21

Seqncia didctica interdisciplinria

Lluis Curto Salas

ANALITZEM-NOS PRACTICANT ESPORT

22

NDEX

Apartat 1

Introducci Pg.23

Justificaci Pg.23

Descripci Pg.24

Apartat 2

Temporitzaci Pg.25

Relaci amb el PEC Pg.26

Apartat 3

Continguts implicats dambdues rees relaciona

amb les competncies. Pg.27

Apartat 4

Orientacions per a la intervenci pedaggica Pg.30

Apartat 5

Seqncia didctica d activitats Pg.31

Apartat 6

Avaluaci dels alumnes Pg.33

23

APARTAT 1

TTOL

Analitzem-nos practicant esport

INTRODUCCI i JUSTIFICACI La Unitat Didctica interdisciplinar ha treballar sanomena Analitzem-nos practicant

esport, consta de 7 sessions i est adreada a nois i noies que estiguin cursant 4t de la

ESO. En aquesta Unitat Didctica es pretn es que els alumnes facin un treball

interdisciplinari relacionant els continguts de la matria optativa de Fsica amb els

dEducaci Fsica.

Aquesta Unitat Didctica t una duraci de 7 hores, tres hores teriques distribudes

de la segent manera; dues hores on es donar el contingut teric de fsica aplicada a

lesport i lhora restant per donar a conixer als alumnes el software lliure (Kinovea)

que es far servir per a la transferncia i anlisi de les imatges i dades que aniran

recollint de les restants classes prctiques.

Al tractar-se duna matria optativa el grup ser redut, nicament 15 alumnes

aproximadament.

s necessari que els alumnes adquireixin els continguts de manera significativa i

treballant interdisciplinariament amb altres matries s una molt bona forma dassolir-

ho.

La programaci didctica es dur a terme durant la segona meitat del segon trimestre i

linici del tercer trimestre. Aquesta Unitat Didctica es dur a terme en diferents

espais; a laula convencional per les classes teriques, en el gimns/pati per a la

execuci de la part prctica, i a laula dinformtica per transferir les dades recollides a

la prctica per al seu posterior anlisi. Com a material que farem servir per a la

execuci daquesta Unitat Didctica necessitarem: Suport audiovisual (cmeres de

vdeo o mbils), ordinadors, i material esportiu com discos, pilotes, javelines, etc.

24

La principal finalitat s que lalumnat aprengui aspectes relacionats amb la fsica

aplicades en lmbit de lesport mitjanant les noves possibilitats que li ofereixen les

noves tecnologies.

Lestil densenyament que predominar durant la Unitat Didctica s lestil

dautoavaluaci.

Lavaluaci formativa consistir en el registre diari sobre els avenos que vagin

succeint durant el transcurs de les sessions, on hauran dexplicar detalladament els

conceptes nous que estan treballant (sobre la matria de fsica), la modalitat desport

que estant analitzant (Educaci Fsica) i la utilitzaci del software lliure que estan fent

servir per analitzar les imatges registrades. (Kinovea / utilitzaci de les TIC). Tot aix

per acabar realitzant un petit treball on es recullin els resultats obtinguts. Lavaluaci

final consistir en un examen prctic on savaluar la correcta execuci tcnica de les

modalitats analitzades, i una part conceptual on els alumnes hauran de resoldre una

srie de qestions teriques sobre els conceptes que han anat sorgint durant el

transcurs de les sessions.

DESCRIPCI En aquesta Unitat Didctica interdisciplinar, al ser una optativa, estar formada per un

grup de 15 alumnes ms o menys. La distribuci ser per treballar en petits grups (trios

a poder ser). En les primeres sessions el professor de la matria de Fsica exposar als

alumnes tots aquells conceptes que els hi seran necessaris per poder-los treballar

seguidament a la part prctica. Pel que fa a la matria dEducaci Fsica, exposar en

que consistir aquesta Unitat Didctica interdisciplinar. Un cop exposat comenaran a

treballar per grups en els diferents esports individuals proposats pel professor, on els

alumnes hauran denregistrar imatges sobre la seva execuci per el posterior anlisis.

Un cop enregistrades les imatges, els alumnes hauran de transferir-les i treballa i

analitzar sobre elles amb el software lliure Kinovea, on anteriorment el docent haur

fet 5 cntims de quines sn les caracterstiques i possibilitats daquest programa.

25

Els alumnes en cada una de les sessions hauran denregistrar els seus avenos, dubtes,

etc. en forma de diari, per tal de tenir un registre personal de cada un dels diferents

aspectes que shan anat trobant mentres realitzen les diferents sessions. Per

concloure, hauran de realitzar un examen teric on posin de manifest els

coneixements adquirits durant les sessions, i una part prctica on hauran de realitzar

els gestos tcnics de les diferents modalitats tenint en compte els anlisis que han anat

treballant. (corregint-se gestos tcnics, etc)

APARTAT 2

TEMPORITZACI SESSI 1 SESSI 2 SESSI 3 SESSI 4 SESSI 5 SESSI 6 SESSI 7

REA

Terica FSICA

Terica INTERMATRIA

Prctica EF

Prctica EF

Terica INTERMATRIA

Prctica EF

Terica i Prctica

Aquesta Unitat Didctica interdisciplinria es dur a terme durant el transcurs de la

segona meitat del segon trimestre i linici del tercer trimestre. Aquesta elecci s

degut perqu els nostres alumnes ja presenten un grau dautonomia suficient ja que es

troben en lltim curs de letapa de la ESO i, anteriorment, sha anat treballant aquesta

autonomia en les diferents rees del currculum. Un dels altres motius per els quals es

dur a terme en aquest perode s perqu els alumnes ja tenen un bagatge dinformaci

conceptual sobre les matries que es treballen en aquesta Unitat Didctica

interdiciplinar.

En lapartat 5 (Desenvolupament de les activitats) trobareu ms detalladament en que

consistir cada sessi daquesta Unitat interdisciplinar.

26

RELACI AMB EL PEC En aquest apartat hem de tenir en compte lideari del centre on volem realitzar

aquesta o qualsevol intervenci didctica. Hem de tenir present si aquesta seqncia

encaixa amb els fulls oficials de lideari del centre on ho durem a terme.

Aqu os presento un exemple que va en relaci amb la meva Unitat Didctica

interdisciplinar:

Crearem situacions densenyament aprenentatge on lalumne pugui desenvolupar les

competncies bsiques, mitjanant activitats de recerca de la informaci (en format

paper o en digital), tractament, organitzaci, comprensi i comunicaci de la

informaci, duna manera crtica i contrastada. Aix mateix s important que ho fem

demanant la participaci activa dels nostres alumnes, per tal que, de manera

progressiva, siguin cada vegada ms autnoms, coneguin les prpies potencialitats i

debilitats, siguin capaos de autoavaluar-se, planifiquin el seu treball complementant

lindividual amb el dequip, en funci de la situaci concreta, del problema a resoldre

o de lobjectiu del treball a realitzar.

27

APARTAT 3

RELACI CONTINGUTS COMPETNCIES TITOL

Analitzem-nos practicant esport

GRUP CLASSE DURADA PERODE REES

Alumnes de 4t dESO 7 sessions Finals segon trimestre/inici tercer

trimestre Educaci Fsica i Optativa de Fsica

Objectius daprenentatge Competncies Especfiques dEF Continguts EF Continguts Optativa Fsica

Practicar els gestos tcnics dels diferents esports individuals.

Analitzar les imatges obtingudes i aplicar els coneixements terics per fer un anlisi crtic dels resultats obtinguts.

Elaborar un informe detallat dels avenos que es van manifestant en el transcurs de lanlisi.

Treballar sobre una plataforma digital i saber interpretar les dades obtingudes.

Coneixement i interacci amb el mn fsic, mitjanant la interacci del propi cos i lespai determinat, el coneixement, la prctica i la valoraci de lactivitat fsica. Competncia social i ciutadana, ja que ajuda a aprendre a conviure, acceptar les regles per al funcionament collectiu, la participaci i el respecte envers les diferncies i conixer les possibilitats i limitacions prpies i alienes.

Condici Fsica i salut

Presa de conscincia de la condici fsica individual i predisposici per millorar-la.

Constncia en la adopci de postures correctes en lactivitat fsica i conscincia de la importncia devitar postures inadequades.

Valoraci dels efectes negatius de determinats hbits sobre la condici fsica i la salut. Actitud crtica envers aquests hbits.

Forces i moviments

Anlisi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis. Associaci del tipus de moviment amb representacions grfiques. Anlisi quantitatiu del moviment rectilini uniforme.

Caracteritzaci de lequilibri de forces. Identificaci del pes dels objectes i el seu centre de gravetat. Reconeixement de la relaci entre fora i deformaci en els cossos elstics.

28

Millorar lexecuci dels gestos tcnics de les diferents disciplines individuals.

Reconixer errors en la execuci dels gestos i sapiguer donar el feedback correcte per la modificaci daquest.

Utilitzar el cos com a eina de comunicaci, expressi i creaci.

Valorar les capacitats individuals, acceptar les diferncies individuals i potenciar lafany de millora personal.

Mostrar habilitats i actituds de respecte, treball en equip i esportivitat en la participaci dactivitats, jocs i esports, independentment de les diferncies culturals, socials i dhabilitat.

Adoptar una actitud crtica davant el tractament del cos, lactivitat fsica i lesport en la societat actual i valorar-ne els aspectes positius.

Competncia cultural i artstica, reconeixement i apreciaci de les manifestacions culturals especfiques de la motricitat humana. Competncia comunicativa i al tractament de la informaci i competncia digital, els intercanvis comunicatius i la valoraci crtica dels missatges i estereotips referits als cos procedents dels mitjans dinformaci i comunicaci. Competncia daprendre a aprendre i a lautonomia i iniciativa personal contribueixen al coneixement dun mateix o duna mateixa i de les prpies possibilitats i carncies, lautosuperaci, perseverana i actitud positiva, lorganitzaci individual i collectiva.

Jocs i esports

Realitzaci de jocs i esports individuals, dadversaris i collectius, doci i recreaci.

Prctica dactivitats i jocs per a laprenentatge dels fonaments tcnics, tctics i reglamentaris dun esport collectiu.

Acceptaci de les funcions atribudes dins duna tasca dequip i cooperar-hi.

Acceptaci de les normes socials i democrtiques que regeixen en un treball en equip.

Expressi Corporal

Disposici favorable a la desinhibici en la presentaci individual o collectiva dexposicions orals en pblic.

Caracteritzaci de les lleis de Newton i la seva aplicaci a la identificaci i anlisi de moviments i forces en la vida quotidiana. Interpretaci de situacions relacionades amb accidents de trnsit i anlisi de mesures preventives. Anlisi experimental de la caiguda lliure i de la independncia de la seva acceleraci envers la massa.

29

METODOLOGIA ESTILS DENSENYAMENT

Emprar el estil dautoavaluaci degut a:

Brinda als alumnes una major responsabilitat, ja que es retroalimenta de s mateix.

Cada individu executa les tasques i desprs pren les decisions adients per s mateix.

La comparaci, el contrast i el disseny de conclusions, sn utilitzats per cadascun

dels individus per avaluar la seva prpia execuci.

El rol que ha de prendre el professor consisteix en prendre totes les decisions en la

fase de preimapcte, principalment en lo que fa referncia al contingut, i lalumne

pren les decisions en la fase dimpacte mentres realitza la tasca, per en aquest

estil pren, a ms a ms , les decisions en el postimpacte per si mateix.

Es proporciona loportunitat de confiar ms en s mateixos i el coneixement de que

han fet o han deixat de fer en la execuci de la tasca.

Aquest estil es caracteritza per:

El professor valora la independncia de lalumne i la habilitat daquests per

desenvolupar el seu propi sistema dauto instrucci.

Confia en lhonradesa de lalumne, aquest pot identificar les seves prpies

limitacions, xits i fracassos i poden utilitzar lautoavaluaci com a feedback per

millorar.

PREIMPACTE: El professor pren les decisions sobre les tasques adients i confecciona la

fitxa de criteris que lalumne utilitzar.

IMPACTE: Explica el rol de lalumne i el seu, presenta les tasques, organitza al grup,

indica linici de lexecuci de les tasques. A partir daqu els alumnes comenaran a

prendre decisions al temps que executen la tasca.

POSTIMPACTE: Ls de la fitxa de criteris sinicia quan cada alumne executa la tasca

decidint quan utilitzar-les per el feedback propi. El rol del professor s observar la

execuci de lalumne, ls que fa de la fitxa, comunica a cada un sobre la habilitat i

precisi en lautoavaluaci i ofereix feedback massiu al final sobre la execuci del rol.

30

APARTAT 4

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCI PEDAGGICA

MATERIAL NECESSARI

CMERA DIGITAL TELFON MVIL TRPODE

DISCOS DE LLANAMENT PILOTES DE LLANAMENT JAVELINES

ORDINADORS

AMB EL SOFTWARE LLIURE

CONSELLS PER DESENVOLUPAR UNA BONA PRAXIS

Ha dhaver molt bona comunicaci i planificaci amb el docent de la matria amb

la qual interactuem.

Explicaci clara i concisa dels objectius que proposem als alumnes abans de cada

sessi.

Elaborar un treball previ que requereix temps i dedicaci.

Explicaci clara i mitjanant exemples dall que hauran de desenvolupar els

alumnes posteriorment a la prctica.

31

APARTAT 5

SEQENCIA DIDCTICA DACTIVITATS Tal i com hem vist en lApartat 2 (Temporitzaci), la Unitat Didctica Interdisciplinar

constar de 7 sessions on, a continuaci, exposar en que consisteix cadascuna en

grans trets:

SESSI 1 ( Terica FSICA)

En aquesta sessi el docent de la matria de Fsica exposar de forma breu i

concisa tots aquells conceptes que els alumnes necessitaran per poder

comenar a tenir nocions dall que posteriorment analitzaran a la part prctica

de la Unitat didctica.

Conceptes com per exemple; trigonometria, angles, moviments rectilinis i

curvilinis, caracteritzaci dequilibri de forces, centre de gravetat, lleis de

Newton i la seva aplicaci a la identificaci i anlisi de moviments i forces en la

vida quotidiana, acceleraci envers la massa, etc...

SESSI 2 ( Terica INTERMATRIA)

Aquesta sessi consistir en exposar als alumnes els objectius i propsits que

sels hi exigir en aquesta matria optativa. Sexposaran exemples dall que

voldrem que treballin, es formaran els grups de treball i sexposaran els criteris

davaluaci de la matria. Tamb es presentar la plataforma de treball

(software lliure) Kinovea, per tal de familiaritzar als nostres alumnes amb la

seva nova eina de treball.

SESSI 3 ( Prctica EDUCACI FSICA)

En aquesta primera sessi prctica els alumnes hauran de comenar a practicar

i a enregistrar de forma digital, les seves execucions en les diferents disciplines

esportives, sotal la supervisi del docent.

32

SESSI 4 ( Prctica EDUCACI FSICA)

En aquesta sessi es continuar enregistrant imatges sobre les diferents

modalitats.

SESSI 5 ( Terica INTERMATRIA)

Un cop els alumnes ja tenen enregistrades les imatges, han de transferir-les a

lordinador i treballar sobre el software lliure Kinovea, per tal daplicar els

coneixements adquirits a les classes teriques i transferir-los a la part prctica.

SESSI 6 ( Prctica EDUCACI FSICA)

Un cop analitzades les imatges, els alumnes practicaran els gestos tcnics i

entre els mateixos membres del grup hauran de donar-se feedbacks per tal de

millorar o corregir els gestos tcnics. Aquest exercici els hi servir per posar en

practica i consolidar els aprenentatges que han anat adquirint durant el

transcurs de la Unitat Didctica.

SESSI 7 ( Teric/Prctic INTERMATRIA)

En aquesta ltima sessi els alumnes tindran un control teric on posaran de

manifest els coneixements adquirits, i posteriorment una part prctica on

tamb intervindr la part conceptual. La part prctica consistir en la execuci

correcta dels diferents gestos tcnics de les diferents modalitats amb les seves

correccions e interpretacions.

33

APARTAT 6

AVALUACI DELS ALUMNES

Treballs de classe

(elaboraci del diari

personal + elaboraci

del treball de grup)

(30%)

Examen final teric/prctic

(Execuci dels diferents

gestos tcnics exposant i

posant de manifest els

conceptes treballats)

(60%)

Participaci

activa a classe

(10%)

NOTA FINAL

(100%)

Condicions davaluaci:

Per poder ser avaluat caldr assistir al 80% de les sessions teric-prctiques.

Qui falti un 20% o ms de les classes no tindr loportunitat daprovar el

contingut.

Lassistncia es considera ACTIVA: s a dir, en cas destar lesionat/da caldr

compensar la falta prctica amb treballs de caire teric.

34

BIBLIOGRAFIA

A.D.E.N.U. (Asociacin de Docentes y Educadores no Universitarios) Revista digital de

investigacin educativa. La interdisciplinaridad en la asignatura de Educacin

Fsica. Disponible a: http://perceianadigital.com/index.php/legislacion/342-la-

interdisciplinariedad- en-la-asignatura-de-educacion-fisica

A.D.E.N.U. (Asociacin de Docentes y Educadores no Universitarios) Revista digital de

investigacin educativa. Los elementos transversales en educacin Fsica.

Disponible a: http://perceianadigital.com/index.php/legislacion/344-los-

elementos-transversales-en-educacion-fisica

A.D.E.N.U. (Asociacin de Docentes y Educadores no Universitarios) Revista digital de

investigacin educativa. La interdisciplinaridad en secundaria vista desde la

Educacin Fsica. Disponible a:

http://perceianadigital.com/index.php/educacion-fisica/1022-la-i

nterdisciplinariedad-en-secundaria-vista-desde-la-educacion-fisica

Apunts Mster secundria Educaci Fsica: Innovaci docent i iniciaci a la investigaci

educativa. Castaer Balcells M., Camerino Foguet O. (2012)

Arteaga Checa M, Conde Caveda J, Viciana Garfano V, Interdisciplinariedad de las

reas en Educacin Primria. La Educacin Fsica refuerzo del rea de Lengua

Castellana y Literatura. Revista Apunts. Educacin Fsica y Deportes. 51 p.46-

54

35

Calahorro Caada F., Carpio Parras E. Contenidos transversales e interdisciplinaridad

una aproximacin desde la Educacin Fsica. Arte y movimiento, n4. Junio

2011. Universidad de Jan. P. 31 43.

Castaer Balcells M, Trigo Aza E. (1995) Intervencin en conductas motrices

significativas: Desde la Educacin Fsica a la interdisciplinariedad. Inde.

Barcelona

Cataer Balcells M., Trigo Aza E. (1995): La interdisciplinaridad en la Educacin

Secundaria Obligatoria. Inde. Barcelona.

Corrales Salguero A. (2009) Hekademos. Revista

Educativa Digital. Ao II. Nm.4, p.45-56

Equipo directivo de TNDEM (2010). .

Revista TNDEM, Didctica de la Educacin Fsica. N 33, p.5 -6.

Morillo Baro J.P. Y Rivas Ladrn D. (2002). Circuito interdisciplinar. Revista

internacional de medicina y ciencias de la Actividad Fsica y el Deporte, vol. 2.

N5. P. 109 113. Disponible a:

http://cdeporte.rediris.es/revista/revista5/artcircuito.htm