotidiana i del món laboral.

-Utilitzar els elements i raonaments matemàtics per prendre decisions en situacions quotidianes i del món laboral de distint nivell de complexitat.

-Plantejar, formular i definir diversos tipus de problemes matemàtics i resoldre’ls de diverses maneres.

-Comunicar el plantejament d’un problema, els processos seguits en la seva resolució i els resultats obtinguts.

12 Proposar, resoldre i plantejar problemes matemàtics utilitzant els procediments adequats de càlcul, mesura, estimació i comprovació de resultats, valorant la perseverança i les diferents estratègies en la recerca del resultat i emprant de manera lògica i creativa la comunicació oral i escrita.

-Integrar el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement per comprendre i resoldre situacions.

CB 2

10


-Desenvolupar estratègies que facilitin la comprensió, l’expressió, l’atenció, la concentració, la memorització, el raonament i la motivació.

-Aprendre de i amb els altres.

CB 7

-Descobrir a través de la lectura altres entorns del saber i de la fantasia i altres idiomes i cultures, i respectar-los.

-Gaudir de la lectura.


-Llegir de forma expressiva i comprensiva diferents tipus de textos escrits i textos literaris de gèneres diversos.

-Distingir la informació rellevant de la no rellevant i les informacions implícites en els textos que s’escolten i en els que es llegeixen.

CB 1

-Ser conscient dels processos i de les estratègies necessàries per desenvolupar les pròpies possibilitats.

-Emprar les estratègies d’aprenentatge i d’estudi de manera cada cop més autònoma.

CB 7

-Ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o col·lectius.

-Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible.

-Saber posar-se al lloc de l’altre, dialogar i negociar.

-Comunicar als altres les pròpies idees i decisions així com valorar les idees dels altres.

13. Desenvolupar estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos pels textos escrits utilitzats a l’àrea.

-Afirmar i defensar els drets propis i els dels altres.

CB 8

11

2- Adequació i seqüència dels objectius per cicles

A partir dels objectius generals per a l’etapa de l’àrea, definits als currículums oficials, en les programacions didàctiques hem distribuït els objectius per a cada cicle. En el moment de fer aquesta concreció s'ha tengut en compte les relacions establertes en el punt anterior entre les competències bàsiques i dels objectius, de manera que en la redacció dels objectius per cicle quedin així unificats els dos referents curriculars.

ÀREA: MATEMÀTIQUES 0.G.E OBJECTIUS AL 1r CICLE OBJECTIUS AL 2n CICLE OBJECTIUS AL 3r CICLE

1.

1.1. Utilitzar espontàniament els nombres naturals i paraules senzilles relatives a comparacions i operacions (més, menys, igual, major, etc.) per a comprendre i interpretar informacions i missatges sobre situacions quotidianes del seu entorn. 1.2. Consolidar els conceptes matemàtics bàsics sobre el nombre, la mesura, les formes geomètriques i la seva situació en l’espai, i les seves possibilitats operatòries i d’organització de la informació.

1.1. Consolidar els conceptes bàsics matemàtics sobre el nombre, les operacions bàsiques de càlcul, la mesura, les formes geomètriques i la seva situació en l’espai, les seves possibilitats operatòries i d’organització de la informació.

1.2. Emprar els diferents llenguatges matemàtics (numèric, geomètric i gràfic) per a interpretar, valorar i produir informacions i missatges sobre situacions conegudes.

1.3. Emprar el coneixement matemàtic per a interpretar, valorar i produir informacions i missatges sobre fenòmens coneguts.

1.1. Consolidar els conceptes bàsics matemàtics sobre el nombre, les operacions bàsiques de càlcul, la mesura, les formes geomètriques i la seva situació en l’espai, les seves possibilitats operatòries i d’organització de la informació.

1.2. Emprar els diferents llenguatges matemàtics (numèric, geomètric i gràfic) per a interpretar, valorar i produir informacions i missatges sobre situacions conegudes.

1.3. Emprar el coneixement matemàtic per a interpretar, valorar i produir informacions i missatges sobre fenòmens coneguts.

2. 2.1. Detectar problemes senzills de l’entorn quotidià per a la resolució del qual es

2.1. Reconèixer situacions que puguin ser descrites amb l’ajuda de codis, nombres naturals i

2.1. Reconèixer situacions que puguin ser resoltes amb l’ajuda de codis, nombres

12

requereixin les operacions i destreses bàsiques del càlcul. 2.2. Utilitzar l’operatòria elemental per a resoldre situacions problemàtiques de la vida quotidiana.

fraccions molt senzilles.

2.2. Resoldre situacions de la vida quotidiana el tractament de les quals requereixi diverses operacions elementals de càlcul, emprant els algoritmes corresponents i interpretant-ne el resultat.

2.3. Detectar i resoldre problemes cada cop més complexos de l’entorn quotidià, la resolució dels quals requereixi les operacions i destreses bàsiques del càlcul.

naturals, fraccions i nombres decimals.

2.2. Resoldre situacions el tractament de les quals requereixi més de dues operacions elementals de càlcul, utilitzant els algoritmes corresponents i interpretant-ne el resultat.

2.3. Detectar i resoldre problemes de l’entorn quotidià mitjançant operacions de geometria i de lògica.

3.

3.1. Demostrar curiositat per les distintes representacions d’una situació concreta, per altres formes de comptar o mesurar (reorganitzant dades, usant distints materials i instruments, etc.). 3.2. Valorar la necessitat i importància de les matemàtiques en la vida quotidiana. 3.3. Mostrar interès i perseverança en la recerca de solucions a senzilles situacions problemàtiques.

3.1. Valorar la necessitat i la importància de les matemàtiques en la vida quotidiana.

3.2. Mostrar interès i perseverança en la recerca de solucions a situacions problemàtiques senzilles.

3.3. Gaudir amb les diferents possibilitats de representació de dades sobre fets o situacions de la vida quotidiana de forma numèrica i gràfica.

3.1. Valorar la necessitat i la importància de les matemàtiques en la vida quotidiana.

3.2. Mostrar interès i perseverança en la recerca de solucions a situacions problemàtiques i apreciar el que tenen de positiu els errors comesos.

3.3. Manifestar creativitat en l’exploració d’alternatives distintes en la resolució de problemes cada vegada més complexos.

3.4. Gaudir amb les diferents possibilitats de representació de dades de forma numèrica i gràfica.

4. 4.1. Comprendre el sistema de numeració

decimal, identificant el valor posicional de les xifres i utilitzant-lo en situacions reals.

4.1. Comprendre el sistema de numeració decimal, identificant el valor posicional de les xifres i utilitzant-lo en situacions reals.

5.

5.1. Manifestar satisfacció pel progrés dels seus coneixements matemàtics, per l’autonomia que li proporcionen i per l’aplicació d’aquests coneixements a activitats i situacions lúdiques, valorant l’esforç invertit en les operacions i no limitant el seu interès a l’obtenció d’un resultat determinat. 5.2. Afrontar amb autonomia les situacions problemàtiques, sense demanar ajuda davant de la primera dificultat i sense

5.1. Mostrar interès per la precisió en la realització de càlculs cada vegada més complexos i per la representació ordenada i clara.

5.2. Manifestar satisfacció pel progrés dels coneixements matemàtics propis.

5.3. Afrontar amb autonomia situacions problemàtiques cada vegada més complexes, sense abandonar les tasques fins a haver-les conclòs

5.1. Mostrar interès per la precisió en la realització de càlculs cada vegada més complexos i per la representació ordenada i clara.

5.2. Manifestar satisfacció pel progrés dels seus coneixements matemàtics.

5.3. Afrontar amb autonomia situacions problemàtiques cada vegada més complexes, sense abandonar les tasques fins haver-los

13

davant de la primera dificultat i sense abandonar petites tasques fins a haver-les conclòs raonablement, apreciant el que de positiu tenen els errors comesos.

conclòs.

6

6.1. Utilitzar els nombres per a quantificar magnituds petites del seu entorn, de manera exacta o aproximada, comptant o estimant. 6.2. Realitzar mesures (longitud, capacitat i massa) amb atenció, triant entre les unitats corporals i instruments de mesura disponibles els que millor s’ajustin a la grandària i a la naturalesa de l’objecte que es desitja mesurar. 6.3. Expressar correctament les mesures realitzades, indicant la unitat utilitzada. 6.4. Reconèixer i descriure amb llenguatge col·loquial formes i cossos geomètrics de l’entorn pròxim (circulars, rectangulars, quadrats, triangulars, cúbics i esfèrics).

6.1. Efectuar operacions senzilles de càlcul mental i mostrar confiança en les pròpies capacitats.

6.2. Elaborar i emprar estratègies personals d’estimació, aproximació i càlcul mental, i orientació espacial per a la resolució de problemes senzills a partir del seu coneixement dels nombres i de les quatre operacions bàsiques.

6.1. Comparar quantitats cada vegada més complexes, tant estimant com comptant, i expressar-ne el resultat.

6.2. Efectuar operacions de càlcul mental cada vegada més complexes mostrant confiança en les pròpies capacitats.

6.3. Elaborar i utilitzar estratègies personals d’estimació, aproximació i càlcul mental, i d’orientació espacial per a la resolució de problemes senzills a partir del coneixement dels nombres i de les operacions.

7.

7.1. Conèixer la equivalència d’algunes unitats de mesura tradicionals de les Illes Balears amb les unitats del sistema mètric decimal.

7.2. Mostrar curiositat per conèixer les unitats i alguns instruments de mesura tradicionals de les Illes Balears.

7.1. Conèixer la equivalència d’algunes unitats de mesura tradicionals de les Illes Balears amb les unitats del sistema mètric decimal.

7.2. Mostrar curiositat per conèixer les unitats i alguns instruments de mesura tradicionals de les Illes Balears.

8.

8.1. Reconeixement de sistemes de numeració en cultures anteriors i d’influències en l’actualitat.

8.1. Reconeixement de sistemes de numeració en cultures anteriors i d’influències en l’actualitat: ús de la numeració romana i de la seva equivalència amb el sistema de numeració decimal.

9.

9.1. Conèixer i utilitzar, de forma experimental, les mesures de longitud i de temps per mitjà de l’ús de la calculadora i l’ordinador.

9.2. Explorar i utilitzar instruments senzills de càlcul.

9.1. Conèixer i utilitzar, de forma experimental, les mesures de longitud, capacitat, massa i temps.

9.2. Explorar i utilitzar instruments senzills de càlcul (àbac), analitzant-ne l’adequació, els

9.1. Utilitzar els mitjans tecnològics per al càlcul de mesures de longitud, capacitat, massa i temps, així com els seus múltiples i divisors.

9.2. Explorar i utilitzar instruments de càlcul

14

de càlcul.

avantatges i els inconvenients, i revisar-ne els resultats.

9.3. Explorar i utilitzar instruments senzills de mesura (regle graduat, unitats de longitud, capacitat i massa, rellotge, etc.), i revisar els resultats.

(calculadora de quatre operacions), analitzant la seva adequació, avantatges i inconvenients, i revisant els resultats.

9.3. Explorar i utilitzar instruments de mesura (regle graduat; compàs; unitats de longitud, capacitat, massa; rellotge, etc.), decidint sobre la pertinència i avantatges que implica el seu ús i revisant els resultats.

10.

10.1. Reconèixer en l’entorn objectes i espais amb diferents formes geomètriques i classificar-los per les propietats descobertes. 10.2. Comprendre millor el propi entorn i desenvolupar noves possibilitats d’acció sobre el mateix, utilitzant els seus coneixements sobre les formes geomètriques, i descrivint apropiadament posicions i trajectòries d’objectes en l’espai. 10.3. Definir la pròpia situació i la dels objectes utilitzant diferents punts de vista i sistemes de referència apropiats. 10.4. Interpretar croquis, plans, mapes i maquetes senzills, reconeixent en aquests elements importants i recorreguts.

10.1. Reconèixer en l’entorn objectes i espais amb diferents formes geomètriques i classificar-los per les propietats descobertes.

10.2. Comprendre millor el propi entorn i desenvolupar noves possibilitats d’acció sobre el mateix, utilitzant els seus coneixements sobre les formes geomètriques, i descrivint apropiadament posicions i trajectòries d’objectes en l’espai.

10.3. Definir la pròpia situació i la dels objectes utilitzant diferents punts de vista i sistemes de referència apropiats.

10.4. Interpretar croquis senzills, plànols, mapes i maquetes, reconeixent-ne els elements importants i recorreguts.

10.1. Reconèixer a l’entorn objectes i espais amb diferents formes geomètriques i expressar-ho amb claredat i precisió.

10.2. Comprendre millor el propi entorn i desenvolupar noves possibilitats d’acció sobre aquest, utilitzant els seus coneixements sobres les formes geomètriques, les seves propietats i grandàries, descrivint apropiadament posicions i trajectòries d’objectes en l’espai.

10.3. Definir de manera precisa la pròpia situació i la dels objectes utilitzant diferents punts de vista i sistemes de referència apropiats.

10.4. Construir i interpretar croquis, plans, mapes i maquetes reconeixent-hi elements importants i recorreguts.

11.

11.1. Observar i prendre dades sobre fets, fenòmens i situacions de la realitat quotidiana per classificar-los i quantificar-los, formant-se judicis sobre aquests, i representant-los gràficament i numèricament.

11.1. Observar i prendre dades sobre fets, fenòmens i situacions de la realitat quotidiana per a classificar-los i quantificar-los, formar-se’n judicis, i representar-los gràficament i numèrica.

11.2. Representar dades mitjançant diagrames de barres senzills i interpretar taules i gràfiques semblants contextualitzades.

11.1. Utilitzar tècniques de recollida de dades de la realitat quotidiana, organitzant els resultats en taules i gràfics.

11.2. Observar i prendre dades sobre fets, fenòmens i situacions de la realitat quotidiana per classificar-los i quantificar-los, formant-se judicis al respecte tenint en compte la seva probabilitat i plausibilitat, i representant-los gràficament i numèricament.

11.3. Representar dades mitjançant

15

diagrames de barres i interpretar taules i gràfics similars contextualitzats.

12

12.1. Valorar les diferents estratègies a seguir i perseverar en la recerca de dades i solucions precises, tant en la formulació com en la resolució d’un problema.

12.1. Detectar i resoldre problemes senzills de la vida quotidiana, per a la resolució dels quals es necessiti l’ajuda de codis bàsics i del sistema de numeració decimal.

12.2. Conèixer el valor de posició de cada dígit i ser capaç de representar quantitats més complexes. 12.3. Seleccionar i aplicar pertinentment l’operació adequada amb les dades disponibles en diferents situacions, algunes d’aquestes més complexes.

12.1. Valorar les diferents estratègies a seguir i perseverar en la recerca de dades i solucions precises, tant en la formulació com en la resolució d’un problema.

12.2. Expressar de manera ordenada i clara, oralment i per escrit, el procés seguit en la resolució de problemes.

13.

13.1. Entendre els missatge dels diferents textos que descriuen situacions amb contingut matemàtic.

13.1. Entendre els missatge dels diferents textos que descriuen situacions amb contingut matemàtic. 13.2. Conèixer les estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos per diferents contextos.

13.1. Entendre els missatge dels diferents textos que descriuen situacions amb contingut matemàtic.

13.2. Conèixer les estratègies de comprensió lectora en els missatges transmesos per diferents contextos.

14.

14.1. Posar en pràctica hàbits i utilitzar estratègies, tant per al treball individual com per a l’aprenentatge cooperatiu.



16

3- Selecció i seqüència dels continguts En el currículum oficial s’especifiquen per cada àrea o matèria els continguts, agrupats en diferents blocs, distribuïts per cicles. Aquest agrupament no suposa, en cap cas, una seqüència determinada. En la programació didàctica de les diferents àrees del CEIP Xaloc aquests continguts s’han de seleccionat i seqüenciat per a cada nivell, tot tenint en compte que es tracta d’una divisió que es realitza només a efectes pràctics i que ha de ser considerada de forma flexible, ja que la unitat final de programació és el cicle. Cal tenir present que els continguts són un mitjà per arribar a l’assoliment de les competències bàsiques i que no tots els continguts tenen la mateixa rellevància. A continuació mostrem en un quadre la sequenciació per nivells dels continguts dels diferents cicles:

ÀREA: MATEMÀTIQUES. PRIMER CICLE DE PRIMÀRIA BLOC I: NOMBRES I OPERACIONS

Associa Llegeix Escriu BLOC 1.1 Nombres naturals 1r 2n 1r 2n 1r 2n Nombres i quantitats: 1. Del 1 al 10 X X X

17

2. Del 10 al 50 X X X 3. Del 50 al 100 X X X 4. del 100 al 499 X X X 5. del 499 al 999 X X X Nombres i descomposició: 6. Descompon un nombre en U i D X X X 7. Continua sèries progressives X X X 8.Descompon un nombre en U, D i C X X X 9. Descompon en forma de suma X X X Identificació de nombres: 10. Ordenar de major a menor X X X 11. Ordenar de menor a major X X X 12. Coneix anterior i posterior X X X 13. Coneix el doble i el triple X X X

Sap resoldre Sap col·locar i

resoldre BLOC 1.2 Operacions 1r 2n 1r 2n

14. Sumes sense dur X X 15. Sumes duent X X 16.Restes sense dur X X 17. Restes duent X X 18. Multiplicacions X X 19. Coneix els ordinals X X

BLOC 1.3 Estratègies de càlcul Empra l’algoritme correcte Fa l’algoritme correcte Resol problemes. 1r 2n 1r 2n 20. De sumes X X 21. De restes X X 22. De multiplicacions X X BLOC II LA MESURA: ESTIMACIÓ I CÀLCUL DE MAGNITUDS

Coneix Sap emprar BLOC 2.1 Longitud, capacitat, pes i masa:

1r 2n 1r 2n 23. Relaciona mesures senzilles: Km, m, gr i litres X X 24. De l’espai ( pams, peu, pas i metre) X X BLOC 2.2 Mesura del temps: 25.Temps (hora; en punt i mitja) X X

18

BLOC 2.3 Sistemes monetaris: 26. Monedes i bitllets X No BLOC III GEOMETRIA BLOC 3.1 La situació en el pla i en l'espai, distancies i girs. 1r 2n 1r 2n 27. Reconeix polígons de l’espai: triangle, cercle, quadrat i rectangle X X BLOC 3.2 Formes planes i espaials: 28. Reconeix polígons i cossos geomètrics de l’espai X X BLOC 3.3 Regularitats i simetries:

BLOC IV TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ, ATZAR I PROBABILITAT.

4.1 Gràfics estadístics 1r 2n 1r 2n

Coneix Sap emprar 4.2 Caràcter aleatori d’algunes experiències 1r 2n 1r 2n

ÀREA MATEMÀTIQUES 2N CICLE D'EDUCACIÓ PRIMÀRIA 3r 4t

BLOC I: NOMBRES I OPERACIONS. BLOC 1.1 Nombres enters, decimals i fraccions: 1. Llegeix i escriu nombres menors de 6 xifres. x

2. Compara i ordena nombres de 6 xifres. x

3. Identifica el valor posicional de 6 xifres (unitat, desena i centena). x

4. Ordena de major a menor nombres de 6 xifres. x

5. Coneix la fracció com a partició. x

6. Aplica el sistema monetari en diferents situacions. x

7. Fa la lectura i escriu els números romans fins en es 1000. x BLOC 1.2 Operacions:

19

8. Resol problemes senzills amb números naturals amb sumes, restes i multiplicacions combinades.

x

9. Identifica els termes de la divisió. x 10. Identifica els termes de la multiplicació. x 11. Identifica els termes de la divisió. x BLOC 1.3 Estratègies de càlcul: 12. Memorització de les taules de multiplicar. x 13. Realització d’operacions amb nombres naturals menors de 6 xifres: suma, resta, multiplicació i divisió.

x

BLOC II LA MESURA: ESTIMACIÓ I CÀLCUL DE MAGNITUDS BLOC 2.1 Longitud, capacitat, pes/massa i superfície: 14. Reconeix les mesures principals de longitud. x 15. Reconeix les mesures principals de capacitat. x 16. Reconeix les mesures principals de pes. x 17. Reconeix les mesures principals de longitud. x 18. Reconeix les mesures principals de capacitat. x 19. Reconeix les mesures principals de pes. x 20. Compara i ordena unitats i quantitats d’una mateixa magnitud. x 21. Resol problemes senzills de longitud, capacitat i pes. x BLOC 2.2 Mesura del temps:

22. Lectura de l’hora en rellotge analògic i digital. x 23. Identifica hora, dia, minut i segon. x 24. Estableix equivalències entre les diferents unitats de temps. x BLOC 2.3 Sistemes monetaris: 25. Reconeix el valor entre les diferents monedes i bitllets. x 26. Identifica i utilitza la moneda amb problemes numèrics senzills. x BLOC III GEOMETRIA BLOC 3.1 La situació en el pla i en l'espai, distàncies, angles i girs. 27. Representació d’espais coneguts. Plànols i maquetes. x 28. Identificació de plànols senzills. x 29. Identifica línees rectes, corbes, perpendiculars i paral·leles. x BLOC 3.2 Formes planes i espaial: 30. Identifica les figures planes. x 31. Sap classificar els polígons i coneix els seus elements bàsics(costat, vèrtex, base, diagonal, angle,eix de simetria).

x

20

32. Reconeix la circumferència i el cercle i les seves parts. x

33. Identifica el cub, esfera, cilindre, prisma, i piràmide. x

34. Compara i classifica els angles:recte, agut, i obtús. x

BLOC 3.3 Regularitats i simetries: 35. Identifica i aplica el concepte de simetria. x 36. Construeix figures simètriques mitjançant plegats i miralls. x BLOC IV TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ, ATZAR I PROBABILITAT. BLOC 4.1 Gràfiques i paràmetres estadístics: 37. Reconeix una taula de dades i la sap interpretar. x 38. Realitza gràfics senzills:pictogrames,diagrama de barres. x 39. Interpreta l’ informació a un pictograma,diagrama de barres. x BLOC 4.2 Caràcter aleatori d'algunes experiències: 40. Valoració d’experiències en les quals intervé l’atzar. x

ç

Tercer cicle de primària BLOC I: NOMBRES I OPERACIONS.

BLOC 1.1 Nombres enters, decimals i fraccions: 5è 6è

1. Llegeix i escriu números de set xifres. X

2. Compara i ordena nombres de set xifres. X

3. Compara i ordena decimals. X X

4. Entén el concepte de fracció. X

5. Entén el sistema de numeració romana. X

6. Llegeix i escriu números de nou xifres. X

21

7. Compara i ordena números de nou xifres. X

8. Coneix els múltiples i divisors d'un nombre. X

9. Representa fraccions gràficament. X X

10. Reconeix la fracció com a quocient de dos nombres. X X

11. Utilitza els nombres positius i negatius i els situa en la recta numérica. X X

12. Sap usar el sistema de numeració romana. X X

BLOC 1.2 Operacions: 5è 6è

13. Resol problemes senzills amb operacions combinades de nombres naturals. X

14. Resol problemes senzills amb números decimals. X

15. Resol problemes senzills amb fraccions X

16. Resol expressions matemàtiques amb parèntesis. X

17. Sap calcular el quadrat i el cub d'un nombre. X

BLOC 1.3 Estratégies de càlcul: 5è 6è

18. Suma, resta, multiplica i divideix per una xifra amb nombres naturals. X

19. Suma, resta, multiplica i divideix amb nombres decimals. X

20. Suma, resta i multiplica fraccions. X

21. Suma, resta, multiplica i divideix per dues xifres amb nombres naturals. X

22. Suma, resta, multiplica i divideix fraccions. X

23. Troba el tant per cent d'una quantitat. X

BLOC II LA MESURA: ESTIMACIÓ I CÀLCUL DE MAGNITUDS 5è 6è

22

BLOC 2.1 Longitud, capacitat, pes/masa i superficie:

24. Reconeix i relaciona les mesures de longitud. X

25. Resol operacions amb mesures de longitud. X

26. Reconeix i relaciona les mesures de capacitat. X

27. Resol operacions amb mesures de capacitat. X

28. Reconeix i relaciona les mesures de pes/massa. X

29. Resol operacions amb mesures de pes/massa. X

30. Coneix el perímetre i l'àrea. X

31. Sap utilitzar les mesures de longitud. X

32. Sap utilitzar les mesures de capacitat X

33. Sap utilitzar les mesures de pes/massa. X

34. Sap utilitzar les mesures de superfície. X

BLOC 2.2 Mesura del temps: 5è 6è

35. Reconeix les unitats de mesura del temps (segons, minuts, hores, dies, mesos, anys...) X

36. Fa càlculs senzills amb mesures temporals. X

BLOC 2.3 Sistemes monetaris: 5è 6è

37. Reconeix el valor i l'equivalència entre les diferents monedes i bitllets X

38. Sap resoldre problemes senzills del sistema monetari. X

çBLOC 2.4 Mesura d'angles: 5è 6è

39. Mesura angles amb el transportador (graus) X

23

40. Reconeix les classes d'angles (agut, obtús i recte). X

BLOC III GEOMETRIA

BLOC 3.1 La situació en el pla i en l'espai, distàncies, angles i girs. 5è 6è

41. Coneix la classificació dels triangles segons els costats i els angles. X

42. Sap llegir les coordenades d'un punt. X

43. Representació elemental de l'espai, utilitzant escales i gràfiques senzilles X

BLOC 3.2 Formes planes i espaials: 5è 6è

44. Identifica els polígons. X

45. Reconeix el radi i el diàmetre d'una circunferència. X

46. Sap calcular les àrees dels paral.lelograms (rectangle i romboide). X

47. Sap calcular l'àrea del triangle. X

48. Sap calcular l'àrea i perímetre dels polígons regulars ( triangle, quadrat i pentàgon). X

49. Sap calcular la longitud de la circunferència i l'àrea del cercle. X

50. Identifica els poliedres. X

51. Identifica els cossos rodons.

BLOC 3.3 Regularitats i simetries: 5è 6è

52. Reconeix la simetria. X

53. Introducció a la semblança: ampliacions i reduccions. X

BLOC IV TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ, ATZAR I PROBABILITAT. 5è 6è

24

BLOC 4.1 Gràfiques i paràmetres estadístics: X

54. Sap representar la taula de freqüències i el diagrama de barres. X

55. Sap construir un gràfic de línies. X

56. Sap construir un gràfic de sectors. X

57. Calcula la mitjana i la moda. X

58. Organitza dades en taules i els representa en una gràfica. X

59. Interpreta les dades representades en una gràfica. X

BLOC 4.2 Caràcter aleatori d'algunes experiències: 5è 6è

60. Coneix el significat de l'atzar. X

61. Fa estimacions de probabilitat. X

61. Realització d'experiències, els resultats de les quals depenen de l'atzar. X

25

4- Enfocaments metodològics ÀREA: MATEMÀTIQUES a) Criteris per al disseny de les activitats amb atenció als diferents nivells d’aprenentatge.

Cal dissenyar les activitats adequades als alumnes i als recursos disponibles en el contetx, que puguin facilitar el coneixement dels continguts i l'assoliment dels objectius previstos. I fer-ne l'avaluació.

Podem dir que els següents punts són alguns del criteris que duim a terme per poder fer el disseny de les activitats a l'àrea de Matemàtiques.

• Considerar la realitat sociocultural dels alumnes i la seva diversitat (coneixements previs, interessos...) per tal que les activitats els hi resultin significatives i les puguin relacionar amb les seves experiències per construir nous coneixements (aprenentatge constructiu i situat).

• Dissenyar activitats aplicatives i creatives ( el creixement personal sempre implica innovació). • Dissenyar activitats que facilitin la generalització dels aprenentatges. • A través de les activitats promoure el desenvolupament de l'autonomia i la capacitat d'autorregulació dels

aprenentatges per part dels alumnes. • Alternar activitats de treball individual i activitats en grups cooperatius.

26

• Preveure l'organització de l'aula: l'espai, l'ús de recursos didàctics, els agrupaments dels estudiants, el temps.

• Conèixer bé els recursos o programes que s'utilitzaran. • Considerar possibles suports tecnològics que aportin clars avantatges. Les TIC faciliten: informació, canals

de comunicació i eines pel procés de la informació.

Per altra banda hi ha indicadors que estan relacionats amb el disseny de les activitats:

• Integració de les activitats en el context educatiu. • Caire globalitzador i/o transversal de les activitats. • Tractament de la diversitat: en el continguts, en les estratègies d'actuació possibles, en les tasques a

realitzar... • Promoure l'ús de diversos recursos de suport: llibres, vídeos, multimèdia, revistes,... • Promoure l'ús de les TIC com a instrument cognitiu.

b) Criteris per a l’organització del temps i dels espais. Formes d’organització de l’aula.

Intentam que el disseny de les situacions didàctiques a l'àrea de Matemàtiques a l'aula siguin interactives on facin protagonista a l'alumne en la recerca, interpretació i comunicació de la informació i el coneixement.

La distribució de l'espai han d'estar diferenciats dins l'aula per facilitar el traball en grup i l'ús d'informació diverses.

És positiu pel procés d'ensenyança-aprenentatge una organització flexible que permeti el treball individual, en petit grup, en gran grup,...

L'organització en grups afavoreix el desenvolupamet de les habilitats de treball en equip.

Cada grup classe té un horari dividit per hores i àrees. Hem de tenir en compte que una gestió flexible del temps facilita un aprenentatge globalitzador.

Disposam de quatre hores setmanals per treballar l'àrea de Matemàtiques.

27

c) Materials i recursos didàctics. Activitats complementàries.

Els materials i recursos emprats a l'àrea de matemàtiques guien l'aprenentatge (llibres, fotocòpies, vídeos...), exerciten i entrenen les habilitats (programes informàtics), motiven i desperten l'interès de l'alumnat (formes geomètriques, sudokus, tangrams...) i sobretot també ens ajuden a avaluar els coneixements i les habilitats que va adquirint l'alumnat.

Cada aula disposa de material abundant, variat, atractiu i significatiu. El material que disposa l'aula propicia l'estimulació i motivació de l'alumnat de forma inmediata en el seu procés d'ensenyança- aprenentatge. Aquest material ens serveix per el desenvolupament de distintes capacitats i assoliment dels objectius plantejats. També ens serveixen per traballar aspectes psicomotrius, desenvolupament de destreses, habilitats, coordinació... aspectes cognitius com el desenvolupament lògic-matemàtic, la seriació, classificació..., aspectes socioafectius com la col.laboració, participació..., desenvolupament de la creativitat, control motriu, desenvolupament de la memòria visual, estructuració espaial, classificar, ampliar el vocabulari...

Exemples de materials que podem trobar són: , dominós, puzzles, que son tabletes amb imatges que s'uneixen de números, conceptes contraris..., loteries, tangrams, material d'expressió matemàtica, figures i cossos geomètrics, jocs informàtics de tables de multiplicar, calcular superfícies, sumar i restar, jocs amb euros, etc...

Cal fer una especial menció a tot el material informàtic del centre per desenvolupar les matemàtiques i que s'empra quan es fan desdoblaments de suport a l'àrea de matemàtiques.

Les activitats complementàries formen part en el desenvolupament del procés d'aprenentatge de l'alumnat del centre. Es per això que a l'inici de curs es programen la gran majoria d'aquestes activitats per tal que es trobin vinculades el màxim possible al currículum de l'alumnat.

Hi ha dos tipus d'activitats complementàries les que s'organitzen amb el grup-tutoria i les sortides o desenvolupament de certes activitats planificades pels professors responsables de les diferents àrees i que es troben directament relacionades amb aspectes del desenvolupament curricular. Tenen en comú ambdues sortides o activitats que es cerca una millor cohesió dels grups i l'apronfundiment de les relacions humanes.

El calendari de les sortides d'àrea es fixa al llarg del mes de setembre, encara que pateix modificacions i/o incorporacions en funció de les propostes que el professorat realitza al llarg del curs acadèmic.

Cada any es preveu fer una sortida relacionada amb les matemàtiques, les ciències, experimentació...

28

Alguns dels objectius que desenvolupen les activitas complementàries són:

o Contribuir a la formació dels trets d'identitat del centre. o Propiciar la relació i participació de l'alumnat i professorat en torn a actes educatius que afavoreixen la

integració en la vida escolar. o Motivar a l'alumnat per que participi en l'elaboració de les activitats, prenent inicitives i fent-los

participar de la vida del centre, afavorint el constructivisme. o Animar la vida social i cultural de l'alumnat. o Fomentar l'obertura del centre a l'entorn i propiciar les relacions amb altres administracions públiques i

privades.

Sempre tenim present que les activitats no han de suposar discriminació entre l'alumnat o altres membres, s'inclouen mesures d'atenció a la diversitat i es procura que el cost econòmic sigui acceptable.

5- Avaluació

L’avaluació constitueix un element essencial en la gestió dels aprenentatges de l’alumne: permet prendre les decisions oportunes per ajustar l’adequació dels alumnes als objectius prefixats, des d’una concepció formativa, que valora l’error com a font d’aprenentatge per a l’alumne i com a font d’informació per al professorat. Cal compartir amb l’alumnat el procés d’avaluació, hem de fomentar la responsabilitat de l’alumnat fent-lo protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, fer que sigui conscient del que aprèn o de les dificultats que te per tal de poder superar-les i avançar en l’aprenentatge. Tant els criteris d’avaluació com els procediments i criteris de qualificació de l’aprenentatge de l’alumnat s’han de donar a conèixer als alumnes i a les seves famílies. a) Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació dins cada cicle

ÀREA: MATEMÀTIQUES

CRITERIS D’AVALUACIÓ AL 1r CICLE CRITERIS D’AVALUACIÓ AL 2n CICLE CRITERIS D’AVALUACIÓ AL 3r CICLE

29

1. Formular problemes senzills en els quals sigui necessari comptar, llegir i escriure nombres fins al 999.

1. Utilitzar, en contextos quotidians, la lectura i l’escriptura de nombres naturals de fins a sis xifres, interpretant el valor posicional de cadascuna i comparant i ordenant els nombres pel valor posicional i en la recta numèrica.

1. Llegir, escriure i ordenar, utilitzant raonaments apropiats, nombres naturals i enters.

2. Comparar quantitats petites d’objectes en situacions familiars, interpretant i expressant els resultats de la comparació i ser capaços d’arrodonir fins a la desena més propera.

2.Reconèixer el valor dels dígits de la numeració romana

2. Realització d’operacions i càlculs numèrics senzills amb diferents procediments, inclòs el càlcul mental, que facin referència implícita a les propietats de les operacions en situacions de resolució de problemes.

3. Realitzar, en situacions quotidianes, càlculs numèrics bàsics amb les operacions de suma, resta i multiplicació, utilitzant procediments diversos i estratègies personals

3. Calcular sumes, restes i productes, i dividir un nombre de fins a sis xifres per un altre nombre d’una xifra, comprovant la correcció del resultat obtingut.

3. Llegir i escriure nombres naturals, de fins a quatre xifres, amb nombres romans.

4. Realitzar mentalment càlculs de sumes i restes sense dur-ne. Calcular mentalment el doble i la meitat de nombres significatius.

4. Utilitzar estratègies personals de càlcul mental en càlculs relatius a la suma, resta, multiplicació i divisió simples.

4. En un context de resolució de problemes senzills, anticipar una solució raonable i cercar els procediments matemàtics més adequats per abordar el procés de resolució. Valorar les diferents estratègies a seguir i perseverar en la recerca de dades i solucions precises, tant en la formulació com en la resolució d’un problema. Expressar de manera ordenada i clara, oralment i per escrit, el procés seguit en la resolució de problemes.

5. Resoldre problemes senzills relacionats amb objectes, fets i situacions de la vida quotidiana,

5. Resoldre problemes relacionats amb l’entorn que exigeixin certa planificació, aplicant dues operacions amb nombres

5. Llegir, escriure, ordenar fraccions i nombres decimals fins les centèsimes. Operar amb fraccions i nombres

30

situacions de la vida quotidiana, seleccionant les operacions de suma i resta i utilitzant els algoritmes bàsics corresponents o altres procediments de resolució. Explicar el procés seguit per resoldre un problema.

aplicant dues operacions amb nombres naturals com a màxim, així com els continguts bàsics de geometria o tractament de la informació i utilitzant estratègies personals de resolució.

Operar amb fraccions i nombres decimals, interpretar i intercanviar informació i resoldre problemes senzills en els quals s’utilitzin la fracció, el nombre decimal, la seva relació, l’arrodoniment i el tant per cent.

6. Reconèixer les monedes i bitllets de curs legal

6. Llegir, escriure, ordenar i representar fraccions senzilles.

6. Seleccionar, en contextos reals, els instruments i unitats de mesura usuals més adequats, fent prèviament estimacions, i utilitzar-los com a operadors en la interpretació i resolució de problemes, expressant amb precisió mesures de longitud, superfície, massa, capacitat i temps.

7. Mesurar objectes, espais i temps familiars amb unitats de mesura no convencionals (pams, passes, rajoles, etc.) i convencionals (quilogram, metre, centímetre, litre, dia i hora), utilitzant els instruments a l’abast més adequats en cada cas.

7. Utilitzar les monedes i bitllets de curs legal, reconeixent equivalències entre diferents monedes i bitllets i manejant preus d’articles quotidians.

7. Utilitzar les nocions geomètriques de paral·lelisme, perpendicularitat, simetria, perímetre i superfície per descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana i per valorar les aportacions de la geometria en l’art.

8. Descriure i representar la situació d’un objecte de l’espai proper i del desplaçament en relació amb si mateix, utilitzant els conceptes esquerra/dreta, davant/darrere, a dalt/a baix, a prop/lluny i proper/llunyà.

8. Realitzar estimacions i mesures, escollint, entre les unitats i instruments de mesura usuals, els que millor s’ajustin a la mida i naturalesa de l’objecte a mesurar, en situacions de la vida real, i establint equivalències entre la unitat elegida i altres unitats d’aquesta magnitud.

8. Interpretar una representació espacial d’objectes o situacions familiars (croquis d’un itinerari, plànols de cases i maquetes) realitzada a partir d’un sistema de referència.

9. Identificar figures planes i cossos geomètrics senzills en imatges, en materials i en objectes del seu entorn,

9. Conèixer algunes unitats i aparells de mesura tradicionals de les Illes Balears.

9. Construir taules senzilles de recollida de dades no agrupades, proporcionades per diferents mitjans (premsa, llibres,

31

materials i en objectes del seu entorn, reconeixent els seus elements bàsics.

Balears.

per diferents mitjans (premsa, llibres, programes informàtics), per facilitar la representació mitjançant gràfics, i calcular la mitjana aritmètica i la moda, interpretant correctament els resultats.

10. Realitzar interpretacions elementals de les dades presentades en gràfiques de barres. Formular i resoldre problemes senzills en els quals intervingui la lectura de gràfics.

10. Obtenir informació puntual i descriure una representació espacial (croquis d’un itinerari, plànol d’una pista, etc.) prenent com a referència objectes familiars i utilitzar les nocions bàsiques de moviments geomètrics, per descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana i per valorar expressions artístiques.

10. Realitzar, llegir i interpretar representacions gràfiques d’un conjunt de dades relatives a l’entorn immediat.

11. Reconèixer i descriure figures planes i cossos geomètrics (polígons, cercles, cubs, prismes, piràmides, cilindres, esferes), anomenant i identificant els seus elements bàsics (costats, vèrtexs, cares, arestes, angles, diagonals i eixos de simetria).

11. Fer estimacions basades en l’experiència sobre el resultat (possible, impossible, segur, més o menys probable) de situacions senzilles en les quals intervé l’atzar, i comprovar aquest resultat.

12. Utilitzar les nocions bàsiques de moviments geomètrics per descriure i comprendre situacions de la vida quotidiana i per valorar expressions artístiques.

13. Recollir dades sobre fets i objectes de la vida quotidiana utilitzant tècniques senzilles de recompte, ordenar-les segons un criteri de classificació i expressar el resultat en forma de taula o gràfica.

32

b) Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge de l’alumnat A la programació didàctica explicitarem els procediments que es duran a terme per avaluar els aprenentatges dels alumnes. Aquests instruments d’avaluació hauran de ser variats, i hauran de dirigir-se tant als resultats com al procés. Aquests seran els següents: Es realitzaran examens conceptuals i procedimentals a l’aula (proves d’avaluació), el primer d’ells serà la prova inicial en la primera setmana del curs per a determinar el nivell de coneixements de la classe. Després hi aura 3 ó 4 exàmens per avaluació. Després de cada sessió expositiva es faran activitats de repàs, reforrç i ampliació a realitzar, bé a l’aula, bé a casa, que després s’arreplegaran i qualificaran. També es puntuarà el quaderns de l’alumne, tenint en compte que és el reflex del su intyerès, motivació, esforç, treball... Durant totes les sessions s’observarà l’actitud (interés i participació) que l’alumne mostra cap a l’àrea i els seus continguts. Actitud que també es qualificarà. Així mateix, tincrem en compte l’existència d’elements d’autoavaluació i coavaluació. Finalment, definirem els criteris de qualificació que se seguiran per determinar el resultat de l’avaluació de l’àrea al llarg del curs i, en particular, de la qualificació final ordinària Aquests seran els següents: Presentar en el quadern i en les manifestacions orals processos ben raonats (segons l’edat) del treball matemàtic i argumentar convenientment als companys i preservar en la recerca de solucions per les activitats, especialment en el cas de problemes. La puntualitat a l’hora de presentar les tasques encomanades, la presentació cuidada de l’agenda, llibreta, treballs i l’interès per dur el material necessari, així com orde i neteja personals i de material. S’observarà els deures diaris de classe i de casa, els treballs corregits i al dia, els treballs d’investigació realitzats, les exposicions orals fetes, els treballs realitzats a l’aula d’informàtica, el maneig de la calculadora...

33

6- Mesures de reforç i suport. Criteris per elaborar les adaptacions necessàries per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu.

Dins l'àrea de matemàtiques s'han fixat una sèrie de mesures necessàries per atendre la diversitat de l'alumnat. L'observació, la documentació pedagògica i l'anàlisi sistemàtic del procés d'ensenyança i aprenentatge ens permet verificar el desenvolupament de les capacitats establertes per a l'etapa i el grau d'assoliment dels objectius d'àrea establers i adaptar l'ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants.

A l'àrea de matemàtiques es planifiquen activitats amb diferent grau de complexitat perquè tots l'alumnat pugui desenvolupar les capacitats de l'etapa i revisar, si escau, les estratègies metodològiques, l'organització del grup i les mesures de suport utilitzades i els criteris d'avaluació.

Mesures de caràcter general:

· Desdoblament de grups. Alguns grups es desdoblen i la meitat de l'alumnat dona la classe amb una altre/a professor/a.

· Grups flexibles. Es fan agrupaments depenent del nivell de coneixements de l'alumnat. El professor/a encarregat pertany a l'equip de suport del cicle on es fa el grup flexible.

34

. Mesures de reforç: Hi ha un pla de suport i reforç totes les vesprades durant dues hores setmanals, fora de l'horari escolar, per a aquell alumnat que necessita ajuda per a realitzar els seus deures o estudiar, està promogut per l'Ajuntament de Calvià (REIP).

Mesures específiques:

. Adaptacions curriculars significatives (ACIS). Per a l'alumnat que presenta una gran discrepància entre el seu nivell de competència curricular i el currículum ordinari del grup a què pertany en un cicle. També hi ha alumnat a qui els han aplicat mesures educatives complementàries o de reforç però no han sigut suficients per a atendre les seves necessitats educatives especials. Els tutors/es del grup realitzen les adaptacions curriculars individuals significatives amb l'assessorament de l'equip de suport.

. Agrupaments específics. Alumnat nouvingut o que presenta dificultat d'inserció escolar per trobar-se en situació desfavorable, derivada de circumstàncies socials, econòmiques i culturals, rep suport individual o en petit grup, només unes hores de l'assignatura amb un altre professor/a.(Alumnat que presenta un desfasament elevat de la competència curricular i requereix una atenció específica de caràcter temporal).

Si les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l'aula i les mesures de reforç previstes són insuficients per atendre adequadament l'alumnat més vulnerable, que té unes necessitats educatives específiques, s'elaborarà un pla individualitzat que reculli el conjunt 3.

d'ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. Aquest pla recollirà les grans línies d'atenció que es proporcionarà a l'alumne/a durant un període de temps determinat, i s'ha d'anar adaptant d'acord amb el seu progrés.

El responsable d'elaborar aquest pla serà el tutor o tutora de l'alumne/a, amb la col·laboració de l'equip de suport del centre i dels serveis educatius, i si es considera convenient, hi podran intervenir professionals d'altres àmbits, com ara el social o el de salut. També s'ha de comptar amb la participació de la família o els representants legals, i se'ls escoltarà durant el procés de presa de decisions i es tendrà en compte el seu acord en les decisions finals.

El tutor/a, amb ajuda del professionals de l'equip de suport elaboren l'informe escrit a les famílies i l'informe global individualitzat. Aquests informes, a més de facilitar-los a les famílies, s'incorporen a l'arxiu personal de l'alumne.Cada trimestre l'equip docent del cicle es reuneix per avaluar el procés d'ensenyança i aprenentatge, en aquestes sessions s'estableixen les mesures d'adequació, modificació d'estratègies i els ajustaments de programació que convinguin per a les activitats educatives de l'àrea.

35

El compromís i la participació amb les famílies en el procés educatiu de l'alumnat amb nese i la resta d'alumnat té una especial rellevància.

El centre estableix, a principi de curs, reunions de coordinació (intercicles) que faciliten i completen la informació sobre l'alumnat i asseguren la continuïtat i coherència del procés educatiu, aixó com una transició adequada d'un cicle a una altre.

L'avaluació ens proporciona elements per revisar i adequar les maneres d'ensenyar i les programacions elaborades.

Els criteris d'avaluació de la programació didàctica es prenen com a referent per a observar el procés de desenvolupament de l'alumne, els aprenentatges adquirits i per a la identificació de les possibilitats i dificultats de cada alumne.

Cada tutor/a coordina les activitats d'avaluació i observació realitzades per l'altre docent i de suport que intervé en el procés d'ensenyament de l'alumnat. També li correspon els traspàs de la informació a tot el cicle i és el responsable de l'intercanvi d'informació amb les famílies.

36

7- Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació i la comunicació i de l’educació en valors En les programacions didàctiques s’han de contemplar els acords recollits en la Concreció curricular del centre dirigits a estimular l’interès i l’hàbit de lectura, la competència lectora i a millorar l’expressió oral i escrita i el desenvolupament de la capacitat per dialogar i expressar-se en públic. Igualment, s’han de tenir en compte les mesures acordades sobre el tractament de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’aprenentatge de les disciplines , així com el tractament dels valors que el centre hagi planificat.

La lectura és la font de coneixement més important, i si no, una de les més utilitzades. L'escola destinarà una sèrie d'activitats destinades a la lectura (mínim de mitja hora setmanal). Els objectius d'aquesta activitat són: - Animar a la lectura des de l'àrea de Matemàtiques. - Conèixer part de la història de les Matemàtiques i als seus protagonistes. - Treballar les Matemàtiques en contextos diferents dels habituals. - Fomentar la utilització de les noves tecnologies en la recerca d'informació. - Millorar l'actitud de l'alumne cap a les Matemàtiques, fent-li descobrir la màgia que hi ha en elles. - Impulsar l'actitud investigadora dels alumnes

Els desenvolupament dels valors ètics i morals és una responsabilitat de tota la societat i, en particular, de tot l'equip docent.

37

Aquests seran els valors que treballarem par tal de formar l'alumnat, tenint en compte que l'exemple personal és l'eina bàsica i fonamental per formar en valors:

• L'escola treballarà emfàticament en la responsabilitat perquè les infants la incorporin en la pràctica de la vida quotidiana (compliment de les seves obligacions).

• Treballarem per la honestedat i la franquesa, perquè els nins i nines puguin admetre una errada dins un clima de confiança.

• Insistirem en crear un habit de persistència per anar resolent i superant dificultats de forma gradual per tal de no desmotivar-se.

• L'organització és un altre aspecte que té gran incidència a l'àrea de matemàtiques i en les tasques de la vida. Intentarem que l'alumnat sigui ordenat en les seves feines i en el pensament.

El més importat serà la sistematicitat en la tasca dels mestres, cercant la potenciació dels valors en els infants. Si tenen la base de la responsabilitat, l'honestedat, la persistència i l'organització l'adquisició dels continguts matemàtics serà més senzilla i l'assoliment de nous valors (mediambientals, culturals, cívics...) tendran uns bons fonaments on assentar-se.

Els avantatges que aporten les TIC en l'ensenyament de les diferents àrees i en particular en la de matemàtiques són moltes, de les quals podem citar: -Els alumnes s'acosten als currículums des d'un entorn que li és familiar i que li dóna certa confiança (és estrany trobar un alumne que no hagi tingut contacte amb algun ordinador). A més es consoliden ràpidament en l'ús de les màquines i diferent tipus de programari. -Veure canvis en els mètodes d'impartir docència, apareix un nou element motivador (l'ordinador), canvia l'aspecte de l'aula, el tipus d'activitats. L'alumne se sent més partícip del seu aprenentatge. -S'afavoreix l'autonomia de l'alumne en la seva formació, fomentant metodologies actives, participatives, col·laboratives i d'atenció a la diversitat. -El professor millora els seus mètodes d'exposició en comptar amb eines tècniques més avançades. S'usen presentacions dinàmiques que redueixen esforços en no haver de realitzar gràfics i dibuixos (sobretot quan són variables) sobre els quals cal realitzar explicacions. -S'avança més ràpidament en l'aprenentatge dels diferents continguts, el que permet una major reflexió i anàlisi sobre aquests. -S'augmenta el flux de les comunicacions a tots els nivells (professor-alumne-món-professor) el que millora la formació tant del docent com del discent. A l'àrea de matemàtiques, a més del que s'ha dit, podem considerar les següents avantatges:

38

-L'alumne interactua amb objectes matemàtics de forma simple i natural el que afavoreix la seva autonomia en l'aprenentatge, a més de tenir un major apropament a la matemàtica, i se li aquesta més familiar. -Facilitat per representar gràficament i de forma dinàmica els conceptes i procediments matemàtics, s'aprèn a més velocitat i amb més fonaments. -Es facilita la construcció d'objectes matemàtics, conjecturar hipòtesis, comprovar propietats, simular i descobrir regularitats. S'amplia el ventall de exemplificacions i es minimitzen els càlculs tediosos. -Internet afavoreix trobar informació susceptible de matematització en un entorn proper a l'alumne a més de fomentar la cultura històrica de les matemàtiques. -Es poden tractar molts temes sense exigir a l'alumne grans coneixements matemàtics afavorint una metodologia en la qual participin de forma activa en el seu aprenentatge. -L'ús de programari matemàtic permet combinar les dades de forma numèrica, simbòlica i gràfica, tractant a les matemàtiques de manera global.

Especialment l'escola, amb els recursos de les TIC de què disposa (internet, ordinadors a classe, sala d'informàtica, pissarres interactives...), desenvolupa un projecte de Matemàtiques d'una sessió setmanal per grup aula, gaudint dels avantatges que aporten.

39

8- Avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge

Les programacions didàctiques han d’incloure els procediments que s’utilitzen per avaluar el procés d’ensenyament–aprenentatge. En aquest sentit cal establir com es du a terme aquest seguiment, especialment pel que fa a les estratègies metodològiques, per tal de millorar l’eficàcia de tot el procés.

En totes les àrees s'ha de dur a terme una avaluació inicial, formativa i sumativa, però en l'àrea de matemàtiques tendrà un gran pes l'avaluació formativa i continua, ja que és en aquest àmbit on la feina diària constitueix una gran font d'informació del procés educatiu.

Les activitats habituals d'aprenentatge poden incorporar mecanismes d'avaluació. Això permet establir una connexió directa entre l'activitat quotidiana de l'aula i el progrés dels infants, alhora que evita l'artificialitat de les proves específiques. Els principals aspectes a tenir en compte en la presa de decisió d'aplicar l'avaluació basada en activitats d'aprenentatge són:

• S'ha de dur a terme d'una manera ecològica, sense alteracions en la dinàmica de treball habitual • Atès que el procés de construcció de coneixement és progressiu, permeten ponderar l'aproximació o

llunyania a l'objectiu perseguit. • Possibilita detectar errors mentre l'aprenentatge es consolida

40

• Afavoreix la monitorització (seguiment pas a pas) de l'aprenentatge • Permet detectar disfuncions en la planificació i corregir en el transcurs de l'acció • Afavoreix la participació de l'alumne/a i, eventualment, del grup, en la seva pròpia avaluació (autoavaluació) • Cal introduir una certa variació en les activitats d'ensenyament-aprenentatge que permeti obtenir

informacions que responguin als diversos objectius / criteris d'avaluació. • Ha de planificar minuciosament: escollir les activitats més adequades, escollir el moment apropiat. • S'ha de presentar en un suport acumulable (paper, arxiu electrònic, ...) o bé recollir la informació de manera

sistemàtica, ajudant-se de instruments apropiats (fulls de de registre).

• Els diferents tipus d'activitats ofereixen possibilitats diverses d'obtenir informació.

En definitiva, les activitats d'aprenentatge aporten informació rellevant per a la millora de l'acció educativa i l'aprenentatge dels estudiants que, després de ser recollides i sistematitzades, poden ser utilitzades per a la qualificació de l'alumnat.

programació didàctica matemàtiques 2010-11 · pdf file2 índex 1....

Documents